Borràs (JxCat) promet activar la declaració d’independència si l’independentisme supera el 50% de vots

La candidata de Junts per Catalunya ha promès que si l’independentisme aconsegueix el 50% dels vots, i JxCat governa, proposarà activar la declaració d’independència, seguint l’estela del referèndum de l’1-O. «Culminarem el mandat de constituir la República i activarem la declaració d’independència, mobilitzant el país per a la seva defensa pacífica i democràtica i demanant el reconeixement internacional, aquest és el nostre compromís», va afirmar ahir en un míting davant unes 100 persones a l’Arc de Triomf de Barcelona i amb els presos independentistes de JxCat. Borràs ha afirmat que en cas de victòria, trucarà als candidats d’ERC i la CUP per forjar un «Govern independentista decidit, unit i valent».

JxCat ha concretat així el seu pla sobiranista amb detall, a l’espera del calendari d’execució. «Si hi ha un resultat del 50% de vots independentistes emesos, caldrà que tots els independentistes ens comprometem en l’activació de la declaració d’independència que vam firmar el 27 d’octubre, JxCat es compromet que després de la constitució de la legislatura el Parlament adopti una resolució que constati l’existència d’una majoria a favor de la independència i ratifiqui la vigència de la declaració de sobirania del 2013, la del 2015 d’inici del procés i la d’independència del 2017».

Negociació i independència amb «mobilització»

En aquest pla, Borràs ha demanat coordinació amb el Consell per la República i els ajuntaments, amb un pla basat a «oposar-se a qualsevol acció lesiva per a Catalunya», demanar una negociació amb l’Estat partint del reconeixement del dret a l’autodeterminació i amb l’únic objectiu d’acordar com exercir-lo novament. Per a això proposa «sol·licitar la intervenció dels organismes europeus per a un referèndum acordat, vinculant, el definitiu.»

Davant el no-acord

Davant la «probable» negativa de l’Estat, «haurem d’avançar», ha afirmat. En aquest sentit ha proposat set compromisos independentistes: adoptar una actitud «ferma» i si és necessari de «resistència i desobediència institucional davant qualsevol intromissió de l’Estat» a les institucions del país. «No acceptar ingerències polítiques ni jurídiques ni administratives contra la sobirania del Parlament, això ha de suposar l’assumpció de tots els riscos i conseqüències d’aquesta actitud de fermesa». També proposa defensar «els drets civils i no col·laborar amb la repressió de l’Estat», prenent mesures per «blindar l’exercici de la llibertat d’expressió i manifestació». En aquest sentit ha promès desplegar els canvis «tecnològics, organitzatius, legislatius i administratius» per a la transformació cap a la «república catalana». Assumir també el desplegament d’una acció, minimitzar la dependència respecte a l’Ibex 35, garantint la «independència de la Genrealitat respecte als oligopolis» buscant diversificar proveïdors. També un desplegament de lleis socials «més enllà de la competència del nostre Estatut».

I finalment, segons l’anunciat per Borràs, culminar el mandat de constituir la república sense «por». «Aquest és el nostre compromís», ha promès Borràs davant una sèrie d’urnes de l’1-O i a pocs metres de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Referències implícites a ERC

Els presos independentistes en tercer grau penitenciari, Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn i Jordi Sànchez han protagonitzat també l’acte de campanya. Un acte amb diverses referències molt crítiques amb l’estratègia independentista d’Esquerra Republicana, que no han citat explícitament.

El més contundent, l’exconseller Jordi Turull, carregant contra la democràcia espanyola i amb missatges crítics, sense citar-la, amb Esquerra Republicana. «Aquí hi ha una democràcia cuirassada amb togues, porres, etcètera; ¿hem de fer veure que plou, no molestar l’Estat, caure en la resignació, renunciar a la confrontació, o fer com anteriors generacions i dir prou?», ha etzibat.

Puigdemont reivindica l’exili

L’expresident Carles Puigdemont també ha afegit: «Malfieu-vos dels qui diuen que el que vam protagonitzar [l’1-O] ja no compta, ja no val, perquè aquell dia vam aprendre una manera de guanyar.» Pugidmeont ha defensat la seva sortida de Catalunya el 2017: «Vam anar a l’exili perquè volíem continuar guanyant». «No hi ha futur sense ambició, no es construeix res des de la renúncia, des de la moral de derrota, al contrari» ha afegit.

Turull també s’ha preguntat si l’Estat acceptarà el resultat del 14 F o si «fins que no surti el que vulguin ells aniran enredant amb el que es posi per davant». «Mai renunciarem, perquè mai ens rendirem», ha afegit Rull.

Canadell contra Espanya

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El número tres de la llista per Barcelona i expresident de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, ha carregat durament contra la gestió de la pandèmia per part del Govern i de l’exministre de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa. «Ha gestionat la pandèmia de manera nefasta, ha abandonat a pimes i autònoms i ha premiat les empreses de l’Ibex 35 amb els fons Next Generation EU», ha etzibat. «S’han destruït milers de llocs de feina, i s’han perdut milers de vides humanes, Espanya està al primer lloc d’atur a Europa i al podi de morts per milió d’habitants. ¿I el ministre responsable d’aquest desgavell ara vol ser president de la Generalitat? Illa, no gràcies,» ha afegit.

Entre altres idees, els candidats han promès un augment de de les pensions si Catalunya fos independent o la idea d’una Catalunya «lliure de peatges».