La consellera Meritxell Budó, víctima d’un assetjador a les xarxes socials

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha revelat aquest dimecres que recentment ha denunciat als Mossos d’Esquadra un assetjador a través de les xarxes socials. Durant la seva intervenció en una conferència via web per explicar les novetats de la nova llei contra la violència masclista, Budó ha explicat que recentment, i de manera reiterada, ha sigut víctima de violència masclista a les xarxes socials per part d’un assetjador que li enviava missatges amenaçadors i de contingut sexual. En aquest sentit, ha celebrat que, gràcies a la nova llei, que tipifica aquesta nova forma de violència masclista, ha pogut denunciar els atacs als Mossos d’Esquadra, que es procedeixi a la detenció de l’agressor i que se’l pugui jutjar.

«Ara, la llei ens dona les eines per denunciar i combatre aquestes actituds, que no es poden permetre en una societat moderna i igualitària», ha remarcat Budó, motiu pel qual ha encoratjat totes les dones que pateixin violència masclista a denunciar les agressions.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, ha explicat les novetats de la llei i també ha intervingut en la conferència per denunciar que ella mateixa, com a advocada especialitzada en violència masclista, va patir violència masclista de segon ordre, «que és la que patim les persones que som al costat de les víctimes de violències masclistes i que ara queda recollida per llei».

Partida específica als pressupostos

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

La llei estableix que els pressupostos de la Generalitat hauran de consignar una partida específica per finançar l’atenció, recuperació i reparació de les víctimes de violència de gènere que permeti atendre tots els casos. A més, obliga els Mossos d’Esquadra a requerir la presència d’un advocat quan una dona acudeixi a comissaria per presentar una denúncia per violència masclista per assistir-la des del moment inicial.

L’avaluació de risc feta pels Mossos en aquests casos s’haurà d’adaptar al tipus de violència concreta que hagi patit la víctima i s’haurà de basar en informació subjectiva de la dona, la relació de poder de l’agressor, la dependència emocional i econòmica que tingui, la durada de les agressions, el tipus de violència, el recolzament familiar i l’existència de processos judicials vinculats. S’haurà de crear per part del Govern un instrument que avaluï els riscos per a les dones maltractades i els seus fills per a l’ús dels metges forenses i les unitats de valoració forense integral. En aquests equips hi haurà d’haver professionals de l’àmbit de la família que valorin qüestions com el règim de visites i custòdia.