La llei electoral espanyola viu aliena a la pandèmia

L’última vegada que un dels grans partits va demanar reformar la llei electoral espanyola (LOREG), ningú portava mascareta. Just abans que esclatés la pandèmia, el PP va advocar per canviar el text perquè els «pròfugs de la Justícia» no poguessin ser candidats. «I que així [Carles] Puigdemont no pugui presentar-se a les eleccions catalanes quan es convoquin», va dir Pablo Casado. En aquestes mateixes dates, ERC registrava una iniciativa per ampliar el dret de vot als majors de 16 anys. Des d’aleshores, i malgrat que el coronavirus ha evidenciat els problemes per assegurar el sufragi actiu en temps de distància social i quarantenes, només s’ha registrat una iniciativa al Congrés per reformar la norma. Ho va fer també ERC a finals de l’any passat, però no per solucionar els nous problemes que planteja la pandèmia, sinó un altre que porten arrossegant els electors a l’estranger des de fa deu anys: eliminar el vot pregat.

El virus va anar instaurant la seva ‘nova normalitat’ en tots els aspectes de la vida, també en la celebració dels comicis: gallecs i bascos van haver d’ajornar la cita amb les urnes, posant sobre la taula la necessitat de reformar una llei electoral que no contempla suspendre o posposar eleccions i que amb prou feines ha sigut retocada en els seus trenta-cinc anys de vida. Nou mesos després, Catalunya s’enfronta a la mateixa situació sense que cap grup parlamentari hagi posat en marxa cap proposició de llei per solucionar aquest problema: ni reforma exprés per incloure ajornaments per crisis sanitàries, ni canvis de més calat, com impulsar el vot telemàtic.

Propostes al calaix

L’única iniciativa en aquest sentit porta les firmes de Joan Baldoví (Compromís) i Íñigo Errejón (Més País), que el juliol passat van portar al Congrés una proposició no de llei per instar el Govern que presentés, entre el setembre i el desembre, una reforma de la LOREG que recollís situacions com malaltia o incapacitat que dificultin el vot. La mesura, van demanar els dos diputats, hauria d’incloure el vot electrònic, períodes extraordinaris de vot per correu, «urnes volants» i un mecanisme d’ajornament. Ni tan sols s’ha debatut.

El Govern tampoc ha portat a la Cambra baixa cap projecte de reforma durant aquesta legislatura, malgrat que des d’Europa demanaven ja a l’octubre que les normes per ajornar eleccions s’establissin «a la Constitució o en una llei orgànica», com la LOREG. Entre els compromisos de l’Executiu de coalició format pel PSOE i Podem figuren reformar la llei per eliminar el vot pregat, establir llistes cremallera, buscar una fórmula electoral més proporcional i ampliar el dret de vot els majors de 16 anys. De moment, tot això també ha quedat en res.

Els fruits de la subcomissió

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Quan socialistes i morats es van fixar aquests objectius, el gener passat, no s’havia declarat una pandèmia, però no sembla que l’Executiu hagi renunciat a aquests plans. A l’examen del grau de compliment que la mateixa Moncloa va realitzar al desembre, asseguren que «s’està debatent amb els grups la creació d’una subcomissió per a la reforma del sistema electoral». L’última subcomissió va deixar com a resultat anys de feina sense reformes de pes per la falta de consens. Només un assoliment: assegurar el vot de les persones amb discapacitat.

Sobre reformes exprés hi ha no obstant un precedent. El 2016, després que es repetissin per primera vegada les eleccions generals, els partits van acordar sense vots en contra un canvi en la norma per evitar anar a les urnes el dia de Nadal. També es van establir condicions especials per a la repetició de comicis, com escurçar la campanya o limitar la despesa en subvencions. La reforma es va posar en pràctica quatre anys després, quan la falta d’acord va desembocar una altra vegada a repetir la cita amb les urnes.