El Govern no es planteja refer el decret pel qual es retardaven les eleccions

Les eleccions a Catalunya es mantenen el 14 de febrer, per ara. Fonts del Govern consultades per EL PERIÓDICO han assegurat que, de moment, no es plantegen fer marxa enrere i retirar el decret pel qual es van ajornar les eleccions al 30 de maig, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest dijous la suspensió cautelar d’aquesta norma i manté la cita electoral el 14-F. Els magistrats s’han compromès a resoldre els recursos abans del 8 de febrer, per la qual cosa, llavors, els partits podrien estar ja immersos a la campanya electoral, que començaria el 29 de gener. Atesa la urgència de l’assumpte, el TSJC ha escurçat els terminis de tramitació del procés judicial.

Les fonts del Govern consultades argumenten que, de moment, el tribunal no ha fet públic cap argument contrari al polèmic decret. I insisteixen que el text pel qual es van posposar les eleccions és idèntic al que va acordar el Govern basc per retardar d’abril a juliol la cita amb les urnes l’any passat. L’Executiu català afirma amb contundència que el problema per retardar la cita amb les urnes no és el decret de divendres passat.

Així les coses, la conclusió d’aquestes fonts és que si el TSJC manté la seva posició, l’escenari actual desemboca a haver de celebrar els comicis el 14 de febrer. Aquest mateix dijous, la Generalitat ha fet arribar al tribunal un document d’unes 50 pàgines amb les al·legacions a favor de suspendre la cita amb les urnes del 14-F.

En una roda de premsa per explicar la posició del Govern, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha confirmat aquesta posició, assegurant que el Govern «no es planteja ni un nou decret ni una nova data electoral que no sigui la fixada al decret. «No es pot prendre cap decisió sense saber què dirà el TSJC quan resolgui les al·legacions del Govern», ha reblat.

Tot i que el TSJC encara s’ha de pronunciar de forma definitiva, i fins aquest divendres no es coneixerà la seva justificació de la suspensió cautelar, la decisió va ser vista des del Govern central com un signe que, tret que les dades epidemiològiques dels pròxims dies siguin dolentíssimes, les eleccions se celebraran el 14 de febrer, informa Juan Ruiz Sierra. I a aquesta sensació contribueix el fet que el líder del PSC, Miquel Iceta, confirmés que el candidat socialista als comicis, Salvador Illa, dimitirà la setmana vinent per poder iniciar la campanya electoral.

30 milions d’euros i 100.000 vots

Capella ha explicat que les al·legacions del Govern «bàsicament remarquen que el decret és efectiu perquè el vicepresident en funcions de president té facultat per posposar les eleccions segons l’informe de la Comissió Jurídica Assessora. Les eleccions són lliures si es pot votar sense por, en canvi acumulem 26.000 positius per Covid». Capella ha argumentat que la campanya costarà 30 milions d’euros i podria ser que «tiréssim a la paperera uns 100.000 vots», els que s’hagin fet per correu.

Capella ha demanat al ministre de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, que prioritzi «el recompte de malalts en lloc del recompte de les seves enquestes, no es pot anar a missa i repicar». Capella ha apel·lat al sentit comú per fer prevaler el dret a la vida davant l’excepcionalitat a causa de la pandèmia.

Una «irresponsabilitat»

En una compareixença sense acceptar preguntes, el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha afirmat, després que es conegués la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de mantenir de moment les eleccions per al 14 de febrer, que es tracta d’una «irresponsabilitat». «Aquesta decisió genera perjudicis a la ciutadania, és un altre intent de deixar la política catalana en mans de la justícia, és una irresponsabilitat que fa que molts ciutadans es vegin obligats a escollir entre el dret al vot i el dret a la salut, i volem preservar els dos drets», ha asseverat.

Durant la intervenció, prevista inicialment per valorar la inhabilitació del conseller d’Exteriors, Bernat Solé, per la seva participació en l’1-O, Aragonès i la portaveu i consellera de Presidència, Meritxell Budó, no han aportat respostes a quina actuació portarà a terme ara el Govern una vegada el seu decret per posposar els comicis segueix anul·lat per la justícia.

Aragonès ha apel·lat a la unanimitat de partits favorables a canviar la data prevista per als comicis i a la majoria àmplia que van recolzar en concret la data del 30 de maig. I ha lamentat la incertesa existent ja que el TSJC no resol encara el fons del contenciós, propiciat per diversos recursos judicials contra el 30-M. «El tribunal continua sense entrar en el fons de la qüestió, manté la incertesa que afecta de ple una campanya, una deliberació, que són parts indispensables de qualsevol procés electoral», ha afirmat, deixant la porta oberta a noves decisions del Govern quan disposi formalment de la decisió adoptada aquest dijous pel TSJC.

«La salut dels votants»

Notícies relacionades

El TSJC manté les eleccions catalanes el 14-F de manera cautelar

¿Què pot passar amb la data de les eleccions a Catalunya?

Per la seva banda, la titular de Presidència, Meritxell Budó ha afirmat que «la suspensió de les eleccions i la nova data, decisions preses d’acord amb la majoria de partits, també ha sigut alterada, posant en risc no només la salut dels votants sinó també el mateix procediment electoral al quedar alterats els procediments reglats. La situació és molt greu, però el Govern estarà a l’altura del moment, al costat de les ciutadanes i ciutadans del país».

A l’espera de la sentència

El TSJC ha determinat –després de la presentació de les al·legacions de la Generalitat en favor de retardar la cita amb les urnes– que es manté la suspensió del decret pel qual posposaven els comicis al 30 de maig. D’aquesta manera, segueix vigent la data inicial del 14-F a l’espera que abans del 8 de febrer el tribunal resolgui definitivament el fons de la qüestió. S’accepten, així, les mesures cautelars demanades per alguns dels recurrents, entre els quals algunes organitzacions polítiques extraparlamentàries i un ciutadà particular. La decisió definitiva del tribunal podria arribar, doncs, una vegada s’hagi iniciat ja la campanya electoral.