El Govern no preveu resoldre els indults abans de les catalanes

Just aquest és un dels elements que s’ha creuat en aquestes últimes setmanes. Els comuns, i en concret el seu líder en el Congrés i president del grup morat, Jaume Asens, han anat reclamant que s’agilitin els indults perquè els presos de l’1-O puguin participar en la campanya de les autonòmiques, que començarà el 29 de gener. L’última vegada, aquest mateix divendres, quan reclamava al PSOE «passar de les paraules als fets». 

▶️ @jaumeasens: "La reforma del delicte de sedició és part de l’acord que vam arribar amb el PSOE. Arriba tard, tenen una proposta des de l’inici de la legislatura, i és urgent. El desbloqueig del conflicte a Catalunya passa per la desjudicialització i la llibertat dels presos". pic.twitter.com/xP4jLVyCLq

— En Comú Podem (@EnComu_Podem) 14 de noviembre de 2020

Fonts de la Moncloa i pròximes al titular de Justícia,  Juan Carlos Campo, consultades per EL PERIÓDICO, coincideixen que ara mateix és impossible pensar que el Consell de Ministres aprovi la mesura de gràcia per als 12 condemnats pel referèndum il·legal de l’1 d’octubre del 2017 –nou d’ells a la presó– abans de la campanya del 14-F. El Ministeri de Justícia va remetre la petició al tribunal sentenciador (en aquest cas, el Suprem) a finals de setembre, i encara no hi ha resposta. 

Primer el TS ha de rebre l’informe de les presons on els empresonats compleixen la seva pena per després requerir a la Fiscalia que emeti el seu dictamen, i finalment el tribunal redactarà la seva exposició. És poc probable que el Suprem i el ministeri públic es pronunciïn a favor de concedir la mesura de gràcia als condemnats per l’1-O.

Aquests informes són preceptius, però no vinculants, de manera que l’Executiu podria autoritzar-la fins i tot sense el recolzament de jutges i fiscals. En una entrevista amb aquest diari, el 25 d’octubre, el secretari d’Organització del PSOE i ministre de Transport, José Luis Ábalos, va apuntar que «tot gest de normalització és positiu». És a dir, que el Govern podria concedir el perdó per calmar la situació política a Catalunya.

«Uns temps raonables»

Campo no ha anat tan lluny com Ábalos. Aquest divendres, a ‘La hora de La 1’, a TVE, sí va reconèixer que amb els indults es tracta de «corregir excessos judicials» si pel «transcurs d’un temps» el que es va jutjar «ja no té rellevància social». Va assenyalar que l’Executiu no és «procliu o no» a atorgar els indults als presos sobiranistes, és «procliu a donar compliment a la llei», ja que «qualsevol persona per si o per tercer té dret a sol·licitar un indult i a ser avaluat». El ministre es va negar a donar una data aproximada de tramitació dels expedients –«només puc agafar una bola de vidre»–, perquè quan el ministeri remet la sol·licitud al tribunal sentenciador, «perd el control» dels temps. 

Juan Carlos Campo, ministro de Justicia, en @LaHoraTVE: "El Gobierno no es proclive a que se concedan los indultos o no. La medida del derecho de gracia es una medida muy excepcional"

📺 https://t.co/jsEYspybjz #LaHoraJCCampo pic.twitter.com/G4AbIsTLRd

— RTVE (@rtve) 13 de noviembre de 2020

El responsable de Justícia va recordar que hi ha unes mitjanes ordinàries per a aquest tipus de casos, però que aquí ha de pronunciar-se directament el Suprem, i això passa «molt poques vegades». «No hi ha una mitjana que jo pugui dir. Jo crec que seran uns temps raonables. Hi ha expedients que es fan en sis mesos i altres que es fan en un any i escaig», va afirmar. 

«Podem no hi té res a dir i punt –diuen des de l’entorn de Pedro Sánchez a la Moncloa–. Són expedients reglats i hem de respectar els procediments i el Ministeri de Justícia», que és qui ha d’elevar la proposta de resolució al conjunt del Gabinet. «Queda moltíssima tramitació», afirma un altre alt càrrec de l’Executiu. 

