Sánchez intenta sufocar les crítiques amb un cop d'autoritat

Es veia venir que aquesta vegada no seria com les anteriors. La sortida en cascada de barons i dirigents històrics del PSOE –el primer, el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, i l’últim, l’exvicepresident del Govern Alfonso Guerra–, tots verbalitzant el seu malestar per l’acostament a Bildu per als Pressupostos Generals de l’Estat del 2021, havia emprenyat sobre manera Ferraz. Molt més que en altres ocasions en què s’havien difós crítiques contra Pedro Sánchez.

Aquesta vegada, el president no ho va voler deixar passar. I ha enviat el que alguns membres de la direcció han descodificat com un «avís a navegants». Un cop de puny a la taula. Un cop d’autoritat. S’ha queixat que alguns líders territorials facin les seves crítiques a traves dels mitjans, quan podien canalitzar-les en privat, una actitud que considera «deslleial». Ha sigut durant la reunió de l’executiva federal del PSOE d’aquest dilluns, després de la qual la cúpula ha enviat un altre missatge de consum intern, per intentar apaivagar la incomoditat: amb Bildu no hi ha hagut «pacte», ha sigut la formació ‘abertzale’ la que ha decidit deixar els seus vots per tombar l’esmena de totalitat dels Pressupostos. 

El dia ha arrencat amb unes declaracions duríssimes de Guerra a TVE: l’entesa amb els d’Arnaldo Otegi és «menyspreable», molts socialistes tenen un «nus al coll» perquè voldrien cridar que, «amb Bildu, no». Després va seguir la cita a Ferraz.

Sánchez va embastar primer un discurs més pla. Però després van prendre la paraula diversos membres del seu equip, per tancar files amb ell i demanar que cessi el soroll intern, i també Fernández Vara, que va insistir que pretén «ajudar» el Govern i en el qual alguns acords «no s’entenen a tots els territoris». El president llavors sí que va entrar a la qüestió. Va expressar la seva contrarietat per veure en els mitjans de nou les crítiques internes, una «deslleialtat» per a ell, segons van relatar fonts presents en la reunió. «Tots tenen el meu telèfon», va dir, recordant que sempre està disponible. Però en el partit sempre ha circulat, des que va assumir les regnes de Ferraz, que el líder no ha cuidat la comunicació amb els seus dirigents territorials. 

«Solidesa» i «potència» de la intervenció

El secretari general s’ha queixat d’haver de suportar crítiques d’alguns barons –al president castellanomanxec, Emiliano García-Page, i a l’aragonès, Javier Lambán, s’hi ha sumat aquesta vegada Vara, i aquí la novetat–, «pateixen amb els èxits del partit». Una manera d’advertir que amb les seves paraules li van arruïnar un triomf objectiu: la victòria, per 198 vots a 150, del primer tràmit dels PGE, i amb això van donar vol a la dreta. «No dec ser del PSOE de sempre, però sempre soc del PSOE», va reblar, per al·ludir als qui clamen contra ell per haver destruït les essències del partit. A més, i en un altre gest de determinació, ha assegurat que li queda molt temps de secretari general i de president.  En suma, que no atendrà el foc amic. «Va com una moto», glossava un dels integrants de la direcció, com a prova de la seva «determinació» i «seguretat». 

Sánchez parlava «dolgut» o «visiblement molest» per alguns; «resignat, ja acostumat a les crítiques», per d’altres. S’ha despatxat «molt tranquil, molt seriós i molt ferm», «molt serè», segons l’opinió de diferents dirigents. No va ser producte d’un sobreescalfament –«ell no és d’aquests, va macerant les coses»–, sinó una reflexió «deliberada», que els seus automàticament van celebrar: va ser una rèplica, van coincidir, «molt potent», «sòlida».

També havia sigut molt aplaudit l’ex-‘lehendakari’ Patxi López, per la seva defensa de l’estratègia i per la «indecència i immoralitat» del PP, a l’utilitzar aquesta qüestió per atacar l’Executiu quan el seu avui portaveu en el Senat, Javier Maroto, no va posar objeccions a entendre’s amb els d’Otegi quan era alcalde de Vitòria (2011-2015). López també va recordar que l’esquerra abertzale sempre ha «buscat el protagonisme» –i si no ho aconsegueix pels seus mitjans, el beneficia quan els altres estem enredant amb això»– i va emfatitzar que als territoris s’ha de fer «pedagogia», explicar-ho als votants. 

Ver a OTEGUI siendo clave para decidir los PGE, del Estado que combatió desde un grupo terrorista, me produce una sensación muy dolorosa. Por un lado de fracaso como país por no ser capaces de que sean irrelevantes. En lo personal iré a la farmacia a buscar un antiemético.

