Eleccions catalanes amb Covid i sense llei

«Si tinguéssim una junta electoral pròpia, hi hauria coses que aquests dies serien més fàcils», apunta l’advocat i exdiputat del PDECat Lluís Corominas, que afegeix: «Hauria facilitat les coses però no hauria solucionat l’embolic que tenim». En aquest sentit recorda que s’ha disposat de quatre anys per constituir una ponència parlamentària i abordar modernitzacions a les urnes. No s’ha fet. El catedràtic de Dret Constitucional de la UB, Xavier Arbós, aquest divendres a TV3, també assegurava que el Govern ha tingut marge temporal per portar una proposta al Congrés per canviar la llei electoral estatal i incloure, per exemple, el vot telemàtic. «S’hauria pogut explorar el marge per facilitar fer les eleccions».

Joan Ridao, lletrat major del Parlament i exsecretari general d’ERC, apunta en aquest sentit que no hauríem de «dependre de la Junta Electoral Central», si bé, recorda, la llei de l’Estat marca el nucli dur del sistema electoral. I les diferències entre les autonomies que tenen norma pròpia són, ara com ara, escasses. Carme Valls, exdiputada de Ciutadans pel Canvi, es lamenta: «El problema més greu és no tenir una junta electoral pròpia, és una manca democràtica d’una autonomia, totes les altres la tenen. Com a catalana, em fa vergonya democràtica».

Quaranta anys de fracassos

Anant més enrere en la història per entendre aquest buit de l’autogovern català, és bo conèixer que va ser el ministre Rodolfo Martin Villa qui, prèvia negociació amb els partits catalans, va dibuixar la disposició transitòria de l’Estatut de Sau amb el repartiment dels escons que regeix a Catalunya, basat en el de tot Espanya, des de 1980. Catalunya va votar aquell any amb una norma provisional sobre les eleccions... que porta fins avui en aquesta provisionalitat. Fins i tot quan el tripartit i CiU van pactar el nou Estatut del 2006.

En aquest moment, els socialistes i el PSUC, hegemònics a l’època, no van rebutjar un sistema electoral que ha afavorit els territoris de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. «Els socialistes creien que eren l’hegemonia, que Raventós guanyaria les eleccions», recorda un destacat exconvergent.

El cert és que Jordi Pujol va disposar de majories absolutes per aprovar una llei electoral pròpia, però no ho va fer. «Hi havia la consciència en els governs de CiU que elaborar qualsevol nou sistema electoral hauria obert reivindicacions en direcció contrària a les que els interessava a ells, com que Barcelona tingués més pes. Això va fer que els governs de CiU diguessin: ‘quedem-nos amb la de Martín Villa, que ja està bé, ja que no la vam fer nosaltres sinó la UCD, no és culpa nostra’», descriu el professor de Ciència Política de la UAB i expert en règims electorals Agustí Bosch.

«Porta’m una llei demà»

Després de l’etapa Pujol, tampoc el tripartit va aconseguir acordar una llei, malgrat disposar de majoria. Els interessos del PSC i ERC xocaven. En comptes d’acostar-se la solució, es va allunyar, perquè el nou Estatut obliga a una majoria de dues terceres parts del Parlament. «Recordo una reunió de Pasqual Maragall amb el conseller Josep Maria Vallès. El president li va dir a Vallès: porta’m demà una llei electoral. Es va posar blanc», recorda Ridao. El tripartit no es va posar d’acord –com en altres tantes qüestions– perquè, com recorda Agustí Bosch, «a ICV li interessaven circumscripcions molt grans però al PSC li anaven bé les petites perquè les grans deixaven entrar molts partits».

Després d’aquest període, el 2015 es va tornar a intentar forjar un pacte. No es va aconseguir malgrat que Jaume Bosch, d’ICV i Corominas, segons revela aquest últim, van estar a punt d’arribar a fer una pinça, avortada finalment per les seves seus centrals. S’incloïen mesures com l’urna mòbil (per facilitar el vot a les residències de gent gran, per exemple), la reducció de la campanya electoral o el vot durant dos dies consecutius. No va ser possible perquè, segons Jaume Bosch, «el 2015 ja flotava a l’ambient el referèndum i al PSC l’acollonia una llei electoral catalana que tingués una junta electoral catalana. [Miquel] Iceta en això va ser radical i va dir que o llei electoral sencera o res, perquè tenim agafats pels dallonses CDC i ERC perquè si volen una junta electoral hauran de cedir en el sistema electoral». «És que CiU l’única cosa que volia era una organització electoral perquè ells se la fessin a mida, com van fer amb la llei del referèndum», confirma un diputat del PSC.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Carme Valls aporta un element curiós: Ciutadans pel Canvi va fomentar una recollida de firmes per a una iniciativa popular per a una llei electoral. El text va arribar al Parlament... i allà segueix. «La llei que vam presentar és viva, vam recollir 100.000 firmes, es va crear una comissió al Parlament però no van prendre cap resolució. Hem demanat explicacions al secretari del Parlament», descriu.

I a l’etapa més recent, tampoc s’ha emprès cap mesura, tot i que el PSC esgrimeix que va presentar una iniciativa en aquesta legislatura. En una entrevista a EL PERIÓDICO, el conseller encarregat del règim electoral, Bernat Solé, acusa el Govern central: «Hi ha un projecte de llei elaborat per al vot electrònic a l’exterior que no ha generat consens, hi ha unes esmenes a la totalitat. Això demostra que no hi ha la voluntat política i aquí interpel·lem el Govern central, que no ha fet absolutament res del que li demanem». «En l’etapa de Puigdemont i Torra hi ha temes més urgents, segons la seva avaluació del món, i la llei electoral és completament secundària, no té rellevància. En cap moment històric l’ha tingut, per falta d’interès de partit», acaba dient Agustí Bosch.