La jutge investiga una trama d’«enriquiment injust» en el Consell Esportiu de l’Hospitalet

Aquest embolic policial i judicial en què s’ha vist involucrada l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, que va ser detinguda el 10 de desembre passat quan va acudir a declarar com a investigada davant els agents, es remunta al febrer d’aquest any, quan Jaume Graells, extinent d’alcalde d’Educació, Joventut i Esports i membre de la directiva del Consell Esportiu, li explica a la regidora socialista el que ell considera irregularitats en aquesta entitat, que compta amb representants del consistori, entre els quals Graells i els regidors Cristian Alcázar, exsegon tinent d’alcalde, i Cristobal Plaza, exregidor d’Esports. El detonant de les acusacions podrien ser «qüestions personals i de relacions sentimentals», segons va assegurar l’alcaldessa en roda de premsa. Fonts judicials van assenyalar que la detenció de Marín no va ser ordenada per la jutge, sinó que es va tractar d’una decisió policial.

Davant la queixa de Graells, Marín va requerir la secretària municipal i la interventora que revisés les subvencions atorgades i es va reunir amb Alcàsser i Plaza, que van negar les irregularitats i van deixar entreveure una venjança per part del denunciant. L’alcaldessa, alhora, va proposar que el Consell, que és autònom, podria encarregar una auditoria, no només comptable, sinó de gestió, i així es va fer.

No obstant, Graells no va esperar al resultat de l’auditoria i el 4 de maig va presentar una denúncia davant la Policia Nacional que va desencadenar registres i detencions, entre les quals les d’Alcázar, Plaza i Eduard Gali, director del Consell, així com la del secretari de l’Esport de la Generalitat, Gerard Figueras i, l’última, de la mateixa Marín. Durant l’interrogatori a l’alcaldessa, els agents estaven especialment interessats a saber per què Marín no havia denunciat els fets, a la qual cosa la dirigent del PSC va explicar tots els passos que va seguir després de conèixer les possibles anomalies.

Desquadrament de milers d’euros

Graells va denunciar davant la Policia que «una part important dels ingressos i pagaments derivats de l’activitat del Consell sembla que no apareixen ni estan vinculats a cap pressupost o tancament d’exercici presentat als òrgans de l’entitat». Segons ell, les «quantitats ocultes» i, per tant, fora de control i supervisió per part dels òrgans interns o externs competents, poden ascendir aproximadament a uns 400.000 euros per exercici. El regidor detalla que l’últim pressupost entregat a l’assemblea ordinària del Consell, el 28 de novembre del 2019, va ser de 419.000 euros, quan «el pressupost real pot arribar a més de 800.000» (la jutge eleva aquesta xifra fins a uns 900.000).

Aquesta diferència d’uns 500.000 euros és la que, segons els investigadors, podria compondre la denominada ‘caixa b’. No obstant, els regidors imputats han explicat a la jutge que els 400.000 euros que es comuniquen a l’ajuntament corresponen a un pressupost parcial de les activitats subvencionades pel consistori, mentre que els 900.000 euros que es notifiquen a la Generalitat són l’import total al tancament de l’exercici anual.

Partides parcials

El problema, segons algunes de les fonts consultades, és que en les assemblees del Consell, des de fa anys, només s’aprova la primera partida (la parcial), i no la segona (la global). Un «error administratiu» que han reconegut davant la magistrada els implicats, segons fonts de la defensa. Per això Graells va denunciar que «és possible» que s’hagi produït falsedat documental per part del que era president del Consell, Cristian Alcaráz, al certificar actes d’assemblees que «mai» s’han celebrat.

El denunciant també va explicar a la Policia l’existència d’una «caixa interna» de diners en efectiu que han servit per pagar monitors reals o ficticis, així com altres tasques, sense que hi hagués control fiscal ni submissió a cap retenció de la Seguretat Social. Aquesta suma, segons la defensa, no és diner negre, sinó que surt dels comptes bancaris de l’entitat i, per tant, queda registrada.

La connivència

La jutge exposa en les resolucions incloses en la causa que de la denúncia de Graells es desprèn que existia una «més que probable connivència» entre diversos implicats, entre els quals Galí, Alcázar i Plaza, que «giraria entorn d’una estratègia d’ocultació econòmica» als òrgans de control del Consell, «a fi de disposar» de partides de diners «per a finalitats aparentment de benefici o lucre propi, així com d’afavoriment a tercers sense cap tipus de regulació». I precisa que els imputats van actuar amb «total impunitat» a l’aprofitar-se de les facultats de direcció inherent al càrrec que ostentaven, «ideant un sistema comptable ocult», exclòs de «cap tipus de control aliè» i presumptament «falsificant diferents tipus de documents» per evitar ser descobert. El període investigat és des del 2016 fins al 2019.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Segons la magistrada, la investigació «ha ensenyat» l’existència de fets que «mostraria indicis de criminalitat» i que posarien de manifest un possible «frau de fons de l’entitat». La togada arriba a parlar d’una «possible falsificació comptable ordida pels investigats» i l’existència d’una «doble realitat econòmica» que facilitaria als implicats «la disposició d’una elevada quantitat dinerària titularitat de l’entitat».

La jutge, fins i tot, ha obtingut la documentació que tenia l’empresa que havia de fer l’auditoria del Consell, alhora que ha requerit a la Diputació de Barcelona, la presidència de la qual l’ostenta també Marín, si ha donat subvencions a aquesta entitat. Fins l’any passat, la diputació va atorgar uns 40.000 euros a l’any a l’organisme que reuneix tots els Consells Esportius, perquè els repartís. El 2019, l’interventor va canviar el criteri i va atorgar uns 2.000 euros a cada una d’elles. Ara la magistrada està pendent d’un nou atestat policial.