Pere Aragonès: «La violència ni és un dret ni és una forma de protesta democràtica»

El president substitut en funcions, Pere Aragonès, va comparèixer aquest dimecres davant el Parlament per abordar els disturbis als carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes, iniciades amb la detenció del cantant Pablo Hasél. Aragonès va traçar un discurs molt mesurat i buscadament equilibrat, gairebé equidistant, potser perquè està en plenes negociacions amb la CUP i amb Junts per formar Govern.

Aragonès va dividir els incidents viscuts en les últimes dues setmanes en dues parts. En la primera, la mateixa violència, condemna absoluta i recolzament als Mossos d’Esquadra. «La violència ni és un dret, ni és una forma de protesta democràtica», va reiterar el vicepresident en funcions, que va sentenciar que, a més, aquestes agressions, com la de la furgoneta de la Guàrdia Urbana, «acaba anant en perjudici d’aquest dret a la manifestació», per tal com amaga el motiu de la protesta.

Resolta aquesta part, Aragonès va reclamar acudir als orígens de les protestes. Com a detonant, va identificar «la falta de qualitat democràtica de l’Estat espanyol», que s’exemplifica en «la ‘llei mordassa’ i en el delicte d’injúries a la Corona». En relació amb l’empresonament de Hasél, va assenyalar que «la llibertat d’expressió és un dels pilars de la democràcia». «El cap de l’Estat ha de poder ser criticat com qualsevol de nosaltres», va sentenciar.

Malestar generacional

I com a raons de fons «que cal entendre, que no significa justificar», va dir, va assenyalar el malestar generacional d’una joventut «després d’un any de pandèmia en què s’han vist obligats a coartar» la socialització i l’acumulació de crisis econòmiques, la del 2008 i l’actual.

«Aquests problemes socials requereixen una solució política. Perquè no fer-ho» significaria deixar en mans de la policia resoldre la qüestió, va dir.

Aragonès, en plenes negociacions amb la CUP per formar Govern, va cridar a no criminalitzar ni els Mossos d’Esquadra ni el conjunt dels joves. Va lamentar algunes accions de la policia catalana i va assenyalar que el Govern es comprometia a aclarir els fets, per exemple, que van comportar la pèrdua d’un ull a una manifestant.

L’encara líder de l’oposició, Carlos Carrizosa, va aprofitar els seus minuts per lligar un contundent discurs contra l’independentisme, que acusa d’encoratjar la violència als carrers. «Els radicals són herois i la policia sospita de tota mena d’atropellaments democràtics», va etzibar. El dirigent taronja va sostenir que els partits secessionistes utilitzen això com a «estratègia perversa», perquè han assumit que són «incapaços de donar un altre cop i d’altres els agafen el relleu amb el colpisme a peu de carrer», una cosa que neix, al seu judici, per la «falta de penediment» amb els fets ocorreguts en el marc del procés el 2017. Així mateix, va criticar que Aragonès negociï amb la CUP la formació del futur Govern.

«O Mossos o CUP» 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Des del PSC, Eva Granados, va carregar contra el Govern perquè «des de fa massa temps està tolerant actuacions vandàliques, i fins i tot les aplaudeix». «Tots recordem l’‘apreteu, apreteu’. La seva incapacitat de denunciar i actuar davant el que és inadmissible», va reblar. Granados va exigir a Aragonès que es decanti o pels Mossos d’Esquadra o per la CUP, «perquè no es pot estar en els dos bàndols», i va preguntar al vicepresident en funcions si l’Executiu es presentarà com a acusació particular contra els manifestants, si prestarà defensa jurídica als agents que puguin ser denunciats per la seva feina, i quines eines tenen els Mossos per dissoldre manifestacions violentes. «O respecte o ‘apretar’, o Mossos o CUP», va concloure.

«Encara no s’havia constituït el Parlament i estava sentint el senyor [Ignacio] Garriga», va dir Jéssica Albiach al líder de Cs. «No faci això, només aconseguirà fer-los a ells més grans», va afegir. La dirigent dels comuns va demanar aprofundir en els motius de les protestes i va qüestionar que el concepte de violència sigui que els carrers cremin però no les famílies desnonades o en situacions de vulnerabilitat. Albiach va reclamar que es debati sobre el model policial de forma pausada i al Parlament, i que no intervingui en la negociació per formar Govern. «Només hem vist impunitat», va afirmar sobre l’actuació policial en les protestes dels últims anys.