Iglesias veu comparable Puigdemont amb els exiliats del franquisme

Pablo Iglesias creu que l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els exiliats durant el franquisme són comparables. El vicepresident segon del Govern ha assegurat aquest diumenge que, segons la seva opinió, aquest paral·lelisme es compleix perquè el polític català «d’alguna manera, s’ha fotut la vida per sempre per les seves idees polítiques».

«Ho dic clarament, crec que sí. [...] El que va fer va ser motivat per les seves conviccions», ha respost Iglesias a Salvados a la pregunta de si es podia comparar l’expresident català amb els republicans que es van exiliar durant el franquisme. No obstant, el líder d’Unides Podem ha reiterat en diverses ocasions que ni defensa ni justifica les decisions que va prendre Puigdemont: «Això no vol dir que jo comparteixi el que va fer, ni la forma ni el que va fer pot ser indiferent al dret».

A més, Iglesias també ha marcat la diferència entre el líder independentista i Joan Carles I. Preguntat sobre per què concedeix a un la condició d’exiliat i a un altre la d’«escapat», el vicepresident segon ha dit que si Puigdemont «és a Brussel·les no és per haver robat diners a ningú sinó per portar les seves idees polítiques fins a un extrem i per vies errònies». «Si em diuen ‘el que va fer Puigdemont és igual de reprovable que el que va fer el rei Joan Carles’, doncs no hi estic d’acord», ha acabat dient.

Tornar a les institucions

Notícies relacionades

Les terceres primàries de Lobato

‘Cuina’ per a Joan Carles I

Iglesias també ha defensat la necessitat de concedir l’indult als polítics presos catalans perquè això és «vetllar per l’interès de l’Estat». A més, ha afegit que els líders del procés haurien «d’estar, no només lliures, sinó representant la ciutadania que els ha votat». És a dir, el vicepresident segon va reivindicar la tornada a les institucions polítiques de tots els dirigents independentistes empresonats. 

El líder d’Unides Podem també ha assenyalat la necessitat de continuar treballant per trobar una «solució política» al conflicte català. «¿Es pot solucionar el tema de Catalunya amb la presó, amb persecució, amb jutges, amb intervencions policials o això només se solucionarà mitjançant la política?», s’ha preguntat abans d’explicar que «la política de vegades serà lletja» i obligarà a renunciar a algunes idees per resoldre el conflicte.