El PNB pacta amb el Govern eliminar l'impost al dièsel i veu més a prop el seu recolzament als Pressupostos

Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) són cada vegada més a prop d’aconseguir la majoria parlamentària necessària per ser aprovats. El PNB ha sigut l’últim partit a mostrar-se favorable a recolzar els comptes públics, tot i que asseguren que encara queda negociació pendent, després d’haver acordat amb el Govern l’eliminació de l’impost al dièsel. «Això és un començament», ha assegurat el portaveu de la formació basca al Congrés, Aitor Esteban, a l’anunciar un paquet d’esmenes negociades amb l’Executiu de coalició que «possibiliten continuar discutint i aprofundint en un camí d’entesa». 

L’eliminació de l’impost al dièsel ha sigut des del principi un dels principals punts de fricció entre el Govern i el PNB. Així, Esteban ha celebrat aquest divendres que el Govern del PSOE i Unides Podem hagi acceptat, després de 24 hores de negociació «frenètica», retirar aquest tribut, que, segons la seva opinió, només suposava posar en «dificultats» la indústria de l’automòbil i la «desaparició de milers de llocs de treball».

Aquesta exigència també era compartida per Ciutadans, que fa ja diverses setmanes assegurava que havia arribat a un acord amb l’Executiu per retirar-lo del projecte pressupostari. «No m’importa a qui li donin la medalla, sinó que milions d’espanyols no han de pagar un sobrecost a l’agafar el cotxe», ha apuntat Inés Arrimadas, després de la roda de premsa d’Esteban. A més, la líder taronja ha assenyalat que el pacte entre l’Executiu i el PNB «fa menys necessaris» els recolzaments d’EH Bildu i ERC. En aquest sentit, ha demanat a Pedro Sánchez que escolti les veus socialistes moderades i s’allunyi dels extremismes.

No obstant, l’eliminació de l’impost al dièsel no ha agradat a tots els socis de l’Executiu. El líder de Més País, Íñigo Errejón, que va formar part de la majoria que va investir Sánchez i semblava content amb les converses que estava mantenint amb el socialistes i morats, ha qualificat de «greu error» la cessió del Govern als jeltzales i d’«un tacticisme de petita política» que es pagarà «durant dècades».

Esmenes pactades

Esteban, a més, ha explicat que entre els canvis negociats amb el Govern de coalició en el projecte pressupostari també s’hi recull una partida de 50 milions d’euros per a la modernització de la indústria de les màquines eines, 6 milions d’euros més per al soterrament de Zorrotza a Bilbao i la introducció de la formació dual en l’àmbit universitari, amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge i impulsar l’ocupabilitat dels estudiants.

No obstant, el portaveu del PNB ha volgut deixar clar en tot moment que aquests pactes «no signifiquen que hi hagi un acord definitiu», tot i que «suposen avenços». En la mateixa línia, ha remarcat que «aquestes quatre esmenes no són suficients» i que hi continua havent «discussions obertes» que espera que vagin «fructificant» al llarg d’aquest divendres i del cap de setmana. 

Bildu i Podem

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Quan se li ha preguntat sobre si el PNB s’havia sentit menystingut amb l’escenificació del recolzament d’EH Bildu als comptes, malgrat que des del PSOE i Unides Podem insisteixin que no existeix cap acord, Esteban ha assegurat que «no»: «Aquí, això de sentir-se menystingut és per a grups polítics que no confiïn en ells mateixos o que no estiguin gaire segurs de la trajectòria que portin i de les coses que volen defensar». 

A més, en la mateixa línia en què s’ha expressat el president del PNB, Andoni Ortuzar, Esteban ha criticat el gest d’Unides Podem de presentar una esmena conjunta amb ERC i EH Bildu per prohibir els desnonaments i talls de subministraments a famílies vulnerables fins al 31 de desembre del 2022. «Crida l’atenció que algú que ha pogut influir des del Govern es posi a fer una esmena amb altres grups que no són socis interns de la coalició. És molt disfuncional», ha sentenciat.