La crisi d'immigrants a les Canàries empitjora el xoc entre el PSOE i Podem

Després d’una setmana de desacords en el si del Govern de coalició, la crisi migratòria que s’està vivint a les Canàries agreuja, encara més, la tensa relació entre el PSOE i Unides Podem. Al mig de les crítiques de l’oposició i amb friccions entre l’Executiu central i l’autonòmic, el vicepresident segon, Pablo Iglesias, i dirigents del seu partit han sol·licitat un referèndum per al Sàhara, paraules que «no ajuden», insisteix el PSOE, a mantenir l’estratègica relació amb el Marroc per enfrontar el drama humanitari, controlar les fronteres i lluitar contra les màfies. Un gest que ha elevat el xoc entre les dues formacions i ha desencadenat les crítiques del sector socialista del Consell de Ministres.

Amb les formacions de la dreta bolcades a atacar la gestió del Govern –el mateix Pablo Casado acudirà aquest divendres a les Canàries–, Unides Podem s’ha afegit als retrets contra les polítiques de l’Executiu, malgrat formar-ne part.  Podem Canàries va arribar a sol·licitar dimecres la dimissió del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, tot i que la direcció estatal els va fer rectificar. Aquestes hostilitats se sumen als frecs entre els ministeris de Defensa i d’Interior –tots dos en mans socialistes– i un enfrontament obert amb el Govern canari, que lidera el PSOE.

Amb aquest escenari tan delicat sobre la taula, la cúpula socialista es mostra molt molesta per l’actitud deslleial dels seus socis. Un enuig que s’ha vist incrementat per la petició d’Iglesias –impulsada també des del grup parlamentari morat– de celebrar un referèndum d’autodeterminació per al poble sahrauí. «Exteriors és una matèria que porta la ministra i el mateix president, i no és negociable. Ara mateix allà el conflicte, amb un escenari prebèl·lic, és preocupant. S’ha de ser extremadament prudent. Els temps els marquen Pedro Sánchez i Arancha González Laya, i no es permeten aventures de posicionaments polítics. Són qüestions que es porten al màxim nivell, i no hi pot haver ingerències que desestabilitzin. No és un tema menor, ni una tonteria, ni una cosa que es pugui resoldre amb un tuit, i el Marroc ja ha advertit que la posició d’Iglesias no ajuda», avisen des de la direcció del PSOE.

«La posició del Govern d’Espanya pel que fa al Sàhara Occidental és molt clara i no ha variat ni en les últimes hores, ni els últims dies, ni en les últimes setmanes», va sentenciar aquest dijous Laya, rebutjant la possibilitat d’un referèndum per al Sàhara i atenint-se a les resolucions de l’ONU, que expressen «clarament els paràmetres de la negociació» entre les parts i que no parla d’un plebiscit. No és la primera vegada que la ministra renya els morats precisament per aquest mateix assumpte. Al febrer, la cap de la diplomàcia es va veure obligada a explicar al seu homòleg marroquí, Nasser Burita, que la posició espanyola sobre el Sàhara no havia canviat. Ho feia després que el secretari d’Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez, home de la total confiança d’Iglesias, hagués rebut en el seu departament una representant del Front Polisario. El mateix vicepresident va admetre després que la postura d’Espanya la fixa Exteriors. 

Els morats sí que reconeixen que van acordar que els anomenats ministeris d’Estat (Defensa, Interior, Justícia i Exteriors) i les seves polítiques queden només en mans dels socialistes –així va quedar per escrit, plasmat en el seu protocol de coordinació–, però afirmen que poden mirar d’influir en les seves decisions. 

