El PSOE i Podem traslladen la seva batalla interna a la reforma penal

La coalició del PSOE i Podem funciona de vegades desordenadament, però no sol fer anuncis nocturns i vagues sobre assumptes que fins ara no havia atès. Aquest dilluns, no obstant, cap a les nou de la nit, la Moncloa va difondre un breu comunicat en què informava que el Ministeri de Justícia «plantejaria» una reforma del Codi Penal perquè els delictes d’opinió no comportessin penes de presó. La iniciativa es produïa sis dies abans de les eleccions catalanes, després de la polèmica condemna al raper Pablo Hasél a nou mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme i injúries contra la Corona, una condemna que al seu torn va provocar un manifest en el qual Joan Manuel Serrat, Pedro Almodóvar i 200 artistes més se solidaritzaven amb Hasél i alertaven dels riscos per a la llibertat d’expressió que comportava el seu empresonament. 

El comunicat de l’Executiu deixava moltes coses per concretar de la reforma. Però quan es preguntava a Justícia, responsable d’aquesta mesura, fonts del ministeri contestaven que no hi podien aportar més, perquè era una «decisió del Govern». 

Tan sols uns minuts després, Podem informava a través del seu grup parlamentari que havia registrat al Congrés una llei de protecció de la llibertat d’expressió amb el mateix objectiu que la reforma que acabava d’anunciar la Moncloa, mostrant així un nou episodi (després de les pensions, la reforma laboral, la Monarquia, el preu de la llum, els lloguers i la ‘llei trans’ entre d’altres) de la batalla interna que hi ha entre els socis de la coalició. Davant la possibilitat que els morats s’adjudiquessin els mèrits i tornessin a argumentar que l’Executiu es mou gràcies a ells, els socialistes es van avançar amb l’inesperat comunicat a les nou de la nit. 

El PSOE i Podem podran aprovar al Congrés el canvi legal gràcies a la majoria del bloc de la investidura, amb els nacionalistes i les formacions d’esquerra, però no hi ha cap data per a una reforma que, admeten a la Moncloa, es troba encara en un estat molt inicial. El Consell de Ministres no n’estudiarà la modificació en la seva reunió d’aquest dimarts. No hi ha cap calendari fixat, dins d’un conjunt de propostes de reforma penal que l’Executiu ha anat plantejant i que també inclouen la rebaixa del delicte de sedició, iniciativa amb què resultarien beneficiats els líders del procés. El Govern es va comprometre a impulsar aquest últim canvi al llarg de l’any passat, però ara explica que ho farà en algun moment del 2021 sense especificar. 

El manifest dels artistes

La cursa entre els socis per apuntar-se el mèrit de suavitzar les penes que comporten els anomenats delictes d’opinió, que en els últims anys han ocasionat sentències molt controvertides, és, abans que res, política. Falten pocs dies per a les eleccions catalanes, i el manifest dels artistes (alguns d’ells tradicionalment pròxims al PSOE) havia provocat preocupació a les files socialistes. 

«L’empresonament de Pablo Hasél fa que l’espasa de Dàmocles que penja sobre el cap de tots els personatges públics que gosem criticar públicament l’actuació d’alguna de les institucions de l’Estat es faci encara més evident. És necessari que es difongui aquesta situació a nivell internacional, per posar en relleu en quina situació ens trobem. Som conscients que, si deixem que Pablo sigui empresonat, demà poden anar contra qualsevol de nosaltres, així fins a aconseguir apaivagar qualsevol sospir dissident», assenyala l’escrit dels creadors.

Iniciatives diferents

El Ministeri de Justícia plantejarà una revisió dels delictes relacionats amb «excessos» en l’exercici de la llibertat d’expressió perquè només es castiguin conductes que suposin «clarament» la creació d’un risc per a l’ordre públic o la provocació d’algun tipus de conducta violenta, amb penes dissuasòries, però no privatives de llibertat. El ministeri, en la seva proposta, considerarà que aquells excessos verbals que es cometessin en el context de manifestacions artístiques, culturals o intel·lectuals, s’haguessin de mantenir al marge del càstig penal», va anunciar la Moncloa en el seu comunicat.

En aquest sentit, el Govern entén que «el dret penal ni és l’eina més útil, ni és necessària ni és, sens dubte, proporcionada per respondre a comportaments que, fins i tot podent vorejar la il·licitud, el seu càstig penal suposaria un descoratjament per a la llibertat d’expressió, tal com han declarat el Tribunal Constitucional, el Tribunal Europeu de Drets Humans, la Unió Europea i bona part de la doctrina espanyola».  

Poc més tard, després d’haver-se remès al comunicat del Govern sense aportar-hi res més, Justícia ampliava la informació. Però alhora no donava per fet, al contrari que la Moncloa, que la reforma es portés a terme. Només parlava d’una «possibilitat». 

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

«El Ministeri de Justícia està estudiant la possibilitat de reformar els delictes més controvertits compresos en el que comunament es denominen delictes d’expressió, entre els quals es troben el delicte d’enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes, el delicte d’odi, els delictes d’injúries a la Corona i a altres institucions i els delictes contra els sentiments religiosos. La reforma està justificada perquè aquests tipus penals pateixen de: Primer, una certa indefinició del bé jurídic protegit. Segon, per l’amplitud de la conducta típica descrita en la norma, fet que genera inseguretat. Tercer, per la difícil delimitació entre exercici del dret fonamental i la conducta delictiva, que necessita una interpretació restrictiva», va explicar el departament que dirigeix Juan Carlos Campo.

La proposta de Podem va encaminada al mateix destí, però presenta alguna diferència, al proposar directament la derogació dels articles que recullen aquests delictes. «En els últims anys estem assistint a Espanya a una deriva autoritària que ha portat a restringir de manera alarmant el dret fonamental a la llibertat d’expressió per la via administrativa, mitjançant la ‘llei mordassa’, i per la via penal, a través d’alguns articles del Codi Penal, provinents de la dictadura, que criminalitzen conductes com l’enviament de missatges a les xarxes socials i cançons de rap. El sistema judicial espanyol ha sigut reprès en nombroses ocasions pel Tribunal Europeu de Drets Humans per vulnerar la llibertat d’expressió. Aquests articles no tenen cabuda en un sistema democràtic modern i europeu», va assenyalar el partit de Pablo Iglesias.