TENSIÓ A L'ARXIPÈLAG
La crisi migratòria sacseja el Govern
Calvo dirigeix una reunió interministerial ja programada, en la qual s'aborda el drama a les Canàries
Interior i Defensa han mantingut friccions per l'habilitació d'espais d'acollida per als migrants
Varios inmigrantes hacen cola en el Muelle de ArguineguÃn, en Gran Canaria, Canarias (España), a 18 de noviembre de 2020. Más de 2.300 migrantes permanecen hacinados en este muelle tras pernoctar en el campamento que se instaló el pasado mes de agosto en el recinto portuario. /
18 de novembre, cap a les 11 del matí. El ple del control al Govern encara segueix en el Congrés, però fora de les càmeres es desenvolupa una altra reunió important, per videoconferència. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, coordina una trobada tècnica interministerial en matèria migratòria. La cita ja estava programada per endavant, però òbviament aborda el que està passant a les Canàries. Un drama humanitari gegant per l’arribada incessant de pasteres i ‘cayucos’, un flux que està col·lapsant les illes.
Però a la pressió migratòria se sumava, dimarts, un episodi encara no aclarit, el trasllat no permès de 227 magribins que feia més de 72 hores que estaven retinguts i que es mantenien al moll d’Arguineguín, juntament amb 2.000 persones més. D’allà van sortir sense haver-hi un allotjament preparat per a ells.
El succeït es va colar a la Cambra baixa, on el PP, Ciutadans i Coalició Canària van demanar la dimissió del titular de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per la seva «incompetència» per gestionar una crisi que ha convertit les illes, per a la diputada nacionalista Ana Oramas, en un «polvorí, un volcà». El ministre va advertir que no se n’anirà però sí que va anunciar que s’investiga ja l’ocorregut a Arguineguín. «Es prendran les mesures necessàries i precises si s’observa alguna descoordinació», va apuntar.
El ministre es nega a dimitir i assegura que ja s’investiga l’alliberament, a la seva sort, de 227 persones
També el delegat del Govern a les Canàries, el socialista Anselmo Pestana, va negar igualment que ell o el seu equip haguessin donat l’ordre de facilitar la sortida d’immigrants del moll sense tenir un espai on reallotjar-los, situació que «no es repetirà». «És evident que hi ha hagut un error de coordinació que hem de resoldre. La magnitud del problema al qual s’enfronta les Canàries és majúscula. Parlem de creixements per sobre del 1.100 per 100, amb arribades que ja superen les 18.000 persones des de començament d’any», va remarcar, informa Efe.
Però la tensió s’ha disparat en diverses línies. No només de l’oposició amb el Govern de Pedro Sánchez. També en l’interior del Gabinet, i entre l’Executiu autonòmic i el central. Aquest dimecres va començar el trasllat dels primers 200 migrants a un campament militar muntat per Defensa a l’antic polvorí de Barranco Seco de Las Palmas de Gran Canaria, que té capacitat per a 800 persones. Tant el director de la Policia, Francisco Pardo, com el responsable operatiu, José Ángel González, van supervisar els treballs d’habilitació d’aquest centre d’acolliment temporal (CATE).
Resposta «digna»
El ministeri que dirigeix Margarita Robles es resistia a cedir espais militars en ús, pel «risc» que podria comportar per als migrants, molts menors, i perquè no té competències en matèria humanitària. Considerava que Interior havia d’agilitar els vols dels sense papers a la Península, on els centres d’acolliment estan semibuits. En el departament de Marlaska precise que sí que s’han fet trasllats «puntuals» (més de mil en els últims mesos»), però amb cautela i sense publicitat perquè no es vol generar un ‘efecte crida’.
Torres demana auxili a Sánchez i Podem Canàries exigeix el cessament de Marlaska, però no ho avala la direcció morada
Al final, Defensa va accedir i va cedir als ministeris de l’Interior i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions cinc espais militars ja en desús per fer front a la crisi a les illes: quatre de forma definitiva –el CATE de Barranco Seco i les instal·lacions del Canarias 50 (Gran Canària), Las Canteras (Tenerife) i El Matorral (Fuerteventura)– i un de forma provisional (l’aquarterament de Tenerife de Las Raíces).
