Les eleccions catalanes, en suspens per la pandèmia

De fet, l’última veu que s’ha pronunciat al respecte ha sigut la del president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, que fa uns dies va afirmar que si no es pot garantir que la totalitat del cens pugui votar, com va passar a Galícia, a la comarca d’A Mariña, i a Euskadi, a la localitat d’Ordizia, on es va prohibir que els contagiats anessin a les urnes, vulnerant així els seus drets, les eleccions s’haurien d’ajornar. Posteriorment, els republicans es van desfer en explicacions en el sentit que les paraules de Sabrià no amagaven, en absolut, un desig que es portés a terme la suspensió.

Des del Govern insisteixen que treballen de forma «ferma» perquè les eleccions es puguin celebrar com està previst el pròxim 14 de febrer, però l’empitjorament de la situació epidemiològica pot fer saltar pels aires la seva intenció. Aquest dilluns, 21 de desembre, se celebrarà una altra trobada entre partits i Govern per abordar la logística electoral i el 15 de gener es farà una primera avaluació de l’impacte de la Covid-19 a Catalunya per decidir si es mantenen o s’ajornen els comicis, una decisió que es revisarà de forma periòdica en un marge de set dies com a màxim. Un ajornament, coincideixen els grups parlamentaris i l’Executiu català, hauria de comptar amb el «màxim consens» i obeir només als criteris sanitaris, deixant de banda els interessos partidistes. La Generalitat utilitza com a guia una taula amb nou escenaris per dilucidar si poden o no celebrar-se les eleccions, dels quals dos implicarien la suspensió: una restricció absoluta de l’activitat social i un confinament total. 

Els escenaris

Segons els plans de l’Executiu, la situació epidemiològica actual permetria la celebració de la cita electoral perquè, malgrat els confinaments perimetrals i les estrictes restriccions decretades, «es permetria el vot a tot el cens» al comptar amb «mesures de vot extraordinàries generalitzades» contemplades en els protocols amb què treballa la Generalitat: votació en pavellons amb circuits d’accés, vot per correu exprés a domicili, campanya electoral telemàtica i recomanació d’anar als punts de votació per franges horàries.

Notícies relacionades

L’enquesta d’EL PERIÓDICO sobre les eleccions catalanes, en obert i al complet

Sondeig eleccions catalanes 2021: Els catalans prioritzaran l’economia i la pandèmia sobre el procés

En el cas que la velocitat de transmissió del virus (Rt) i l’evolució de casos positius per Covid-19 que requereixen hospitalització augmenti, s’obren pas els dos escenaris que impedeixen les eleccions. Davant una situació de confinament domiciliari i una mobilitat restringida només a supòsits essencials, amb el degut tancament global de l’activitat social, tret dels serveis essencials, s’impossibilitaria la celebració dels comicis «per la profunda crisi sanitària». El mateix passaria, considera la Generalitat, amb una restricció absoluta de l’activitat social, que es defineix per l’existència de confinaments perimetrals i limitació de la mobilitat nocturna, a més de restriccions en amplis espais, aforaments de menys del 50% de la seva capacitat a la resta i reunions limitades a sis persones. Davant aquest panorama, el risc de celebrar eleccions seria «molt alt» per a la salut i podria «desbordar el sistema sanitari».

En la segona reunió de la taula de partits entre el Govern i les forces polítiques, celebrada dimarts, es va acordar que una possible suspensió de les eleccions no pot ser ‘sine die’, sinó que ha d’anar acompanyada de l’anunci de la nova data. En aquesta mateixa trobada, es va descartar que el sufragi per horaris sigui obligatori davant la impossibilitat de supervisar el seu compliment –i per evitar xocs amb la Junta Electoral Central (JEC)– i es va desincentivar la descàrrega de sobres i paperetes des de casa optant per un enviament únic de tot el material electoral per part de la Generalitat a tots els domicilis. L’oposició reclama que l’Executiu català consensuï totes les mesures davant la situació excepcional que porta la pandèmia i per evitar que es pugui posar en perill la «legitimitat» del procés electoral.