El futur de la Monarquia irromp en el debat dels Pressupostos

El debat dels pressupostos generals de l’Estat és una cerimònia parlamentària llarga i estranya. En ocasions, també contradictòria. Aquest dijous, per exemple, durant l’últim dia dels quatre dedicats als comptes de l’any que ve, que seran aprovats pel Congrés amb gairebé 190 diputats i aniran al Senat per completar la seva tramitació, hi ha hagut grups orgullosament republicans, com Podem, que han defensat les partides destinades a la Casa Reial. I d’altres d’apassionadament monàrquics, com Cs, que hi votaran en contra. 

La cita a la Cambra baixa ha començat amb les seccions dels Pressupostos dedicades a institucions com el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Parlament i la Casa Reial. En un moment en què no hi ha setmana sense que es conegui un nou i fosc negoci ordit presumptament per Joan Carles I, que l’agost passat va abandonar Espanya per la cascada d’escàndols, el futur de la Monarquia ha irromput en el debat sobre els Pressupostos. 

Des de Podem, la diputada Sofía Fernández Castañón ha justificat amb la boca petita, gairebé disculpant-se, el seu vot a favor dels fons per a la Monarquia, que rebrà l’any que ve 8,5 milions d’euros, 544.000 més que en els comptes del 2018. «Som una força republicana. Tenim la certesa que s’avança cap a una república feminista i justa. Però aquest grup és conscient del seu lloc en el Govern. Continuarem construint aquest horitzó republicà», ha dit. 

Lleialtat i vot en contra

En aquesta última tanda de votacions en el Congrés s’aprovaran les seccions dels comptes públics, i totes han de tirar endavant, perquè si se’n rebutja alguna tot el projecte s’ensorraria i seria retornat, i l’èxit ja assegurat dels Pressupostos garanteix a Pedro Sánchez una legislatura llarga. Perquè no hi ha una votació global sobre els Pressupostos, així que la forma en què els grups contraris a la iniciativa solen exterioritzar el seu rebuig és votant en contra de totes les seccions. Tot i que estiguin d’acord amb algunes, com és el cas de Ciutadans. El primer que ha fet el seu portaveu, Edmundo Bal, ha sigut deixar clar la «lleialtat» del seu partit a la Casa Reial. 

A partir d’aquí, Bal, seguint la línia marcada durant tota aquesta setmana en el Congrés, ha carregat contra el PSOE per aconseguir un pacte amb ERC i EH Bildu, que recolzen els Pressupostos, i no amb els taronges. «És una decisió èticament inacceptable perquè és aritmèticament innecessària. Vostès han triat lliurement aprovar aquests Pressupostos amb Bildu, els hereus d’ETA, i amb ERC, que vol trencar la unitat de l’Estat. Jo sé que molts diputats del PSOE estan tristos, perquè voldrien que aquests Pressupostos sortissin amb Cs i no amb Bildu i ERC», ha dit.

Notícies relacionades

Robles retreu als militars retirats la seva carta al rei Felip VI

Un xoc i moltes espines

Enrere han quedat els temps en què els liberals pactaven les pròrrogues de l’estat d’alarma i les mesures contra la pandèmia, quan el Govern elogiava la «responsabilitat» i el «sentit d’Estat» del partit d’Inés Arrimadas. «Per a vostès, si és per fer mal al Govern, qualsevol pacte els val», ha dit a Bal el socialista Guillermo Meijón. 

Mentre Cs s’ha centrat en el PSOE, el PP s’ha dirigit a Podem, per la seva retòrica republicana. «El vicepresident segon ha dit una vegada i una altra que vol posar fi a la monarquia parlamentària», ha assenyalat Edurne Uriarte, en al·lusió a Pablo Iglesias, el líder morat. «Els països més avançats del món són una monarquia –ha continuat–. Monarquia parlamentària és igual a democràcia avançada i plena. Per això molesta tant als independentistes i els comunistes».