El Rei esquiva els escàndols del seu pare i se centra en els estralls de la Covid

Les expectatives generades al voltant del discurs del rei Felip VI aquesta nit de Nadal es van saldar amb una vaga referència a Joan Carles I en els últims minuts d’una al·locució que va estar centrada en les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. Malgrat les nombroses notícies sobre la fortuna oculta del seu pare acumulades durant aquest 2020, el cap d’Estat va preferir fer una defensa general dels «principis morals i ètics» que els ciutadans reclamen i que, va assegurar, obliguen «tothom sense excepcions». «[Aquests principis] estan per sobre de qualsevol consideració, de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals o familiars», va afirmar com a única al·lusió a la presumpta corrupció de Joan Carles I.

Diversos membres del Govern, entre els quals la vicepresidenta, Carmen Calvo, van assegurar que el discurs estaria «a l’altura» del que esperava l’opinió pública. I entre aquests missatges i l’ala morada de l’Executiu demanant la república i denunciant sense condicions les activitats privades de Joan Carles, la perspectiva d’un discurs transcendental havia calat. No obstant, per ara, i sense que se li hagi obert cap causa judicial en contra, Felip VI considera suficient la censura pública que ha fet del seu pare: va començar amb la renúncia a l’herència, al març; va continuar amb la negociació perquè s’‘exiliés’ als Emirats Àrabs Units a l’agost i es va rematar aquest mes amb les indicacions que, segons va saber aquest diari, li van enviar tant el Govern com la Zarzuela perquè no tornés a Espanya per Nadal.

Després d’aquest paràgraf en què passa de puntetes per la situació de l’emèrit, el Monarca va assegurar que «l’esperit renovador» inspira el seu regnat «des del primer dia». No obstant, el seu full de serveis assenyala que no ha pres cap decisió per millorar la transparència de la institució des de les iniciatives que va aprovar el seu primer any al tron, quan va prohibir, per exemple, que la família reial a partir del 2015 pogués rebre regals de diners, cosa que el seu pare ha incomplert. Joan Carles I va pagar aquest mes a Hisenda 678.393 euros, per mirar de neutralitzar la investigació fiscal oberta pels diners que li havia proporcionat el milionari Allen Sanginés-Krause.

Reconeixement als sanitaris

Felip VI va dedicar la major part de la seva al·locució a la pandèmia. Va començar enviant un missatge d’«ànim i afecte» a les famílies que han perdut éssers estimats per la Covid-19 i a qui lluita contra la «malaltia o les seves seqüeles». El Rei va apel·lar a la responsabilitat individual per aturar el virus i va celebrar la gran esperança que suposen les vacunes. Als sanitaris els va agrair la seva «extraordinària professionalitat i la seva gran humanitat amb els malalts» i els va demanar que «mantinguin tot l’ànim i la fortalesa». En aquest context, va mostrar la seva preocupació per la «crisi tan seriosa» que els espanyols estan vivint i la necessitat urgent d’evitar que derivi en «una crisi social».

Malgrat tot, el Monarca va mirar d’insuflar ànim i va assegurar que ha vist «una societat que s’ha trobat més unida que mai en la seva lluita». En aquesta part més optimista va assenyalar l’«oportunitat històrica» que suposaran per a la modernització de l’economia els fons que arribaran de la Unió Europea.

El respecte «a les diferències»

Notícies relacionades

Felip VI renuncia a l'herència de Joan Carles i li treu l'assignació

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

El cap d’Estat també va evitar fer qualsevol apunt directe sobre les cartes que va rebre d’exmilitars que alertaven del «deteriorament» de la «cohesió nacional» i assenyalaven com a culpable el Govern PSOE-Podem. En un passatge de la seva intervenció, va destacar que les forces armades, com els cossos de seguretat i altres servidors públics, han demostrat la «seva vocació de servei i la seva plena sintonia» amb la societat espanyola, en una frase que es pot veure com un distanciament dels que anhelen temps passats.

Amb «tanta incertesa» en el nostre voltant, va afegir després, el millor és recolzar-se en la Constitució, que «tothom» ha de complir. Va al·ludir a la Transició i al gran pacte entre diferents que va suposar per reclamar que aquest «respecte a la pluralitat i les diferències» i «la capacitat de dialogar i arribar a acords» no perdin vigència amb el pas dels anys. Una referència que dins l’Executiu es podrà interpretar com una pulla al PP i Vox, que han carregat contra els pactes a què s’ha arribat amb ERC i Bildu.