El Congrés aprova els Pressupostos per al 2021

Els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021 han superar el tràmit més complex. Els comptes públics del Govern de coalició han sigut aprovats pel Congrés dels Diputats. Tot i que aquesta no és la votació definitiva –els Pressupostos hauran de passar pel Senat i tornar a la Cambra baixa a finals de desembre per al vistiplau final– socialistes i morats tenen pràcticament assegurada la seva aprovació i, per tant, l’estabilitat de la legislatura. 

Aquests Pressupostos reemplaçaran els que va aprovar l’exministre d’Hisenda Cristobal Montoro el 2018 durant el mandat de Mariano Rajoy i que s’han prorrogat des d’aleshores. Per tirar endavant els comptes públics, l’actual Executiu ha hagut de recórrer a la majoria que va permetre la investidura de Pedro Sánchez. ERC, PNB i EH Bildu van ser els primers grups a donar el seu ‘sí’ als Pressupostos i, en els últims dies, s’han sumat el PDECat, Més País, Compromís, Terol Existeix, Nova Canàries i el Partit Regionalista Basc. En total, 189 escons que permeten al Govern de coalició superar amb escreix la majoria requerida de 176 diputats. 

Amb l’aprovació del Congrés, els Pressupostos es remetran ara al Senat, per on hauran de passar tots els ministres per tornar a explicar les diferents partides que corresponen a les seves carteres. Una vegada la Cambra alta recolzi els comptes públics, aquestes tornaran al Congrés, previsiblement, en l’última setmana de desembre per rebre l’aprovació definitiva i començar l’any 2021 amb uns nous Pressupostos.

Fons europeus

El projecte pressupostari de socialistes i morats, que incorpora esmenes d’ERC, el PDECat, i Nova Canàries entre d’altres, és el més expansiu de la història després d’incorporar 27.436 milions d’euros provinent de les transferències del Fons Europeu de Reconstrucció. Aquesta ha sigut una de les banderes de Pedro Sánchez per sol·licitar el recolzament als comptes enmig d’una crisi econòmica, social i sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus. 

Entre altres aspectes, en el text aprovat es reflecteix un increment del 46% de l’aportació de l’Estat al Sistema de Dependència, un increment del 70% a la partida de beques amb 514 milions addicionals, pujades de l’IRPF i dels impostos de Patrimoni i de Societats, a més de diverses mesures per limitar el preu dels lloguers en zones tensades i millores als mecanismes per garantir l’ingrés mínim vital. 

Aritmètica parlamentària

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La configuració de la majoria per aprovar els Pressupostos ha resultat un dels maldecaps per al Govern. Des del principi, Pedro Sánchez va cridar a configurar uns comptes «de país», amb el recolzament més gran possible de tot l’arc parlamentari. No obstant, la posició de Pablo Iglesias va resultar contrària i va empènyer des del principi per treure fora de l’equació Ciutadans. Les tensions per veure qui acabava avalant el projecte pressupostari van arribar al seu cim amb el ‘sí’ d’EH Bildu. 

L’anunci del coordinador general de Bildu, Arnaldo Otegui, i l’aplaudiment després d’Iglesias a aquest pas de la formació abertzale va provocar les crítiques de l’oposició i d’un sector dels socialistes que renegaven d’aquest acord. La polèmica s’ha anat apagant en les últimes setmanes després que diversos ministres del PSOE neguessin que hi hagués cap pacte amb Bildu. Finalment, els comptes públics han tirat endavant amb el recolzament dels abertzales i sense el suport de Cs que, la setmana passada, va anunciar que votaria ‘no’ perquè Sánchez ha escollit la «via radical».