Lorena Roldán: «Estic convençuda que no seré l’única que fa aquest pas»

¿Per què fa el salt de Cs al PP?

Per un cúmul de coses però, sobretot, per tornar a trobar la il·lusió que em va fer entrar en política. El projecte de l’Alejandro [Fernández] i del PP a Catalunya és l’antídot perfecte per lluitar contra el separatisme i també contra el sanchisme. 

A la seva carta de comiat, justificava la seva marxa per «decisions unilaterals» a Cs. ¿Quines?

A la carta expresso decisions que es prenen des dels òrgans de decisió, un nucli reduït, i que a mi no em quadraven amb la meva manera de pensar o de sentir. [Pedro] Sánchez no va sol, va en un pack amb Iglesias, Bildu i ERC. Hem vist en la ‘llei Celáa’ com cedeix davant ERC. No ens ho podem permetre.

¿Vostè es considera de dretes? A Cs van dir «qui se senti de dretes se n’ha d’anar a un partit de dretes». 

No vull entrar en les consideracions de Cs. Insisteixo que estic molt còmoda en un projecte que defensa coses tan bàsiques com la recuperació sanitària, econòmica i social i que vol recuperar la concòrdia a Catalunya. Em considero una persona que està preocupada pel que està passant a Catalunya. Crec que [la pandèmia] s’està gestionant molt malament per part del Govern i que s’està deixant enrere moltes famílies, pimes i autònoms. No s’està fent una bona gestió de la crisi i el PP ha donat sobrades mostres de bona gestió a diferents comunitats autònomes.

Dirigents del seu expartit asseguren que la seva marxa respon a interessos personals.

Jo formava part del projecte però, al final, un ha de mirar quina formació representa més el seu pensament en un moment determinat. Em costaven algunes decisions. És cert que en moments de crisi cal tenir altura de mires, responsabilitat i mà estesa, però també hi ha d’haver uns límits. I quan veus un Govern totalment entregat al separatisme i que Sánchez cedeix en coses tan fonamentals com el tema de la llengua, te n’adones que cal fer una oposició més forta i construir a Catalunya un espai constitucionalista capaç d’atraure persones de diferents sensibilitats com és el meu cas.

A la seva carta diu que Cs ha actuat com un «suport» que, amb els seus pactes, «dona ales» a l’independentisme. I anomena Albert Rivera, però no Arrimadas. ¿Ella no ha confiat en vostè?

Anomeno Rivera perquè és cert que a mi em dona l’oportunitat de fer coses tan boniques com representar tots els espanyols al Senat. I li estaré eternament agraïda. Més enllà d’això, el que dic a la carta és que cal fer oposició al sanchisme i la mà estesa [de Cs al Govern] ha anat més enllà del que jo hagués considerat oportú. Arrimadas és la presidenta de Cs i, per tant, té tot el dret de dirigir el partit com cregui convenient, però els altres també tenim el dret a pensar diferent. 

Després que Arrimadas fos nomenada presidenta de Cs, vostè va ser rellevada per Carlos Carrizosa com a candidata a la Generalitat.

Quan fem el canvi, el fem pel bé d’una coalició constitucionalista amb el PSC i el PPC. I crec que estic sent coherent amb el que vinc defensant en els últims mesos. Vaig fer un pas al costat perquè no volia ser un obstacle per a la coalició, no va sortir i cal sumar al voltant d’una formació: el PP.

¿Va contactar amb Rivera per prendre la decisió?

No.

Quan vostè era portaveu es referia a Cs com «la casa gran del constitucionalisme». ¿Aquesta casa l’ha comprat ara el PP?

Estem podent construir un projecte plural, obert, integrador, capaç de sumar dins el constitucionalisme com pot ser el meu cas. Estic convençuda que no seré l’única que farà aquest pas. Moltíssims catalans estan cansats ja del procés, de veure com el Govern central ens torna a vendre al separatisme per uns quants vots.

En un tuit, l’1 de febrer del 2019, deia que el PP i el PSOE «són germans de sang: fan veure que es barallen però pacten per tapar les seves corrupteles».

És veritat que he sigut molt crítica i continuo pensant el que deia en el seu moment. S’han comès errors, crec que tots els partits els cometen i una de les qualitats fonamentals és haver-los reconegut. Si no els assumeixes, és impossible que els corregeixis. Això és una de les grans coses a destacar: com [en el PP] han sabut fer autocrítica i no repetir errors del passat. Hem escoltat els seus principals líders condemnar els casos de corrupció que la justícia va posar de manifest al seu dia.

El mateix any deia al Senat que el PP «ha anat abonant el terreny del separatisme i el separatisme ho ha aprofitat».

Insisteixo que dins el PP s’ha fet autocrítica. Ningú és perfecte, totes les formacions en algun moment cometen algun error. Parlar a misses dites és sempre molt fàcil. Quan tens la situació davant, costa una mica més. Però insisteixo que una de les coses més bones que reconec en aquest PP és la capacitat de fer autocrítica, de saber reconèixer els errors sense cap tipus de complex. Dins el PP se n’ha après i em fa la confiança de saber que [aquests errors] no es tornaran a produir.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

Pere Aragonès va oferir ahir un Govern a cinc si guanya i el PSC utilitzarà la carta de Salvador Illa. ¿En quin lloc queda el PP?

Em fan gràcia les presumptes disputes entre Aragonès i el PSC que diuen que no pactaran quan s’estan fregant les mans amb la idea d’un tripartit ERC-PSC-comuns, la mateixa estratègia que va seguir Sánchez al seu dia i que segueix el PSC a Catalunya: dir que no, que no, i després serà que sí, que sí. El PP queda com el projecte integrador que vol sumar dins el constitucionalisme i que està disposat a oferir una alternativa. Un tripartit amb ERC, al final, torna a ser procés. Potser una miqueta més dissimulat, però continua sent procés, i quatre anys més de procés seria nefast.