Set esculls de la negociació d’investidura entre ERC, JxCat i la CUP

La peça clau serà el nou full de ruta del procés independentista. ERC aposta per la taula de diàleg i per «preparar» un referèndum; Junts volia activar la DUI si, com ha succeït, se superava el 50% dels vots; i la CUP exigeix un altre referèndum aquesta legislatura. El punt d’equilibri podria ser que Aragonès fixés algun horitzó temporal per a una nova consulta.

Amb ERC al timó de la presidència, la taula de diàleg que la pandèmia i Quim Torra van congelar es podria reactivar a curt termini, ja que dels rèdits d’aquest fòrum depèn que els republicans puguin neutralitzar l’estratègia frontista de JxCat. Ara bé, tant el partit de Carles Puigdemont com la CUP, reticents al diàleg amb la Moncloa, poden exigir límits temporals per aconseguir el referèndum i l’amnistia.

Aragonès vol que la CUP i En Comú Podem formin part del Govern per diluir Junts. Els comuns i els postconvergents mantenen els seus vetos mutus, per la qual cosa l’única opció plausible seria negociar una abstenció del grup de Jéssica Albiach. Quant a la CUP, no es tanquen en banda a entrar en l’Executiu, però dependrà del desenllaç de les negociacions. I del que decideixin en assemblea.

Si la CUP no entrés finalment en el Govern, és probable que ERC i JxCat es reparteixin el Gabinet al 50%. Si es repeteix l’esquema de la legislatura passada amb els papers invertits, la vicepresidència seria per a Laura Borràs i JxCat tindria també Economia, per a la qual opten tant Ramon Tremosa com Joan Canadell.

Cronològicament, el primer que s’haurà de pactar és la presidència del Parlament, figura clau perquè és qui postula el candidat a la investidura. Si es manté el pacte vigent, ara li correspondria a Junts, però poden saltar espurnes amb Esquerra si el nom triat és el de l’actual vicepresident, el polèmic Josep Costa.

Aragonès ha plantejat que el pacte d’investidura inclogui un compromís amb els pròxims pressupostos. Les negociacions dels comptes han sigut sempre un maldecap per al candidat d’ERC i fins ara conseller d’Economia. La CUP va rebutjar les últimes, que el Govern va salvar amb l’abstenció dels comuns.

Les mesures socials i econòmiques per fer front als estralls de la pandèmia poden ser altres obstacles, sobretot a l’hora de definir el model fiscal. En l’IRPF i en successions, les tres formacions tenen criteris molt diferents. D’altra banda, la CUP exigeix que la Generalitat es retiri de totes les causes contra CDR.