— Guillermo Fdez Vara (@GFVara) 11 de noviembre de 2020

Després de l’executiva, el número tres, José Luis Ábalos, ha insistit una vegada i una altra que no hi ha «cap pacte» amb Bildu», ni «cap voluntat de fer societat» amb ells. «El que hi ha hagut és una actitud d’un grup que no s’ha sumat a les esmenes de totalitat», ha explicat. Ni tan sols, va afegir, hi ha «garantia» que els comptes surtin amb el seu recolzament. Amb les seves paraules, la direcció buscava relaxar els ànims i distanciar-se de l’ostentació que de l’anunciat ‘sí’ dels ‘abertzales’ als PGE havia fet Pablo Iglesias. De fet, Ábalos no va fer seves les paraules del cap dels morats: aquest és un «Govern seriós» que no entra a valorar les «consideracions del soci de Govern», i ells «s’expressen com creuen convenient» d’acord al seu projecte. És a dir, que el que va dir Iglesias representava la seva formació, no l’Executiu en la seva totalitat. 

La polèmica «escenografia» d’Iglesias

Aquest va ser un dels punts comentats per Vara. Li va molestar l’«escenografia» del vicepresident segon i va persistir en el seu argument que una entesa amb Bildu no s’entén en algunes parts d’Espanya. Sánchez ha respost afirmant que totes les federacions socialistes i tots els militants del partit tenen el «mateix compromís democràtic, independentment d’on resideixin». El president ha recalcat que ETA va acabar fa pràcticament deu anys, i que la prioritat era i és tirar endavant els PGE. No quedava cap altra opció que bastir ponts amb altres formacions, ja que el PP no ha volgut ajudar, s’ha justificat. «Si no és la dolenta ERC, ho és Bildu i si no el PNB. Ha dit que aquesta és una crítica molt fàcil de fer i que no la valoraria», indica un dirigent consultat. 

Els integrants de l’equip de Sánchez van celebrar la «repassada» que Sánchez havia fet als crítics, que no són ni de bon tros tots els barons. La majoria, de fet, estan alineades amb Ferraz, perquè el PSOE està fet ja a la mesura del líder. «Els lideratges en minoria, quan no es governa en majoria absoluta, s’han de demostrar i guanyar, es tracta de sumar. No podem fer una política per a cada territori. Estem establint, amb la coalició, una dinàmica política nova», va assegurar un dels presents, el valencià Andrés Perelló, en resposta a Vara. «Ha sigut un avís a navegants», va valorar una dirigent consultada, «aquest Govern té molt per estar satisfet i surt tot en circumstàncies molt complicades. Són moltes hores de feina, negociació en benefici de tots, i hi ha comentaris que hi són de més». 

No obstant, la pluja d’opinions no va cessar durant la jornada. Aquest mateix dilluns, Page, el més clar i rotund en els seus retrets a Sánchez i focus de les ires dels seus companys, es va reafirmar en els seus arguments. «No crec que hi hagi cap tipus de comparació extrapolable [entre el PP i Bildu], és evident». El president de Castella-la Manxa responia així al titular que a ‘El País’ havia deixat aquest diumenge el ministre Ábalos. Page hauria desitjat un acord infinitament més transversal», va afegir Page des de Toledo, informa EFE. 

El baró socialista sí que va reconèixer que la prioritat és treure els PGE perquè el contrari «no és una opció», de manera que sí que cal «parlar amb tothom», però no un intercanvi de Pressupostos amb conceptes constitucionals, ja que «això no és al mercat ni pot ser objecte de transacció». «No crec que a hores d’ara l’estabilitat d’un país pugui passar per gent com aquesta», va concloure.

Notícies relacionades

Govern i PP disparen la tensió pel recolzament de Bildu als comptes

Pressió a Sánchez perquè esquivi Bildu, freni Iglesias i retingui Cs

Un altre president socialista, el valencià Ximo Puig, sí que va defensar l’estratègia del Govern. «Sens dubte, tots tenim memòria i tots sabem el que va passar. Mai oblidarem les víctimes del terrorisme però ara s’ha de tenir altura de mires, mirar cap al futur i també entendre que en democràcia, si es compleixen les regles, tothom té el seu espai.» En la mateixa línia es va pronunciar la presidenta navarresa, María Chivite. Acordar «no impedeix el rebuig claríssim del que va ser el terrorisme», va dir a RNE. L’expresident José Luis Rodríguez Zapatero va acompanyar també Sánchez a ‘Al rojo vivo’ (La Sexta): després de gairebé una dècada sense terrorisme, Bildu està en les institucions i «acorda, vota i decideix» com altres partits, i és «lògic» que la majoria de la investidura sigui la dels PGE.

L’al·legat de Sánchez no va acabar de convèncer els crítics, i és molt probable que, quan qualli una altra decisió controvertida, dirigents com Page i (més discretament) Lambán parlin. Perquè el fons, l’arrel de la discrepància, continua intacte. Així ho deia un alt càrrec regional socialista: «¿Com es pot demanar lleialtat quan no se’ns informa abans en privat? Això és demanar acatament. ¿Qui és més deslleial, el que sempre diu el mateix o el que es contradiu?». El que diem és el que deia el partit i deia Pedro fa uns mesos». No obstant, no hi ha guerra oberta. Res a veure amb la batalla orgànica del 2016 i 2017. No hi ha comparació possible perquè el PSOE també ha mudat de pell.