JUDICI DELS ATEMPTATS DEL 17-A
El president del tribunal limita la declaració del pare del Xavi sobre l'atropellament
El testimoni denuncia el tracte rebut com a víctima i que els 250.000 «no treuen el seu fill del nínxol»
Un altre testimoni va veure Driss Oukabir amb actitud autoritària sobre l'autor de l'atemptat de la Rambla

zentauroepp55824880 juicio 17 a201111103941 /
El president del tribunal que jutja els atemptats de Barcelona i Cambrils, Alfonso Guevara, ha limitat la declaració de Javier García Espinola, pare del nen de tres anys mort en el primer atropellament, el Xavi, a com es va produir l’atemptat, en el qual li ha permès donar tots els detalls que el testimoni ha considerat convenient oferir, però no li ha permès aprofundir en el que va dir haver conegut que «l’havia fet dubtar» de la investigació.
Aquesta acusació, que exerceixen els advocats Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas, pretén que l’Estat sigui declarat responsable per no haver controlat l’imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, a qui consideren confident del CNI i la mort del qual fins i tot posen en dubte. Guevara s’ha limitat a dir «suficient, suficient», quan García Espinola concloïa la seva extensa declaració sobre com es van produir els atemptats i es disposava a pronunciar-se sobre altres aspectes «que els havien fet dubtar» de la investigació realitzada.
Fins aleshores el testimoni ja havia explicat que havia cobrat una indemnització de 250.000 euros per la mort del seu fill, que podia haver sigut «president del món o l’astronauta que arribés a Mart». Va voler tornar-los i es va preguntar «si n’hi havia prou per treure’l del nínxol». Va criticar l’atenció que havia rebut de l’oficina d’atenció a les víctimes del terrorisme, tot i que, segons va dir, la seva directora s’havia reunit amb ell per posar-se a la seva disposició.
García Espinola va explicar que els seus fills eren amb la seva exdona i la seva família disfrutant un dia a Barcelona i que just quan Younes Abouyaaqoub va irrompre a la Rambla amb la furgoneta, la seva dona i la seva filla Marina s’havien separat del grup per comprar una polsera que «els va salvar la vida». Els oncles d’ella van morir i el petit Xavi va ser traslladat a un centre d’atenció primària pròxim primer i després a l’hospital, on es va certificar la mort. El testimoni també va criticar haver hagut de fer l’autòpsia, obligatòria en qualsevol mort violenta.
Renyar
Notícies relacionadesDurant la sessió també va declarar com a testimoni protegit, un cambrer que va veure el dia 16 d’agost Driss Oukabir i Younes Abouyaaqoub a l’establiment on treballava i, segons va explicar, li va semblar apreciar una actitud «autoritària» de l’acusat sobre el que després va cometre l’atemptat de la Rambla.
El cambrer va explicar que s’hi va fixar perquè li semblaven nerviosos i tenien una «actitud sospitosa» i li va semblar que Oukabir pels seus gestos renyava Abouyaaqoub, tot i que parlaven en marroquí i no els entenia. Al sortir a fumar va veure que conduïen furgonetes.
- Successos Roben un mòbil d’un restaurant de Barcelona i els atrapen perquè el telèfon està en xinès
- Catalunya Ràdio 'Que no surti d'aquí' cancel·la la seva emissió aquest dimarts després de la polèmica amb Ter Stegen i deixa a l'aire la seva continuïtat
- Sequera a Catalunya Estat dels embassaments avui a Catalunya: puja el nivell de les reserves
- La consellera de Drets Socials viu a cavall de Madrid i Barcelona
- Tribunals Un professor d’institut de Badalona reconeix que va assetjar sexualment tres alumnes
- Cas Sixena El TSJC absol Lluís Puig de desobediència per no entregar les obres d’art de Sixena el 2017
- Catalunya Ràdio 'Que no surti d'aquí' torna a emetre's aquest dimecres a Catalunya Ràdio després de la polèmica amb Ter Stegen
- Malalties mentals Un actor de 'Merlí' se sincera sobre la depressió que va patir durant la sèrie: "Em va salvar la vida"
- Al Congrés Óscar Puente, sobre les fallades a Rodalies: «Si hi invertim més, fem inviable la prestació del servei»
- El repte de la longevitat Els pacients crònics complexos de Catalunya ja passen fins a quatre dies més a casa que a l’hospital