Influència internacional

Les paraules de Laya, tirant per terra el plantejament d’Iglesias, busquen evitar el deteriorament de la relació que manté Espanya amb el Marroc, al qual es considera un soci estratègic per fer front a la immigració irregular i el trànsit de persones en meitat de la crisi humanitària que viuen les Canàries. Tal és la importància que Espanya concedeix al regne alauita que Marlaska viatja aquest divendres a Rabat per reunir-se amb el seu homòleg i «reforçar» la col·laboració entre els dos països en matèria migratòria i, en especial, pel que fa a les sortides des de territori marroquí cap a les Canàries. És el setè viatge oficial de Marlaska al Marroc des que va accedir a Interior el juny del 2018. L’últim va tenir lloc el 6 de febrer, abans de l’esclat de la Covid. El ministeri destaca que «gràcies a les polítiques i actuacions conjuntes» desenvolupades entre els dos països el 2019, es va aconseguir revertir «la tendència creixent d’arribades irregulars el 2018 amb un descens del 50%». Aquest és el «camí a seguir» ara, indiquen des de l’equip de Marlaska. 

L’ofensiva de l’Executiu per controlar un tema especialment sensible continuarà diumenge. Aquest dia Laya vola al Senegal i el 17 de desembre Sánchez encapçalarà la delegació espanyola per a un reunió d’alt nivell (RAN) amb Rabat. La part socialista del Consell de Ministres vol mimar el seu soci del sud, agradi més o menys a un Podem que Ferraz veu, com resumeix un responsable de l’executiva, «obsessionat a marcar perfil». 

Que la convivència entre socialistes i morats s’ha pertorbat en els últims dies ho prova la cascada de declaracions de ministres elegits per Sánchez crítics amb els d’Iglesias. La més clara, i no és casualitat, va ser aquest dijous la titular de Defensa, Margarita Robles, que va recordar que la política exterior la fixen el president i Laya. «Això ha de quedar molt clar. Qualsevol altre membre del Govern que tingui una altra posició serà a títol personal», va indicar. La ministra va llançar un encàrrec nítid a Podem: «Formar part d’un Govern exigeix també unes responsabilitats». Les diferències han de dirimir-se dins de la coalició, va dir, però quan es prenen les decisions tots els membres del Gabinet han de ser «solidaris» i sortir en la seva defensa. 

Notícies relacionades

Sánchez torna a esquivar Bildu i compara el PP amb el trumpisme

El PSOE reforça el seu avís d'autoritat interna i defuig posar el focus a Bildu

Robles, com ja havia fet la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, es va manifestar a favor d’uns Pressupostos sense «vetos encreuats» entre partits ni «exclusions». És la mateixa tesi que defensa el president, però no la que vol Iglesias, que prefereix reforçar el bloc d’investidura amb ERC i Bildu. «El Govern és el Govern no només de les persones que l’han votat sinó de tots els espanyols. De vegades potser alguns membres del Govern s’obliden que hem de governar per a tots els espanyols i no només per a aquells que ens han pogut recolzar amb els seus vots». Tret clar a Podem. 

Gracias @susannagriso por invitarme a un café en @EspejoPublico y permitirme explicar la acciones de mi departamento y lo necesario que es que este país cuente con unos nuevos Presupuestos. El debate se tiene que centrar en el futuro para España. pic.twitter.com/WOayMYyidY

— Reyes Maroto (@MarotoReyes) 19 de noviembre de 2020

Dos ministres més es van unir a Calviño aquest dijous i van proclamar la seva incomoditat amb els morats. El titular de Justícia, Juan Carlos Campo, va reconèixer a Telemadrid que a ell també li agradaria que «fos el PP qui recolzés» els comptes del 2021, i la responsable d’Indústria, Reyes Maroto, va insistir a Antena 3 a no posar vetos i a allargar la mà a Cs i al PP. La ministra va qüestionar fins i tot el «protagonisme» que Podem ha volgut donar a Bildu en les negociacions dels Pressupostos. L’Executiu, va dir, hauria de «calmar» el soroll generat entorn del recolzament de l’esquerra ‘abertzale’, informa Europa Press. Campo va deixar una altra pentinada: l’esmena antidesnonaments que UP va firmar amb ERC i Bildu és «absolutament anormal».