Però els comuns també pressionen perquè s’acceleri la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió. Seria l’altra via que podria permetre que els líders independentistes presos poguessin fer campanya a Catalunya. Però, de nou, no hi ha dates clares. Campo va recordar a TVE que el pla anual normatiu que va aprovar el Govern «estableix» que l’avantprojecte de reforma del Codi Penal ha de sortir del Consell de Ministres «abans de final d’any».

Els estudis, va dir, «estan bastant avançats» i la finalitat que es persegueix és «molt simple», «adequar i harmonitzar» el Dret espanyol al de l’entorn europeu. El ministre va admetre que una rebaixa de la sedició, el delicte pel qual van ser condemnats els dirigents separatistes, afectaria els presos de l’1-O, i també l’expresident Carles Puigdemont si fos jutjat. 

Llarga tramitació legislativa

No obstant, a la Moncloa insisteixen que «no està decidit» quan es portarà la reforma del Codi Penal al Consell de Ministres. El Govern ha de superar la crucial votació de les esmenes parcials i de les seccions dels Pressupostos de l’Estat per al 2021 la setmana del 30 de novembre, i necessitaria ERC en cas que finalment Ciutadans es despengi, com així sembla. No obstant, fonts de l’Executiu remarquen a aquest rotatiu que la revisió de la sedició no està «en absolut vinculada» als comptes públics o a la llei educativa. «ERC no està collant gens en aquesta línia i per pactar els PGE només parlem de números», afirmen. 

Juan Carlos Campo (@Jccampm) sobre la reforma del Código Penal y el delito de sedición: "El calendario del CMin dice que antes de fin de año se tiene que hacer ...la intención es adecuar nuestro derecho al de los países del entorno".#LaHoraJCCampo ▶ https://t.co/vFm9cY5pK1 pic.twitter.com/OniuLXoeag

— La Hora de La 1 (@LaHoraTVE) 13 de noviembre de 2020

En tot cas, del Consell de Ministres en sortirà primer l’avantprojecte de llei, que s’ha d'enviar preceptivament als òrgans consultius –Consell d’Estat, Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i Consell Fiscal– perquè emetin el seu informe, que no és vinculant. Rebuts els dictàmens, el Gabinet estudia el text en segona lectura, l’aprova i l’envia al Congrés ja com a projecte de llei perquè n’arrenqui la tramitació parlamentària.

Notícies relacionades

L'alt preu judicial del procés

Jordi Sànchez: «L'indult dona confort personal, però no ajuda a resoldre el conflicte»

El pas per les Corts portarà el seu temps, ja que Campo ha insistit en nombroses ocasions que vol obrir un «ampli debat» amb els grups sobre la revisió del Codi Penal, que afectarà no només la sedició i rebel·lió, sinó que també s’inclouran delictes contra el medi ambient o per protegir els drets dels animals. És a dir, que el Consell de Ministres podria crear la reforma legislativa abans de final d’any, o abans de les catalanes del 14-F, però seria un gest a ERC, ja que a hores d’ara sembla improbable que la tramitació estigui culminada amb l’arrencada de la campanya. 

A més, Justícia intenta que el PP s’avingui a la renovació del CGPJ, i donar vida a la reforma de la sedició i rebel·lió, molt criticada per la direcció de Pablo Casado (i per Cs i Vox), cosa que podria entorpir unes converses per si mateix molt complicades. 

Juan Carlos Campo (@Jccampm) sobre el CGPJ: “Acuerdo no hay, hay una esperanza razonable de que en poco tiempo podamos tener una renovación de los órganos constitucionales”.#LaHoraJCCampo ▶️ https://t.co/vFm9cY5pK1 pic.twitter.com/spfZfMoBpG

— La Hora de La 1 (@LaHoraTVE) 13 de noviembre de 2020