El Suprem arxiva la causa contra Ábalos per reunir-se amb Delcy Rodríguez

El Tribunal Suprem ha rebutjat les querelles del Partit Laòcrata i Vox contra el ministre de Foment, José Luis Ábalos, per l’entrada de la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, en territori espanyol el gener passat, malgrat la prohibició establerta per la Unió Europea (UE). L’alt tribunal considera que l’incompliment de les decisions de política exterior de la UE està sotmès a control polític, no a responsabilitat penal.

El Suprem parteix del fet que Rodríguez va entrar en territori espanyol amb un avió Falcon la matinada del 19 al 20 de gener i es va mantenir unes hores a la sala VIP de la terminal executiva de l’aeroport de Madrid-Barajas, cosa que va suposar una vulneració de l’expressa prohibició del Consell de la UE de permetre que entrés al territori de la Unió, establerta en les decisions PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna).

Espai aeri espanyol

Per l’alt tribunal, va accedir al territori espanyol des del moment en què l’avió va sobrevolar espai aeri espanyol i quan el Falcon va aterrar a Barajas, amb absoluta independència de la terminal a la qual es dirigís i de la zona de l’aeroport per la qual transités, la vulneració del mandat del Consell ja s’havia consumat.

El tribunal també considera acreditat, pel seu reconeixement públic, que el ministre Ábalos es va entrevistar amb la vicepresidenta veneçolana durant la seva estada a l’aeroport, que depèn de les autoritats espanyoles.

Aquesta infracció d’una decisió de política europea de seguretat comuna, en qualsevol cas, no és constitutiva de prevaricació, conclusió a la qual també arribava el fiscal. La interlocutòria entén que no és el Suprem qui ha de controlar aquesta vulneració, sinó el mateix Consell.

Ni el TJUE

La interlocutòria exposa que «les obligacions derivades de les decisions PESC tenen una naturalesa essencialment política. El seu incompliment implica la vulneració d’una obligació en l’àmbit de la política exterior de la Unió Europea». El seu control li correspon al mateix Consell, no al Suprem. El Tractat de la Unió Europea i el del seu funcionament «limiten fins i tot la competència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en matèria de política exterior i de seguretat comuna».

En definitiva, indiquen els magistrats, «sostenir que qualsevol vulneració per una autoritat espanyola d’una decisió PESC ha de ser qualificada com a constitutiva d’un delicte de prevaricació seria contrari a la mateixa naturalesa del mandat incomplert. Es tracta d’una obligació singular, no integrable en les obligacions formals derivades de l’aplicació de reglaments, directives, recomanacions i dictàmens. Una obligació, en fi, de marcat caràcter polític i l’incompliment de la qual no admet cap altra responsabilitat que la que es dirimeix en aquest àmbit».

Tampoc pel deure de perseguir delictes

La interlocutòria també descarta que els fets puguin ser qualificats, com sostenia Vox, com a constitutius d’un delicte d’omissió del deure de promoure la persecució dels delictes, «ja que cap s’hauria comès per l’incompliment de la decisió PESC que prohibia l’entrada en territori europeu de Delcy Rodríguez». Ni hi veu usurpació de funcions.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La interlocutòria precisa que no hi ha constància que el viatge de Rodríguez estigués motivat per alguna de les causes que justificarien una exempció de la prohibició d’entrada, com són el trànsit per raons humanitàries urgents o per raó de l’assistència a reunions d’organismes intergovernamentals, a reunions promogudes per la Unió, o fetes en un Estat membre que exerceixi la presidència de l’OSCE, en què es mantingui un diàleg polític que fomenti directament la democràcia, els drets humans i l’Estat de dret a Veneçuela. Com tampoc consta que el Govern hagués promogut un expedient d’aquesta naturalesa.

El tractament juridicopenal dels fets objecte de querella «no es pot fer dependre de l’impacte polític que ha generat el seu coneixement públic», perquè «l’aplicació del dret penal ha de subjectar-se als principis que legitimen la seva aplicació».