General Manuel Navarrete: «Daesh és el terrorisme total, sense límits»

Allò li va recordar «les situacions de màxim estrès», explica, que va viure al Ministeri de l’Interior quan un terrorisme similar va atacar les torres bessones o tres estacions de tren a Madrid. L’endemà al matí, ja en la seva base de la Haia (Holanda), va activar una cèl·lula d’intel·ligència policial per recolzar la investigació dels atemptats. El seu nom: «Fraternité».

L’home que va batejar aquell dispositiu dirigeix avui a Madrid el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, CITCO, que reuneix la informació estratègica que fan servir la policia, la Guàrdia Civil, els Mossos, l’‘ertzaina’, la Policia Foral i el CNI. El terrorisme d’inspiració islamista radical ocupa bona part de la seva agenda.

S’atacava el cor d’Europa i París mirava de sortir del xoc. ¿Com va funcionar Fraternité?

Fraternité era un equip conjunt de treball que va destacar 25 especialistes a França i Bèlgica junt amb els investigadors. El repte que tenia era un atac a múltiples escenaris, molt sofisticat, amb molta informació, amb continuïtat en el temps i amb víctimes i suïcides al mateix escenari. Es va haver de fer un desplegament important per identificar els terroristes –mentre s’atenia les víctimes, que era el primordial– i preveure que podíem ser davant una onada amb més atacs.

De fet després hi va haver atemptats a Bèlgica.

Exactament. Amb la primera identificació dels autors dels atacs, van rebre informació, fonamentalment de Bèlgica, i vam començar a trobar vinculacions amb altres terroristes. Vam veure una connexió amb Bèlgica, i també connexions amb el món de la criminalitat ordinària, del tràfic de drogues i de documents... Vam afegir especialistes en intel·ligència financera, experts en tràfic d’armes i explosius i també en les xarxes socials, perquè buscàvem geolocalitzacions dels terroristes. Vam fer una provisió massiva d’informació que després tingués valor judicial.

¿La seguretat europea sospitava que es produiria un atac tan greu?

Veníem detectant actuacions molt preocupants. A Bèlgica s’havien fet detencions, alguna en què hi va haver un tiroteig amb la policia belga i en què van morir terroristes en un pis... Vèiem que s’estaven incrementant les capacitats del Daesh a Europa, i que el fenomen dels terroristes estrangers (gihadistes forans enrolats per a la guerra a Síria i l’Iraq), que havia començat molt vinculat a les zones de conflicte a Síria i l’Iraq, estava arribant a Europa. Teníem indicadors preocupants, però no la connexió completa que ens fes pensar que poguessin arribar a concebre, preparar i obtenir instruments amb aquesta precisió i sofisticació d’atacs massius, en escenaris múltiples i amb suïcidi. Aquella magnitud, preparació i agressivitat no estava en el que veníem veient a Europa.

Vençut l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, ¿el terrorisme islàmic té un objectiu nou a Europa?

En el CITCO, on seguim molt de prop l’evolució del Daesh, veiem que ha disminuït la seva capacitat d’actuació, tant a la zona que ells dominaven –on la seva capacitat no està totalment eliminada– com fora del seu territori. Però la seva capacitat d’atemptats sofisticats com els del 2015 i el 2016 ha canviat per la incitació, la crida a accions individuals, de qualsevol manera, siguin on siguin. Des del 2017 aquesta és la seva estratègia: actuació individual i amb mitjans simples per provocar que aquestes accions mantinguin el Daesh viu. Per això és tan important lluitar contra la seva propaganda.

¿I com es lluita contra aquesta propaganda?

Policialment el que hem fet és identificar què és propaganda terrorista i, quan hi ha hagut prou indicis per promoure una actuació judicial, anar davant els fiscals i els jutges i procedir a detencions. El 2019 i el 2020 hi ha una gran actuació contra els propagandistes del Daesh. Més d’un 60% de les detencions estan vinculades a la propaganda, la incitació o la humiliació de les víctimes. I es treballa amb els operadors d’internet, com Facebook, Twitter, Telegram, perquè amb els seus codis interns eliminin aquesta propaganda. A Telegram, amb una operació de la Guàrdia Civil i la policia belga hem aconseguit limitar al mínim la propaganda de Daesh. De fet s’ha mudat a altres llocs; a Telegram ja no troben una plataforma amigable.

¿On són ara?

Han fet una dispersió. Són a Snapchat, a TikTok, a qualsevol plataforma susceptible de moure els seus missatges. Ara està més atomitzat.

En l’assassinat del professor Samuel Paty la policia francesa descobreix que l’autor té set col·laboradors, i contactes a Rússia. Alguns llops no són tan solitaris... Sí que ho era el que planejava matar a Barcelona amb un ganivet, però tenia problemes mentals...

Hi ha un índex important de problemes d’inestabilitat mental en molts dels anomenats «llops solitaris». Parlem del «llop solitari» perquè veníem d’un terrorisme tradicional que era molt més estructurat, jerarquitzat i visible, com el d’Al-Qaida. Però el Daesh és el terrorisme del mil·lenni, el terrorisme de la propaganda, la incitació... el terrorisme total, per la seva falta de límits. La incitació porta persones a convertir-se en terroristes d’un sol ús, ja que la majoria actua una sola vegada. I la majoria de detencions són d’una sola persona, i no de grups, com el que va atacar Bataclan o el que vam patir a Barcelona. L’atomització del terrorisme i la propaganda constant produeixen una radicalització que en aquesta figura es barreja amb motius religiosos i personals, inestabilitat mental, venjances, recerca de protagonisme. Però jo no parlaria de «llop solitari», una expressió amb connotacions romàntiques; nosaltres preferim anomenar-los «terroristes solitaris».

