JxCat tapa la seva derrota aferrant-se a la majoria independentista

Amb cares llargues mal dissimulades i una limitada presència de dirigents davant les càmeres. Així va assumir en públic Junts per Catalunya l’escenari menys favorable dels que es podien presentar: quedar per darrere d’ERC en vots i escons i que el PSC guanyés a Catalunya. El clau roent a què es van agafar amb força tant l’expresident Carles Puigdemont com la candidata Laura Borràs és la majoria absoluta de diputats independentistes i el fet de superar el 50% dels vots. Aquestes xifres s’han convertit ja en una arma negociadora de Junts respecte a ERC per desdibuixar el resultat d’ahir a la nit: perd dos escons i un 1,5% dels vots.

Sense donar per fet en cap moment que el candidat d’ERC Pere Aragonès serà president, tant Puigdemont com Borràs ja van posar deures als republicans. El líder del partit va dir que la majoria sobiranista s’ha de traduir en missatges «explícits» en un Parlament «autoritzat per les urnes per parlar d’independència i república».

Les condicions a Esquerra: avançar cap a la independència

La candidata va anar en aquesta mateixa linea. Va demanar que la majoria independentista ha de tenir «conseqüències polítiques» tant al Govern com al Parlament. En una compareixença sense dret a preguntes no hi va haver ocasió de saber de quines conseqüències es tracta. Però Borràs va afegir que es tracta de practicar la unitat i que l’«heroïcitat» del resultat tingui el seu «efecte» sense «renunciar a res». «Hem d’avançar decididament cap a la independència, anar més lluny que mai», va afegir.

Fonts del partit assumeixen el que no van explicitar els seus líders: Pere Aragonès serà el nou president, sempre que la negociació dels seus fruits i el full de ruta s’acosti a la de Junts, que ha perdut l’hegemonia al terreny independentista després de veure com als últims enfrontaments –eleccions municipals i generals– ERC els superava. Menys en els comicis europeus. «Si és per nosaltres, tindrem un Govern independentista fort, cal perseverar», va rematar Borràs en el seu breu discurs.

Al llarg de la nit, Junts pronosticava un triple empat al capdavant però l’ambient no s’assemblava al de fa tres anys, quan durant el recompte en l’ambient intern va anar creixent l’optimisme fins a l’explosió final per haver aconseguit contra pronòstic superar ERC. Aquesta vegada no ha sigut així.

El context

De cara a la imminent negociació amb ERC, és decisiu consignar que durant tota la campanya en cap moment la candidata de Junts, Laura Borràs, ha explicitat que el seu partit oferiria els seus vots per a l’eventual investidura del candidat republicà Pere Aragonès. L’exconsellera ha insistit en una posició exigent respecte al full de ruta independentista, semblant a l’exhibida ahir a la nit. Però aquesta estratègia és també en cert sentit vaporosa ja que el full de ruta no conté un calendari d’aplicació de la possible declaració d’independència, que Junts sempre ha supeditat que Catalunya estigui «preparada» per mantenir-la en el temps.

Una hora abans de la compareixença dels líders, la portaveu de la formació, Elsa Artadi, poc després de les 22.30 h de la nit, es negava encara a donar-se per vençuda respecte a ERC i preferia parlar de cert empat tècnic o d’un «empat» que no es desfà entre les dues formacions. Sens dubte, Junts jugarà la carta d’una posició de gairebé empat.

Els vots més enyorats

Una de les conclusions que es pot extreure dels resultats electorals és que el PDECat, la postconvergència, ha esgarrapat uns vots molt valuosos per a la formació de Puigdemont, que es va negar en rodó a qualsevol fórmula de coalició o col·laboració organitzativa amb el partit de què procedeix l’expresident, el PDEcat. La conclusió en termes electorals ha sigut que, per posar dos exemples, els percentatges de vot que ha perdut Junts a les circumscripcions de Tarragona i Lleida són pròxims als que ha obtingut el partit de l’exconsellera Àngels Chacón i que no li han permès, no obstant, aconseguir ni cap escó. Puigdemont es va queixar explícitament d’aquesta circumstància en el seu discurs.

Baixada en territori nacionalista

A les comarques de vot més independentista, el projecte de Puigdemont va notar un descens gairebé equivalent al de dos factors. Un, el del PDECat. L’altre, l’ascens de la CUP. Per exemple, a Ripoll i Olot, Junts cau set punts. Una baixada que és, a la inversa, l’increment que experimenta la CUP (amb qui Junts ha competit en radicalitat independentista durant els últims anys) i el que esgarrapa, sense premi en escons, el PDECat.

L’assignatura pendent metropolitana

Notícies relacionades

La candidata crítica amb Junqueras guanya a Barcelona

Sánchez i el seu pla de defensa

Una altra de les lliçons de la nit per a Junts és que els seus problemes a l’entorn metropolità de Barcelona són creixents. A ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà o Montcada i Reixac, la formació de Puigdemont va a la baixa respecte a uns resultats que el 2017 ja van ser modestos. En aquestes ciutats fins i tot Vox queda clarament per davant de JxCat. En el cas de la ciutat de Barcelona, la caiguda és de tres punts percentuals.

.