La fiscalia recorre la semillibertat dels presos independentistes

Només un dia després de les eleccions catalanes, la fiscalia ha presentat aquest dilluns un recurs contra la decisió de la Generalitat d’atorgar el tercer grau penitenciari o de semillibertat (només van a dormir a la presó i els caps de setmana poden pernoctar a casa seva) als nou dirigents independentistes condemnats pel procés. Ara són els jutges de vigilància penitenciària els que han de decidir si suspendre cautelarment aquesta mesura i ordenar el reingrés a la presó d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Quan la Conselleria de Justícia va concedir per primera vegada el tercer grau als presos independentistes, el 14 de juliol del 2020, es va produir la paradoxa que el jutge de vigilància penitenciària que s’encarrega de la presó de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) va acordar després del recurs de la fiscalia i per petició d’aquesta institució que els líders sobiranistes homes tornessin al centre penitenciari fins que no es resolgués el fons de l’assumpte, mentre que el togat que va analitzar els casos de Bassa i Forcadell no va prendre aquesta mesura i va deixar que es mantinguessin en semillibertat durant uns mesos. No obstant, aquesta situació ha canviat. El magistrat que estudiarà la situació de Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Rull, Forn i Turull és un altre i es desconeix el seu criteri, mentre que el que resoldrà sobre Forcadell i Bassa és el mateix que els va permetre prolongar el tercer grau. Això sí, si el tema arriba al Tribunal Suprem, com la primera vegada, la sola interposició del recurs per part de fiscal suposaria el reingrés automàtic de tots a la presó.

En els actes de campanya

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Hores abans que comencés la campanya electoral a Catalunya, el 28 de gener, la Generalitat va tornar a concedir el tercer grau penitenciari que el Tribunal Suprem va revocar el 4 de desembre als líders independentistes presos, per la qual cosa aquests van poder sortir diàriament de la presó i intervenir en els actes electorals convocats pels seus partits. La resolució de Forcadell va trigar dos dies més. La Secretària de Mesures Penals de la Conselleria de Justícia afirmava que els dirigents sobiranistes empresonats «estan subjectes a la pena de privació de llibertat, però conserven el dret de manifestació i participació política» . Els polítics homes van abandonar el centre penitenciari de Lledoners l’endemà, igual que Dolors Bassa, empresonada al centre de Puig de les Basses (Figueres).

Al desembre, el Suprem va ser molt crític amb l’administració penitenciària catalana, a la qual va recriminar que «no pot buidar la resposta penal proclamada per un tribunal, sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent». Al seu entendre, ha de garantir l’execució de les penes imposades pels tribunals perquè «el seu acatament de la legalitat no ha de fer-se dependre del seu grau d’identificació o desacord amb l’argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna» per no convertir-se «en una extravagant tercera instància que s’arroga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges».