Felip VI, davant un discurs clau per reconnectar-se amb els ciutadans

En els 28 anys en què va desenvolupar el seu paper d’hereu, el príncep Felip va parlar en comptades ocasions amb la premsa de manera oficial. La primera vegada va ser el 14 de desembre del 2001, per anunciar la seva ruptura amb Eva Sannum; la segona, el 24 de gener del 2011, amb l’excusa que feia 25 anys que havia firmat la Constitució. En la segona ocasió, un reduït nombre de periodistes acreditats davant la direcció de l’Estat van ser convocats a una de les periòdiques reunions que en aquella època, al contrari que ara, l’equip de comunicació feia amb els mitjans de comunicació. Quan tots estaven asseguts en una sala del palau de La Zarzuela, les portes es van obrir i el Príncep s’hi va sumar per sorpresa.

Hi havia moltes coses a preguntar-li. En aquells mesos s’havien disparat els rumors sobre l’abdicació per les xacres de salut del rei Joan Carles. Felip va dir que no tenia «cap pressa» i que aquell moment arribaria quan hagués d’arribar (finalment, tres anys després). Entre els nombrosos assumptes que van sortir en aquella conversa, se li va plantejar el valor que va tenir el cop del 23-F del 1981 per assentar el regnat del seu pare. Ell va comentar que no volia «necessitar aquest tipus de revàlides».

El cert és que, malgrat no desitjar-les, en sis anys i mig al tron, ja ha tingut una intervenció clau el 3 d’octubre del 2017, cridant a l’ordre constitucional dos dies després del referèndum d’independència a Catalunya, i ara, aquesta nit de Nadal, marcada per la pandèmia de la Covid-19, ha de pronunciar un discurs transcendental per a la institució monàrquica després de mesos de silencis sobre els comptes opacs del seu pare, que se’n va anar als Emirats Àrabs Units a l’agost.

Diverses investigacions

Felip VI va trencar públicament amb Joan Carles el 15 de març, quan li va retirar l’assignació que rebia a compte dels Pressupostos i va renunciar a l’herència, però no ha comentat res sobre la fortuna a Jersey o la regulació de 678.393 euros amb l’Agència Tributària. Aquesta posada al dia amb Hisenda l’ha efectuat després que les autoritats detectessin que diversos familiars de Felip VI (entre d’altres, el seu pare, la seva mare i els seus nebots Victòria Federica i Froilà) havien fet nombrosos pagaments amb targetes que anaven a un compte en el qual el milionari Allen Sanginés-Krause ingressava diners, suposadament per la seva admiració per l’emèrit.

El cap de l’Estat també ha evitat fins ara qualsevol al·lusió a les cartes que ha rebut d’exmilitars en què arremetien contra el Govern de coalició amb arguments calcats als de Vox i el PP. Els dos partits han qualificat Pedro Sánchez de «president il·legítim» i l’han acusat de trencar Espanya per les seves aliances amb els independentistes i els «hereus d’ETA». Tant Santiago Abascal com Pablo Casado van iniciar l’any amb visques al Rei en el debat d’investidura del líder socialista i apropiant-se de la defensa de la institució monàrquica.

Davant una audiència milionària (quan va parlar a l’inici de la pandèmia va convocar 14,5 milions d’espectadors), el Rei pot abordar aquesta nit de Nadal la presumpta corrupció del pare i treure’s de sobre aquesta vinculació amb la seva figura que la dreta i la ultradreta intenten forjar. Va afirmar l’hispanista Paul Preston fa un mes en aquest diari que l’objectiu principal d’un Rei és assegurar-se la transmissió del tron. En això i en la necessitat de reconnectar amb els espanyols, sense revàlides com la del 1981, deu haver pensat Felip VI en l’elaboració d’aquesta intervenció, que sempre és la més personal i important de l’any.

La interlocució amb Alfonsín

Notícies relacionades

La fiscalia pregunta a Mèxic i Londres pels comptes de Joan Carles I i el seu amic mexicà

L’‘annus horribilis’ de Felip VI

Com és habitual, el president del Govern coneix amb temps el discurs, que es va gravar dimarts a la Zarzuela. Al marge d’aquest assumpte segueixen els membres de Podem que formen part de l’Executiu i que, amb Pablo Iglesias el cap, auguren que la república arribarà més aviat que tard. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, en permanent contacte amb el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, també té informació de la seva intervenció i ha assegurat que Felip VI «sap molt bé el que pensa en termes generals l’opinió pública d’aquest país i el que demanen els ciutadans en relació amb la millora i l’avenç constant dels valors democràtics». Segons la seva opinió, el Monarca ja ha pres «decisions molt importants en la renovació de la institució».

No obstant, malgrat que és cert que Felip VI va aprovar mesures de regeneració quan va pujar al tron (va publicar un codi de conducta per als empleats de La Zarzuela, va prohibir rebre regals cars o diners i va revocar el títol de duquessa a la seva germana Cristina), els fets mostren que aquest ímpetu només li va durar un any, fins a l’estiu del 2015. Des d’aleshores no ha pres cap iniciativa més de transparència ni ha mostrat la seva opinió, per exemple, sobre la inviolabilitat que la Constitució atorga al càrrec del cap de l’Estat i, gràcies a la qual, la investigació sobre la presumpta comissió de 65 milions d’euros de l’AVE a la Meca s’espera que acabi arxivada. Felip VI té l’oportunitat de trencar el seu silenci.