PSOE i Podem acosten postures sobre desnonaments després del seu últim xoc

PSOE i Unides Podem intenten recompondre, de nou, les seves fissures. Aquesta vegada, després d’un últim xoc que ha deixat més blaus dels previstos: l’Executiu havia tancat el seu projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i s’havia d’embarcar en la negociació, esmena a esmena, amb els grups. Però el PSOE no esperava que els morats firmessin una proposta, pel seu compte, i amb ERC i Bildu, per prorrogar la prohibició dels desnonaments fins al 31 de desembre del 2022. El moviment es va interpretar com «una deslleialtat» però ja des del principi el Ministeri de Transports que dirigeix José Luis Ábalos es va obrir a una transacció. Els dos socis ja intenten buscar una sortida mentre es refreda la ‘via Ciutadans’ mimada per la Moncloa i Bildu es llança a recolzar els comptes. 

El Govern entra en una altra setmana clau en la tramitació del projecte de llei. Aquest dimarts comencen el debat i la votació de les esmenes en la Comissió de Pressupostos, pas previ perquè el ple del Congrés aprovi, la setmana que ve, el dictamen per remetre’l al Senat. En aquests pròxims dies es refermaran les aliances i el perfil definitiu del text. Però en paral·lel la coalició ha de remoure el seu últim obstacle. I aquest dilluns, després de la reunió de la permanent de l’executiva federal socialista, Ábalos va ressaltar que està disposat a obrir la mà, a negociar al llarg d’«aquesta setmana» amb UP per prorrogar el veto als desnonaments més enllà de la data límit vigent, el 31 de gener. Aquesta qüestió de disputa s’havia abordat prèviament en la reunió de ‘matines’, a la Moncloa, en la qual s’asseuen Pedro Sánchez i Pablo Iglesias i els seus escuders. 

«A causa de l’extensió de l’estat d’alarma, el convenient seria estendre-ho», va assegurar el ministre i número tres del partit. És a dir, que el PSOE està disposat a ampliar la prohibició tot el temps que duri l’alarma, que expirarà el 9 de maig com a màxim, i per això ja estan en marxa reunions tècniques interministerials.

Ábalos va insistir que la «sensibilitat» de l’Executiu en aquest assumpte està fora de tot dubte, i per això el PSOE s’obre a revisar la regulació, i no posarà pegues a atendre la situació de persones vulnerables abans que esclatés la Covid, punt que per als morats és bàsic. Això sí, s’ha de preservar la «seguretat jurídica». El ministre va assegurar que encara no s’ha concretat com s’escrituraria aquesta ampliació, però creu que hauria de quedar fora dels PGE, perquè és un «acte de Govern», al marge dels comptes. Això obre la via a l’aprovació d’un nou reial decret llei. «L’esmena no ens marca el camí», afirmaven després des de l’equip d’Ábalos. En aquest cercle interpreten l’ansietat dels morats, i especialment dels comuns, per la proximitat de les eleccions catalanes del 14-F, en què competeixen, en l’espectre de l’esquerra, amb ERC. 

Res a veure amb els presos d’ETA

«Estem oberts des del rigor a millorar aquestes situacions», va dir el número tres del PSOE, insistint que s’han de procurar, també des de les comunitats, alternatives habitacionals, igual que s’ha ampliat la dotació del pla estatal de vivenda.  

A Podem van acollir de bon grat el moviment del PSOE. «Més enllà de l’instrument que s’utilitzi, el que ens importa és que es parin els desnonaments i es prohibeixin talls de subministraments», va dir a ‘Más vale tarde’ aquest dilluns el portaveu parlamentari, Pablo Echenique, abans d’assegurar que espera i confia a arribar a un acord amb els seus socis de govern. Així, a les línies morades afirmen que si els socialistes s’avenen a pactar i a estendre la prohibició d’executar desnonaments tot el temps que duri l’estat d’alarma, l’esmena firmada amb ERC i Bildu «no tindria sentit» i decauria. 

Més enllà de les friccions internes que han tensat les costures de la coalició durant l’última setmana, segueix oberta la polèmica pel recolzament d’EH Bildu als Pressupostos. Aquest dilluns el líder de la formació ‘abertzale’, Arnaldo Otegi, va explicar que consultaran a la militància sobre aquest assumpte i va demanar a les seves bases que recolzin els comptes públics. A més, va asseverar que la seva posició respecte al projecte pressupostari no es deu a una negociació per a l’acostament dels presos d’ETA. 

Acabin recolzant o no els comptes, Pablo Casado no cessa en els seus atacs a l’Executiu per l’entesa amb Bildu. «El fi no justifica els socis», va avisar a la Cope el líder del PP a Sánchez després d’assenyalar que «no hi ha cap tipus de moral» en l’actitud del president del Govern de prioritzar l’aprovació dels Pressupostos als socis per «arribar a aquest fi». 

Inés Arrimadas tampoc es va mostrar gaire conciliadora amb el Govern. La presidenta de Cs va assegurar que cada vegada veu «menys probable» donar un ‘sí’ als comptes perquè no recullen les seves exigències i perquè «la part radical del Govern [UP] s’està imposant a la moderada [PSOE]».

No vol ser «obstacle»

Respecte a Bildu, el PSOE manté la seva línia de defensa: no hi ha hagut acord amb ells. Ábalos va mantenir que el partit d’Otegi és «un grup parlamentari més», i com tal, si es mostra disposat a negociar esmenes parcials és perquè ha entès la «gravetat» de la crisi «i no vol obstaculitzar» la tramitació dels PGE. Però aquesta conversa, va dir, la porta la direcció del grup, que pilota la vicesecretària general, Adriana Lastra, i versarà sobre temes «estrictament pressupostaris», com passarà amb totes les forces. 

Ábalos sí que va remarcar que el PSOE no comparteix «el projecte, ni la tradició, ni la història» de Bildu, però sí que reconeix que la formació ha mantingut una actuació més constructiva. «No veig que això sigui molt negatiu. El que és lamentable és que no ho facin uns altres», va afirmar, amb referència al PP. 

Notícies relacionades

Carmen Calvo: «L'única sortida per a Catalunya és que ERC recolzi els comptes»

La crisi migratòria sacseja el Govern

Precisament aquest dilluns Bildu va fer un pas més en el seu distanciament d’ETA. El diputat en el Congrés Jon Iñarritu va expressar la seva «condemna» i «rebuig» del terrible atemptat que va acabar amb la vida del fill del parlamentari de Vox Antonio Salvá. Un gest que no s’havia escoltat a la Cambra baixa, tot i que procedeix d’un exmembre de l’extinta Aralar, que, a diferència de Sortu –el partit majoritari de la coalició Bildu–, sí que va condemnar el terrorisme de la banda. 

Aquest dimarts, el president vol transmetre un missatge cap a les víctimes: presideix la reunió del patronat de la Fundació de Víctimes del Terrorisme (FVT), juntament amb la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i els ministres de Defensa, Margarita Robles; Interior, Fernando Grande-Marlaska; Educació, Isabel Celaá; Política Territorial, Carolina Darias, i Inclusió, José Luis Escrivá. A la foto no sortirà cap responsable d’Unides Podem en el Gabinet.