L’assassí d’un mestre busca crear terror en un sector específic. ¿Està variant l’objectiu del terrorisme gihadista?

Aquest terrorisme el que busca és infondre terror i crear inseguretat entre els ciutadans, i fer un duel a l’Estat de dret. I pot utilitzar fórmules sofisticades, com la concentració d’efectius amb preparació militar. Però també sempre ha considerat que qualsevol atemptat suma a l’hora de crear inseguretat. El que intenta és que fins i tot en un restaurant ens sentim insegurs, que creguem que algú, amb un ganivet que li ha posat el cambrer, ens pot apunyalar. És multiforme: mitjans sofisticats i mitjans simples.

¿Què ha après Europa d’aquells atemptats de París?

Vam aprendre que el terrorisme global és una realitat i que exigeix una resposta global, judicial, policial, política... i també d’intel·ligència. I que hem de trepitjar l’accelerador a l’hora d’identificar situacions de risc i anticipar-nos, tenir més informació i que circuli més ràpid. I això està passant. Quan jo vaig arribar a Europol, el 2014, de tots els missatges informatius que arribaven, els que estaven relacionats amb el terrorisme no arribaven al 3%, la majoria eren de crim organitzat i crim cibernètic. Quan vaig venir d’Europol, aquest any, ja n’éren en el 14%. Les operacions conjuntes, amb més d’un estat membre, el 2014 van ser una mica més de 60; l’any passat, 640. Espanya és el tercer proveïdor de dades de terrorisme a Europol.

Fins un mes abans de l’atac, Bataclan havia sigut propietat de dos germans jueus. Per als gihadistes, el local era culpable de recolzar Israel i ja l’havien amenaçat. ¿Ha fet autocrítica la seguretat?

Tots els serveis d’informació, cada vegada que es produeix un atemptat amb víctimes, fem una anàlisi del que ha passat, i això inclou quins elements no hem considerat. La investigació de Bataclan encara té elements oberts. Però sí que crec que la connexió entre intel·ligència i forces policials no estava afinada.

Sami Amimur i Osman Ismail Mostefai, dos dels autors de la matança, havien combatut per a l’ISIS al Iemen i Síria. ¿Els gihadistes retornats són la gran amenaça?

Els retornats que van tornar després de passar una temporada adscrits a grups terroristes –d’Espanya en van sortir uns 200– són una preocupació permanent per a totes les forces de seguretat de la UE. I a Espanya, tant per al nostre servei d’intel·ligència com per a les forces de seguretat de l’Estat i també per a les policies autonòmiques. Dels que se’n van anar i van sobreviure al gihad n’han tornat a Europa un 30% en diferents onades; d’altres estan en mans d’autoritats kurdes o iraquianes. A més del potencial perill que tenen aquestes persones, entrenades a Síria i l’Iraq, al CITCO també ens preocupa la seva potencial creació de radicalització, de manipular i incitar a accions violentes persones del seu entorn. Estem fent un seguiment molt pròxim per monitorar aquestes situacions i anticipar-nos a qualsevol tipus d’actuació violenta.

A un d’aquests retornats el localitza la policia en un pis d’Almeria llogat en ple confinament, i amb dos ajudants. El finançament és essencial...

Ens preocupa molt. Hem preparat un pla contra el finançament del terrorisme que inclou mesures macro –la investigació de les extorsions, les empreses paral·leles...– i micro, que comprèn l’autofinançament o l’ús de mitjans elementals per cometre atemptats. El terrorisme que veiem a la UE és ‘low cost’, no necessita grans mitjans –cotxes, ganivets...–, i té un temps de vida molt curt. Des que algú es radicalitza fins que dona del salt la violència passa un temps relativament breu. I no repeteix la seva actuació, per la qual cosa necessita encara menys elements, que de vegades provenen d’una activitat criminal ordinària, drogues, frau de documents...

Houli Chemlal, un dels supervivents de la cèl·lula de Ripoll, ha dit al jutge que està penedit. És poc creïble. ¿Per què fracassen els plans de desradicalització de gihadistes a les presons?

Espanya és pionera en mecanismes per detectar la radicalització a les presons, i això està sent efectiu, potser no al 100%, però dona fruits. És veritat que hi ha persones amb un nivell de manipulació mental que fa tremendament difícil el seu desenganxament. Però s’ha de seguir intentant desradicalitzar sobretot a qui no ha donat el pas de la violència.

Precisament aquell atac de Barcelona i Cambrils va demostrar la necessitat d’incloure els Mossos i altres policies autonòmiques en el sistema del CITCO.

La coordinació ha anat ‘in crescendo’ i s’ha anat estandarditzant el procés. Ja estem veient operacions conjuntes gairebé cada dia. L’acostament de la Comissaria General d’Informació dels Mossos és molt valuós per avaluar riscos i proposar mesures tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. En tinc una impressió molt positiva.

És que la situació anterior no era natural...

Bé, estàvem en procés de posar-ho en marxa i de maduració, i de posar coses en comú.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Com percep el gihadisme la pandèmia?

Daesh utilitza la situació per intentar demostrar que els sistemes occidentals no funcionen. L’anomenen «el virus d’Al·là», com si fos un càstig per als jueus i els no musulmans. Intenten fer un ús propagandístic de la pandèmia. Altres terrorismes han incitat al contagi, a tossir als jueus, per exemple, o a crear sentiments antimusulmans o antixinesos, culpant-los de la situació. Daesh no ha donat instruccions de canviar les tàctiques en la pandèmia: considera que, quan els estats estan febles, un atac terrorista els farà més febles encara.