Les presons tornen a proposar el tercer grau per als presos independentistes

Les juntes de tractament de les presons de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), Wad-Ras (Barcelona) i Puig de les Basses (Figueres) han proposat aquest dijous el tercer grau per als nou presos independentistes condemnats pel procés. Haurà de ser ara la Secretària de Mesures Penals de la Generalitat la que accepti o no la proposta perquè els dirigents sobiranistes empresonats puguin sortir de nou dels centres penitenciaris als quals van tornar després que la justícia els anul·lés el tercer grau penitenciari atorgat fa uns mesos arran d’un recurs de la fiscalia

Si el Govern accepta la proposta de les juntes de tractament, com passa en la majoria dels casos, Oriol Junqueras, Carmen Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart podran abandonar la presó i, fins i tot, si ho desitgen podran participar en persona en els actes de la campanya electoral del 14 de febrer si la convocatòria no se suspèn a causa de la pandèmia.

El 4 de desembre Forcadell i Bassa van tornar a entrar a la presó després que el Tribunal Suprem acceptés un recurs de la fiscalia contra el tercer grau atorgat per la Generalitat. L’alt tribunal va anul·lar també la semillibertat de la resta dels presos independentistes que mesos abans, al juliol, van tornar a ingressar a la presó davant la decisió de jutjat de vigilància penitenciària de Catalunya de suspendre cautelarment aquesta mesura al presentar el recurs la fiscalia.

L’evolució dels interns

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

El Suprem va entendre que era precís més temps per avaluar adequadament l’evolució de l’intern i el tractament penitenciari, sobretot quan es tracta de condemnes elevades (de 9 a 13 anys) de les quals cap ha complert la meitat i només n’han cobert una quarta part Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Això exigiria «una justificació reforçada» de la progressió de grau que no s’ha produït.

Els magistrats van ser molt crítics amb l’administració penitenciària catalana, a la qual indiquen que «no pot buidar la resposta penal proclamada per un tribunal, sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent». Ha de garantir l’execució de les penes imposades pels tribunals, perquè «el seu acatament de la legalitat no ha de fer-se dependre del seu grau d’identificació o desacord amb l’argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna» per no convertir-se «en una extravagant tercera instància que s’arroga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges».