Miquel Iceta: «Si et poses d’acord en què cal fer, pots pactar amb qui sigui»

Sense pandèmia, ¿hauria repetit com a candidat? No ho sé. ¿Sense pandèmia s’hauria enfortit tant el lideratge de Salvador [Illa]? Aquests dies molta gent diu «quin gest més generós», i ho agraeixo molt. Però jo soc el primer secretari del PSC i la meva obligació és posar al capdavant qui tingui més possibilitats.

¿Personalment ha sigut complicat? Sí, però és que és molt important ser primer secretari del PSC. De la mateixa manera que vaig fer un pas endavant per dirigir el partit en un moment molt difícil, també és la meva obligació escollir el millor candidat disponible. Recordo quan, fa anys, volíem que Pasqual Maragall fos per primera vegada candidat a la presidència de la Generalitat i ell no estava disponible. La vida és com és. Tu no tries els moments, però sí que has de garantir que quan passa el tren, estàs disposat a pujar o baixar.

¿Algú el va intentar convèncer del contrari? Ho va saber molt poca gent... Pedro [Sánchez], Salvador [Illa], Eva [Granados] i la família. I això m’ha generat un problema, perquè quan algú em preguntava li havia de dir que no hi havia res. El 19 de novembre vaig parlar amb Pedro Sánchez i em va dir que, si es podia fer, seria a finals d’any. I, mentrestant, ni se’n podia parlar, ni hi podia haver cap dubte que el candidat era jo.

¿Quin missatge transmeten canviant el ministre de Sanitat a les portes d’una tercera onada? Cadascú ha de fer el que ha de fer. El Salvador va assumir el primer estat d’alarma, en què la primera autoritat sanitària era ell, ha comprat les vacunes i ha preparat el pla de vacunació. I ara són les comunitats autònomes les que porten la gestió quotidiana, fins i tot de les restriccions. Ara pot. Al setembre, a l’octubre o al novembre no hauria pogut.

¿Què aporta Salvador Illa com a candidat que no aportés Miquel Iceta? Salvador [Illa] és més presidenciable. Enquestes com la publicada a EL PERIÓDICO m’assenyalaven com el candidat més ben valorat. Però necessitàvem alguna cosa més. Salvador [Illa] és nou en la política catalana i hi ha molta gent que està farta de repetir la mateixa història. També volem plantejar una campanya molt basada en la lluita contra la pandèmia i la reactivació econòmica.

Vostè diu que Illa és nou en la política catalana, però porta més de dues dècades ocupant càrrecs polítics... Sí, però ell no ha estat en l’elaboració de l’Estatut del 2006, per exemple, i jo sí. Les enquestes ens deien que la gent vol un canvi i no veien que jo fos el canvi.

Les enquestes no donen guanyadors clars i els pactes es veuen inevitables, ¿quins prioritzaran? El candidat és Illa i qui ha de decidir és ell. Però hi ha una cosa fonamental i en què coincidim. No ens podrem posar d’acord amb qui digui que aquesta legislatura serà la legislatura del referèndum o de la independència. La qüestió no és amb qui pactes, sinó per fer què. Si és contra la pandèmia, per la reactivació econòmica i per la reconstrucció social ens podem entendre amb qui comparteixi aquestes prioritats.

Illa va ser un dels artífexs del pacte de la Diputació de Barcelona. ¿A la Generalitat es podria repetir la fórmula? Nosaltres els pactes els volem per escrit. Si et poses d’acord en què cal fer, pots pactar amb qui sigui. A Sant Vicenç dels Horts governem amb Ciutadans, a Sant Cugat amb ERC i la CUP, a molts altres municipis governem amb Junts... Amb alguns partits és relativament més fàcil, com amb els comuns. Ja m’agradaria a mi tenir a Catalunya un Govern com el que tenim a Espanya.

¿La seva idea és continuar com a primer secretari del PSC molts anys més? Vull acabar el mandat, després ja veurem. Els partits som projectes col·lectius i democràtics. Les ambicions personals són legítimes, però sobretot hi ha d’haver ambició d’equip. I jo soc un home d’equip.

¿El futur de Miquel Iceta passa per ser només primer secretari del PSC? Ara és el meu present, el que em mou és fer Salvador Illa president i em deixaré la pell en aquesta campanya. Pot ser que fins i tot més que si hagués sigut el candidat. Perquè he promogut un canvi i vull demostrar que ha sigut una bona idea. El futur no sé que m’oferirà.

¿Pedro Sánchez li ha proposat ser ministre? Pedro Sánchez, no ara, ja fa molt, sempre ha dit que compta amb mi. Em va voler fer president del Senat. No va poder ser perquè l’independentisme ho va bloquejar. Jo estic a disposició i si en algun moment hi ha una proposta la valoraré. Com va dir Cèsar, «quan arribi al riu el creuaré». Però quan arribi al riu, no abans.

¿Però ha parlat d’aquest tema amb Sánchez aquests dies? No. Aquests dies hem parlat de com culminar aquesta operació. Crec que ens separaria de l’objectiu, que primer era fer el Salvador candidat i ara és fer el Salvador president. Si pel camí hi ha altres coses, ja en parlarem.

¿En aquestes converses han parlat de si Illa deixarà de ser ministre? Amb això soc molt respectuós. No li diria mai a un president del Govern el que ha de fer.

Illa defensa tornar «al punt en què vam deixar d’escoltar-nos», ¿passa això pels indults? Aquí s’han acumulat moltes ferides. Normalment parlem dels presos [independentistes], però jo sempre recordo també l’altra banda. Una vegada una senyora em va parar pel carrer i em va preguntar a l’orella: «¿Ens en haurem d’anar?». Els indults s’estan tramitant, jo no m’avançaré.

¿Però milloraria la cohesió social a Catalunya si es concedissin els indults? Les coses no se saben mai fins que no passen. Jo personalment soc molt partidari de la revisió del Codi Penal del delicte de sedició. Això s’ha de fer, amb independència de si hi ha indults o no.

¿Es veu coordinant la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat?

Notícies relacionades

2021: Punt i seguit o punt final al procés

Així va negar Salvador Illa a TVE que seria el candidat del PSC en les eleccions de Catalunya

El Govern ha fet bé posant en aquesta taula només membres del Govern. El Govern va decidir fer una cosa més oberta... Jo com que no sé si formaré part del Govern... Però sí que com a primer secretari del PSC vull impulsar una solució al problema i això només pot venir del diàleg. Hi ha moltes coses que no requereixen d’un instrument tan específic, com la comissió bilateral Generalitat-Estat. Aquí hi ha un camp molt gran per recórrer. Per exemple, amb el model de finançament, que s’hauria d’haver renovat al 2014 i ja som al 2021.

¿Es votarà el 14 de febrer o caldrà esperar? No imagino un escenari en què no es pugui anar a votar. Si el 14 de febrer ens trobéssim amb un confinament domiciliari ho hauríem de valorar. Però si li demanem a la gent que vagi a treballar, no tenim dret a dir-li que no pot votar.