L’Estat obrirà els jardins de Meirás el 30 de gener i l’interior, a partir del 15 de març

Els jardins del Pazo de Meirás reobriran el 30 de gener a les visites. La data, avançada ja per aquest diari, va ser confirmada ahir pel secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, en la segona reunió de la comissió tècnica. El responsable estatal va avançar que la intenció del Govern és reprendre les visites a l’interior d’aquest bé d’interès cultural a partir de la segona quinzena de març, «sempre que les condicions de seguretat ho permetin» i hagin finalitzat els arranjaments dels desperfectes existents i de la instal·lació elèctrica.

A causa de la situació epidemiològica actual del municipi de Sada, i l’anunciat tancament perimetral, la primera visita als jardins serà limitada als habitants del poble.

El Govern s’obre a estudiar la possibilitat d’obrir algunes estances abans del 15 de març, tal com va sol·licitar la Consellería de Cultura, que veu prioritària la reobertura en el termini més breu possible dels dos espais «vinculats als elements d’especial consideració», en al·lusió a les estàtues del Mestre Mateo, situades a la capella, i la biblioteca d’Emilia Pardo Bazán. La Xunta va reclamar també l’elaboració d’un «pla d’obertura progressiva i parcial dels espais interiors», tot i que coincideix amb l’Estat en la importància de prioritzar la seguretat.

La reunió va nomenar a més els experts que formaran part de la comissió que haurà de reflexionar sobre el relat i els futurs usos del Pazo de Meirás. El grup estarà format per Xosé Manuel Núñez Seixas, Juan Manuel Rodríguez Blanco i Manuel Regueiro López, a proposta de l’Administració General de l’Estat; Ramón Villares i Isabel Burdiel, a petició de la Xunta; Carlos Babío i Emilio Grandío, a proposta de la Diputació; Manuel Pérez Lorenzo per part de l’Ajuntament de Sada; Xosé Alfeirán per la Corunya; Marilar Aleixandre a sol·licitud de la Reial Acadèmia Gallega i Rebeca Blanco-Rotea, per part del Consell de Cultura Gallega.

Les administracions van abordar també durant aquesta segona trobada de la comissió l’elaboració d’una exposició que recorri tota la història del Pazo de Meirás. En un comunicat, la Delegació del Govern incideix que aquesta mostra haurà de recollir totes les etapes, «des de l’univers de Pardo Bazán, com a recinte de visites de reis i conspiració; Meirás, seu estival de la cap de l’Estat franquista i, finalment, l’etapa més recent, caracteritzada per l’oblit i la reivindicació ciutadana perquè fos restituït al patrimoni de l’Estat».

Durant la reunió, Fernando Martínez va presentar les línies generals d’un esborrany de conveni de col·laboració per a la gestió i manteniment de l’immoble, que enviarà a totes les administracions perquè puguin estudiar-lo i fer les observacions i suggeriments que considerin pertinents.

Totes les administracions van expressar la seva satisfacció via comunicat pels avenços en aquesta segona reunió de la comissió tècnica. La Conselleria de Cultura va ser la que va posar-hi més peròs. El responsable autonòmic, Román Rodríguez, es va congratular que l’Estat atengui la seva petició de reobrir els jardins el 30 de gener, però va instar «a no continuar retardant els terminis previstos» i a «agilitar la reobertura total amb un horitzó coherent i un calendari viu». Cultura va destacar la trajectòria dels seus dos experts proposats, els catedràtics d’Història Contemporània Ramón Villares i Isabel Burdiel, aquesta última especialista en Emilia Pardo Bazán.

El president de la Diputació, Valentín González Formoso, va valorar els avenços en la reunió, tant els dirigits a la reobertura del Pazo, com per la creació de la comissió d’experts que, va destacar, «determinarà els futurs usos de l’edifici, entre els quals ha de figurar la memòria democràtica».

L’Ajuntament de Sada va destacar la seva aposta per l’historiador Manuel Pérez Lorenzo per a la comissió i va avançar que plantejaran les seves propostes, precisions i consideracions una vegada que disposin de l’esborrany del conveni. L’Ajuntament de la Corunya va celebrar el nomenament com a expert de Xosé Alfeirán i va recordar que prepara una demanda per recuperar la Casa Cornide.

El recurs dels Franco, pendent de votació i sentència

La secció número 3 de l’Audiència Provincial va emetre ahir una providència per informar que el recurs dels Franco contra la sentència que els condemna a tornar a l’Estat el Pazo de Meirás queda pendent de l’assenyalament de la votació quan correspongui per tanda.

Com ja va informar aquest diari, el tribunal estarà format per la magistrada María Josefa Ruiz Tovar (presidenta) i els jutges María José Pena i Rafael Jesús Fernández-Porto García. En una resolució, que va dictar la setmana passada, l’Audiència va acceptar com a personats totes les parts demandants: l’Advocacia de l’Estat, la Xunta, la Diputació i els ajuntaments de Sada i la Corunya.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els nets del dictador Francisco Franco van recórrer la sentència del Jutjat de Primera Instància número 1, que van considerar «notòriament parcial, esbiaixada i tendenciosa». La sentència de primera instància dona la raó en tot a l’Advocacia de l’Estat i a la resta d’administracions personades al veure provat que la compravenda per part de Franco va ser una «ficció» per apoderar-se d’una propietat per la qual el dictador no va pagar al seu dia ni una pesseta i que va ser mantinguda amb fons públics durant tota la dictadura. La jutge Marta Canales va declarar, a més, posseïdors de «mala fe» els hereus del dictador, sense dret a rebre cap tipus de compensació per les presumptes despeses de manteniment en què haguessin incorregut durant tots aquests anys.

Els Franco defensen la validesa de l’escriptura de compravenda del 1941 subscrita per Francisco Franco i la propietària del Pazo i al·leguen que tenia com a objectiu «reparar les elementals omissions que patia l’escriptura del 1938», entre la Junta Pro Pazo i la propietària. Els Franco van acusar a més la magistrada de passar-se de la ratlla amb fets històrics, com les donacions forçoses per adquirir l’immoble que, segons la seva opinió, no poden demostrar-se i resulten «irrellevants» en aquesta causa.