Mentre Defensa destaca el paper dels seus efectius i la rapidesa en el condicionament, altres fonts de l’Executiu afirmen que ha sigut clau «la pressió de la resta del Gabinet i de Presidència del Govern» sobre Robles.
El PP reclama la repatriació urgent dels immigrants. Però el president de les illes, el també socialista Ángel Víctor Torres, urgeix el Govern a derivar els immigrants a altres comunitats perquè se’ls doni una resposta «digna». El dirigent va ser aquest dimecres molt dur i, apuntant a l’Executiu central, va remarcar que el succeït dimarts és «inacceptable» i algú ha d’assumir «aquesta irresponsabilitat».
Reforç de la coordinació
En la Vicepresidència Primera, a Interior i a Política Territorial remarquen que s’està reforçant la coordinació per resoldre la crisi com més aviat millor, de la mà d’Exteriors i Defensa i amb l’Executiu autonòmic, ajuntaments i ajuntaments, i entenen que Torres pateix la «pressió» dels seus veïns en un moment delicadíssim per la tensió migratòria i les devastadores conseqüències de la Covid en el turisme. Marlaska viatja divendres al Marroc –és el seu setè viatge al país– per buscar la seva col·laboració i segellar la ruta atlàntica, i el titular de Transports, José Luis Ábalos, visita aquell mateix dia el centre de coordinació de Salvament Marítim de Las Palmas.
L’Executiu recalca que són dues les vies de treball: l’assistència i l’ajuda a països d’origen i trànsit
També la cap de la diplomàcia, Arancha González Laya, ha multiplicat la seva presència a l’Àfrica i aquest diumenge volarà al Senegal. El Govern incideix en el fet que, a més de l’emergència humanitària, s’ha d’abordar el problema de soca-rel, buscant la complicitat dels països emissors i de trànsit. Per això s’han intensificat els contactes amb ells, s’han produït reunions bilaterals d’alt nivell, s’han utilitzat les ambaixades sobre el terreny, s’han proposat mesures a nivell de la Unió Europea i s’han plantejat nous projectes de cooperació al desenvolupament.
Podem Canàries, que comparteix el Govern de Torres a les illes, va demanar el cessament de Marlaska. Però aquesta exigència no va ser recolzada per la direcció a Madrid. Rotund va ser Jaume Asens, president del grup morat en el Congrés, a ‘Al rojo vivo’ (La Sexta): «Entre socis de govern no es demana la dimissió de ningú. Podem Canàries es va equivocar ahir». El PP, mentrestant, va avançar que el seu cap de files, Pablo Casado, viatjarà a l’arxipèlag el cap de setmana per conèixer de prop el drama humanitari. L’Executiu acumula focus de tensió. Externa, però també interna.
🔴"Evidentemente no pedimos la dimisión del ministro Marlaska, entre socios del Gobierno no se pide la dimisión de nadie. En Podemos Canarias se equivocaron ayer", nos dice Jaume Asens. ▶ https://t.co/uiwzKdg2r4 pic.twitter.com/qSDWWmirFZ
— AlRojoVivo (@DebatAlRojoVivo) 18 de noviembre de 2020
L’arxipèlag reclama repartir els nouvinguts en altres autonomies
El president canari, Ángel Víctor Torres, va demanar aquest dimecres al Govern de Pedro Sánchez impulsar les derivacions a altres comunitats autònomes dels milers d’immigrants africans que col·lapsen els recursos d’acollida disponibles a les illes. Torres va al·ludir d’aquesta manera a una de les vies d’emergència que permetrien alleujar la pressió migratòria que suporta l’arxipèlag, informa el diari ‘La Provincia’.
Coalició Canària Unides Podem Margarita Robles Fernández Canàries Pablo Casado El drama de la immigració Congrés PP - Partit Popular PSOE Pedro Sánchez Podem Arancha González Laya Carmen Calvo José Luis Ábalos Fernando Grande-Marlaska Gómez Ministeri d'Interior Ministeri d'Afers Exteriors Ministeri de Defensa
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia