Els acusats «lamenten» els atemptats del 17-A i se’n desvinculen en l’última paraula

El judici dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils que va començar el 10 de novembre i s’ha vist afectat per la Covid, que van contraure quatre lletrats, entre ells, els tres de la defensa, va quedar aquest dimecres vist per a sentència amb l’última paraula dels acusats, que van coincidir a «lamentar» l’ocorregut i a desvincular-se dels atemptats que preparava la cèl·lula des de la posició que la investigació ha situat a cada un d’ells.

El primer a intervenir va ser el supervivent de l’explosió del xalet d’Alcanar, on la cèl·lula preparava els explosius. Mohamed Houli Chemial va assegurar que ignorava que els seus companys fossin membres del Daesh i que no tenia intenció de cometre cap atemptat, i que només hi va col·laborar per por per a la seva integritat i la de la seva família. Va assenyalar que si ell fos terrorista mai hauria col·laborat amb la investigació, perquè això es consideraria «apostasia» i va recordar que l’islam no predica la utilització de la violència. «No he vist fer explosius i em penedeixo d’haver estat a la casa i lamento molt l’ocorregut», va assegurar.

No veure’l a Alcanar

Malgrat les seves paraules, el panorama que es presenta davant Houli, que s’enfronta a una petició fiscal de 41 anys de presó, no és gens encoratjador. Però sí que va llançar una important capa al seu company de banqueta Driss Oukabir, per a qui el ministeri públic demana la segona pena més alta (36 anys), perquè va dir que no l’havia vist mai a Alcanar.

Oukabir, el més expressiu dels tres acusats i l’únic que ha basat la seva defensa en la seva addicció a les drogues, va recordar que ell havia perdut un «ésser estimat», el seu germà petit, que creia que podia estar ficat en «algun embolic de robatoris de cotxes», però «mai» va saber que passaria el que va passar, perquè si ho hagués sabut hauria mirat d’impedir-ho.

Ben Iazza, a qui s’acusa únicament de col·laboració i la fiscalia sol·licita 8 anys de presó, va refusar fer ús de l’última paraula més enllà de dir que deixaria que «les proves parlin per si mateixes». I es va remetre a la intervenció del seu lletrat, que va ser l’últim a fer-ho i que va justificar que deixés la furgoneta de la carnisseria del seu oncle als terroristes per transportar aigua oxigenada, perquè els musulmans, com «els espanyols, a l’estranger», s’ajuden entre ells.

Va afegir que del vist en el judici «no es pot concloure que ell sabés» que els «clients habituals» que li van demanar el vehicle «fossin seguidors del Daesh i que anaven a posar una furgoneta amb explosius a la Sagrada Família».

No imputi delictes

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Prèviament li havia tocat el torn a l’advocat de Driss Oukabir, que va ser interromput pel president del tribunal, Alfonso Guevara, quan va qüestionar que l’autor de l’atropellament de la Rambla, Youness Abouyaaqoub, fos abatut uns dies després a Subirats per 20 trets.

El magistrat li va assenyalar que estava imputant un delicte als Mossos que van participar en l’operació i que era innecessari per a la defensa del seu client. El lletrat es va disculpar i va reconduir la seva intervenció al temps en què Abouyaaqoub va estar fugit, moment en què, segons la seva opinió, algú li va haver de prestar ajuda i proporcionar-li el cinturó d’explosius simulat que vestia en aquell moment i no a la Rambla.