Cs i PP, en brega pel fitxatge de Roldán

Lorena Roldán va comunicar que trencava el carnet de Cs via Whatsapp pocs minuts abans d’anunciar a Twitter el seu salt al PP de la mà d’Alejandro Fernández com a número dos per Barcelona i just dues hores abans de presentar el nou tàndem electoral. Els populars estan exultants amb el nou fitxatge perquè Roldán els permet llançar el missatge que Cs s’esquerda com a principal força constitucionalista mentre el PP s’engrosseix. La «casa gran del constitucionalisme» a què solen referir-se els portaveus taronges es disputa ara amb el PP.

El sorprenent fitxatge de Roldán, diputada al Parlament i portaveu de Cs al Senat, menys de dos mesos abans de les eleccions catalans, ha tensat la relació de conveniència entre dos col·laboradors necessaris en diverses comunitats autònomes. Des de Cs carreguen contra la «deslleialtat» del PP i les formes de dir adeu de Roldán, que acusen ara de voler estar «en un partit de dretes i no en un de centre». Des del PP, apunten que s’estan convertint en el «pilar» de la dreta no nacionalista a Catalunya i retreuen a Inés Arrimadas no haver intentat ser investida com a presidenta de la Generalitat malgrat no tenir els recolzaments necessaris el 2017. 

El pròxim 14 de febrer, Arrimadas té el repte que la formació que es va situar al pòdium fa tres anys no descendeixi fins a la quarta força, com pronostiquen la majoria de les enquestes, una cosa que podria posar en perill no només el partit, sinó també el seu lideratge. La fuga de Roldán ha obert noves esquerdes en unes sigles ja debilitades pels mals resultats electorals en les últimes conteses i per la cascada de fugues després de la marxa d’Albert Rivera. La marxa de Roldán suposa l’enèsim cop dur, que se suma a la sortida del seu portaveu a Tarragona, Rubén Viñuales, cap al PSC.

Apartada com a candidata de Cs

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La que va ser representant de Cs en el Parlament va pujar amb Rivera com a candidata a les catalanes, i va guanyar sense fissures les primàries per ser la cap de llista a Catalunya. Però l’arribada de Arrimadas a dalt de tot de la cúpula va forçar un canvi de plans i el comitè executiu va dictar que el líder de la papereta seria Carlos Carrizosa, fidel escuder de la líder, amb el pretext d’aplanar una coalició constitucionalista no sense queixes del sector crític, que va recórrer sense èxit al comitè de garanties. La maniobra va deixar Roldán en segon pla, alguns dirigents de Cs van parlar de «menyspreu», malgrat que ella defensava que la decisió s’havia pres de mutu acord. El pacte electoral no va tirar endavant per la falta d’entesa al Congrés dels Diputats amb l’acostament de Cs al Govern, però també perquè el PP va preferir explotar el seu potencial davant la previsible debacle electoral de Cs i no veure’s arrossegat a un previsible naufragi. 

En la direcció de Cs comencen a constatar que el PP aposta per una opa, però per ara, malgrat l’evident tensió entre els dos partits, no perilla la cogovernança en les comunitats autònomes. Tots dos s’emplacen a mantenir la batalla sense posar en perill els governs compartits com el de la Comunitat de Madrid o el d’Andalusia.