L’‘annus horribilis’ de Felip VI

Segons la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, el Monarca «sap el que demanden els ciutadans» i transmetra «el missatge que correspon ara, de rigor i de tranquil·litat». Només falten quatre dies per escoltar-lo. El cap de l’Estat acaba el seu any més horrible des que és Rei i, també, com Isabel II, sobretot per motius familiars. Aquí es detallen els cinc tràngols que ha passat aquest 2020.

1. La renúncia a l’herència

El dissabte 14 de març, el diari britànic ‘The Telegraph’ va publicar que Felip VI apareixia com a segon beneficiari de la fundació que figurava com a titular del compte en què es va ingressar la suposada donació de65 milions de dòlars de l’Aràbia Saudita a Joan Carles I. L’endemà, a dos quarts de vuit de la tarda, quan els espanyols estaven digerint l’estat d’alarma per la Covid-19 i veient com la seva vida es capgirava, la Casa del Rei va anunciar en un comunicat que Felip VI renunciava a l’herència que li pogués correspondre de Joan Carles I i li retirava l’assignació de diners públics (195.000 euros aproximadament).

2. La pandèmia

La naturalesa de la monarquia, que no pot ser reelegida ni cessada, l’obliga a sotmetre’s al plebiscit popular d’aprovació. Joan Carles i Sofia ho van fer als carrers els primers anys del seu regnat i, ara, els seus successors també ho han fet amb un resultat notable en la major part del territori menys a Catalunya i Euskadi. En aquests moments, quarantenes a part (Felip, Letizia i Leonor s’han confinat per positius pròxims), les restriccions per frenar la Covid-19 també han dificultat aquesta tasca de cara al públic, segons es lamentaven a la Zarzuela.

A més, aquest any els encarregats de preparar l’agenda del Rei s’han vist amb algun contratemps sobrevingut perquè Pedro Sánchez ha volgut coincidir amb ell en alguns actes per, segons fonts de la Moncloa, mostrar el seu recolzament a la monarquia en aquest moment delicat. L’última vegada que va passar va ser la setmana passada, en una exposició sobre Manuel Azaña a què Sánchez es va afegir en l’últim moment, tot i que al final no hi va poder anar per guardar quarantena.

3. La sortida d’Espanya de Joan Carles

L’augment de les informacions sobre les finances de Joan Carles i les declaracions crítiques de ministres del Govern van elevar tant la pressió sobre Felip VI que, finalment, va negociar amb el seu pare la seva sortida d’Espanya. El 3 d’agost, la Zarzuela va fer pública la carta en què s’escenificava aquest pas. L’exmonarca comunicava per escrit al seu fill la seva decisió d’anar-se’n fora per facilitar-li l’«exercici» de les seves funcions com a cap d’Estat. Aquell dia, la Casa del Rei no va informar d’on s’havia traslladat Joan Carles, una cosa que es va veure obligada a revelar dues setmanes després. L’emèrit havia sigut acollit pels Emirats Àrabs Units, on segueix, ja que ha descartat tornar per Nadal.

4. Les targetes ‘black’ dels familiars

El 3 de novembre, ‘Eldiario.es’ va publicar una notícia que no només aportava més informació sobre el pare del Rei sinó també sobre la seva mare, la seva germana Elena i els seus nebots Froilán i Victoria Federica. La fiscalia anticorrupció estava investigant les despeses de diverses targetes de crèdit que havien utilitzat tots aquests familiars de Felip VI i que anaven a costa d’un compte en què el milionari mexicà Allen Sanginés-Krause va ingressar diners.

Notícies relacionades

La fiscalia pregunta a Mèxic i Londres pels comptes de Joan Carles I i el seu amic mexicà

ERC busca la via per recuperar militants

Amb aquestes targetes es van sufragar taxis, classes de piano i la compra i la cura d’una euga, entre altres despeses. Joan Carles ha intentat regularitzar aquestes despeses i ha pagat a l’Agència Tributària un total de 678.000 euros. El coneixement d’aquesta investigació va conduir que se sabés que s’havia obert una altra investigació sobre una altra presumpta fortuna oculta de l’emèrit a l’illa de Jersey.

5. Les cartes i el xat dels exmilitars

Felip VI també s’ha vist embolicat en una polèmica com a comandament suprem de les Forces Armades. Tot va començar amb una carta que li va enviar un grup de 73 militars retirats, en què l’alertaven del «deteriorament» que viu la «cohesió nacional» i assenyalaven com a culpable el Govern de coalició. La qüestió va anar creixent perquè, pocs dies després, a més de conèixer-se que havia rebut alguna missiva més en aquest to, es va filtrar un xat en el qual un dels 73 signants parlava de «començar a afusellar» la meitat dels espanyols. El Monarca també ha guardat un escrupolós silenci sobre aquest tema. La llista de qüestions que pot tocar aquest any en el discurs de la nit de Nadal és llarga i espinosa.