El Govern obre el debat d’ajornar les eleccions al maig o al juny

El motiu de l’ajornament és la pèssima evolució de les xifres de la pandèmia, unes dades que ERC reconeix que són «dures». Els 7.000 casos diaris, el fet que no es puguin rastrejar tots els orígens dels nous positius, la previsible evolució negativa, la pressió a les ucis i la situació socioeconòmica de restriccions fan que el Govern s’inclini per una posició prudent, que consisteix a no sotmetre a riscos sanitaris una població que estarà en canvi veient com sectors econòmics i socials diversos segueixen tapats per evitar els contagis. Seria un contrasentit d’efectes insospitats en una ciutadania ja sotmesa a una notable càrrega d’estrès sanitari, econòmic i fins i tot psicològic.

Així les coses, el Govern està decidit a proposar la nova data aquest divendres, si com és previsible els partits –excepte, de moment, el PSC– no s’hi oposen obertament, temorosos també que forçar una cita amb les urnes els portés una mala imatge social.

El desenvolupament dels esdeveniments és el següent: aquest dimarts, la portaveu del Govern ha posat veu a la necessitat d’atendre la situació sanitària descrivint l’escenari com a «greu» i anticipant que en les pròximes setmanes –quan s’hauria d’iniciar la campanya electoral– la situació no serà millor. Aquest dimecres, el Govern compareix en el Parlament per continuar detallant la situació i les mesures a prendre. També el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, presenta un informe sobre «garanties» de la votació, de la mà de Magda Campins –epidemiòloga de la Vall d'Hebron i partidària de suspendre la cita amb les urnes–, probablement amb un missatge que aplanarà el camí de la decisió de divendres.

Reunió tècnica

Dijous es farà una reunió tècnica entre el Govern i els partits en la qual es posaran sobre la taula les noves dades de Salut. Fins avui, només el socialista Miquel Iceta ha afirmat –en declaracions a TV-3– que «no hi ha motius» per posposar les eleccions, amb les dades a la mà. Però el seu candidat, el ministre de Sanitat Salvador Illa, aquest mateix dimarts deixava oberta la porta que el Govern i els partits decideixin que no hi hagi urnes de moment. En aquest cas, Illa no deixarà el ministeri malgrat ser candidat.

Divendres tindrà lloc la reunió definitiva. Prèviament, els dos socis del Govern s’hauran conjurat per portar a la cita una proposta: posposar les eleccions. És probable que els partits demanin que sigui l’Executiu el que es mulli, i per això Junts i ERC tindran la feina llesta. Tan llesta que ja s’estudien dates per anar a votar quan, segons les previsions, es pugui haver millorat la xifra de casos de Covid-19.

L’alarma en el Govern és notable per la situació epidemiològica i per les conseqüències polítiques. Entre altres qüestions, es tem que forçar les eleccions en un context de pandèmia desfermada podria portar molts ciutadans a no acudir a la mesa electoral assignada.

Els interessos polítics

Notícies relacionades

L’enquesta de EL PERIÓDICO sobre les eleccions catalanes, al complet

L’enquesta del GESOP sobre les eleccions catalanes 2021, en 6 claus i 6 gràfics

Políticament, Junts afirma que no li perjudica l’ajornament, però que estaven preparats per presentar-se amb èxit el 14–F. Altres com el PDECat o els comuns guanyarien temps. Cap partit, tret del PSC, s’oposa frontalment a decidir una nova data.

Legalment, el Govern confia en el precedent del retard de Galícia i Euskadi en el sentit que la Junta Electoral no posarà impediments a la decisió i deixarà tot el procés congelat. És a dir, que no s’obligarà a repetir processos ja celebrats com la recollida de firmes dels nous partits.