La justícia arxiva la causa contra Adrià Carrasco, un CDR acusat de terrorisme

L’activista dels CDR Adrià Carrasco ha tornat a Catalunya després de més de dos anys i mig fugit a Bèlgica, després que la justícia hagi arxivat la causa contra ell per falta de proves. El mateix Carrasco ha participat aquest dilluns amb el seu grup de recolzament en una roda de premsa a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El membre dels CDR va fugir a Bèlgica després que la Guàrdia Civil es presentés a casa seva la matinada del 10 d’abril del 2018.

Carrasco estava acusat de terrorisme, rebel·lió i sedició per haver participat en talls de carretera i obertura de peatges coincidint amb les operacions de sortida i retorn de la Setmana Santa del 2018. La causa va passar per l’Audiència Nacional, que va acabar inhibint-se en la justícia ordinària, que ara ha arxivat el cas. La Guàrdia Civil sí que va detenir al seu dia Tamara Carrasco, que va ser absolta dos anys i mig després.

El dispositiu per a la seva detenció es va emmarcar en l’operació Maluc: agents de la Guàrdia Civil van acudir al domicili d’Adrià Carrasco, a qui no van trobar, i al de Tamara Carrasco, a Viladecans (Barcelona), a qui van arrestar.

Adrià Carrasco estava acusat dels presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme, i el seu grup de recolzament va explicar que havia abandonat el país per tenir «certes garanties». L’Audiència Nacional va enviar la investigació als jutjats catalans al no apreciar un possible delicte de terrorisme, davant la qual cosa la defensa de Carrasco va demanar que es retiressin tots els càrrecs.

«Fa 1.007 dies»

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

En la roda de premsa d’aquest dilluns, el grup de recolzament al jove ha llegit un manifest en què ha expressat: «Fa 1.007 dies, la Guàrdia Civil colpejava la porta de la casa de l’Adri. Va ser la porta d’Adrià Carrasco, però podria haver sigut la porta de qualsevol».

Han retret que «l’Estat se serveix de muntatges policials per defensar els seus propis interessos criminalitzant qualsevol forma de dissidència», i han afirmat que es vulneren els drets fonamentals de manifestació, llibertat d’expressió i dret a la vivenda.