El Govern obre procés sancionador contra l’exconseller Bosch un any després

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha anunciat que avui el Govern, un any després de la denúncia d’assetjament sexual a la Conselleria d’Exteriors que dirigia el republicà Alfred Bosch, ha decidit «incoar un expedient sancionador» a Bosch per «la presumpta infracció de principis ètics i normes de conducta d’alts càrrecs», després d’un tercer informe dels serveis jurídics, encarregat pel vicepresident en funcions de president, el també republicà Pere Aragonès el 15 de desembre.

La falta de «celeritat»

A partir d’aquest expedient haurà de ser la instructora del cas la que decidirà «l’existència d’alguna responsabilitat o no» del conseller per no haver actuat d’acord al protocol del Govern davant un cas d’assetjament sexual. La portaveu ha respost a la tardança a l’expedient de Bosch remetent-se que «el contingut d’aquests informes, al qual em permetrà que no entri, però sí que li puc dir que una vegada complerts tots aquests tràmits al llarg d’aquest any, preceptius i consultius en aquest tipus de procediments, s’acorda finalment obrir un expedient sancionador, el contingut del qual és confidencial». «A tots ens agradaria que l’administració anés amb més celeritat a l’hora de treballar, no ha sigut en aquest cas, però més enllà dels terminis crec que és important que s’ha anat avançant», ha admès.

Recolzament als Mossos

Respecte a la polèmica posició de JxCat contra l’actuació dels Mossos en els disturbis pel cas Hasél, la portaveu ha defensat avui el cos policial. «El Govern està amb el cos de Mossos d’Esquadra, som de l’opinió que aquest debat s’ha d’abordar de forma serena, amb especialistes al Parlament, i s’ha de poder fer aquesta pròxima legislatura». Budó ha diferenciat entre el dret de manifestació i els «saquejos», i ha mostrat la disposició a «investigar tots els fets que podrien ser no reglamentaris», com quan dissabte «un centenar de persones van ser encapsulades, quan no tenien escapatòria; s’han reconegut errors tàctics per part de la policia, s’estan revisant aquestes imatges i es presentarà un informe sobre l’actuació en el cas de la noia que va perdre un ull». El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha demanat comparèixer a la Diputació Permanent del Parlament, segons ha corroborat Budó.

L’«esperit involucionista»

D’altra banda, Budó ha afirmat, en relació amb el cop d’Estat del 23-F de fa 40 anys, que «l’esperit involucionista ha emergit moltes vegades des d’aquell moment. Els diferents poders de l’Estat i els dos principals partits han conservat aquesta pulsió contra l’autonomia de Catalunya i contra el dret dels catalans a decidir per si mateixos. No són motius per celebrar ni commemorar res.

1.500 milions i el FLA

1.500 milions i el FLABudó ha anunciat una nova ampliació dels pressupostos de la Generalitat per a aquest any per valor de 1.500 milions d’euros per atendre necessitats de les diferents conselleries en relació amb la Covid-19. També s’ha formalitzat l’adhesió de la Generalitat al Fons de Liquiditat Autonòmic gestionat pel Ministeri d’Hisenda per al 2021.

Conflicte per l’ingrés mínim vital

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Govern ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra la creació de l’ingrés mínim vital (IMV) «després que el Consell de Garanties Estatutàries dictaminés que diferents articles de l’ingrés mínim vital vulneren competències de la Generalitat». La portaveu ha recordat que aquest recurs no paralitza l’aplicació de l’IMV.

Els lloguers

Budó ha criticat que el Govern del PSOE no «respecta» el seu pacte sobre la limitació dels preus del lloguer –que s’hauria de regular també en l’àmbit espanyol, segons l’acord de Govern– i ha defensat que no s’accepti el recurs del PP contra la regulació catalana i se’ns permeti a nosaltres regular el lloguer».