Les incògnites que Bárcenas hauria d’aclarir

Des de la seva declaració del juliol del 2013 davant el jutge Pablo Ruz en relació amb els coneguts com a ‘papers de Bárcenas’, l’actitud de l’extresorer del PP ha passat per diferents fases. Llavors va reconèixer com a seves les anotacions en què deixava constància de les entrades i sortides de diner negre que hi havia al partit. Però per no haver d’anomenar-ho així al judici de la Gürtel va optar per definir-ho com a «comptabilitat extracomptable» i es va mostrar reticent a afirmar el que havia dit en instrucció sobre les donacions d’empresaris a canvi d’obra pública. 

Aclarit què recollien les seves anotacions, identificar qui va dissenyar el sistema serà clau per determinar des de quan el va utilitzar el PP. Bárcenas va ser gerent del partit entre 1990 i el 2008, moment en què va ascendir a tresorer en substitució d’Álvaro Lapuerta, ja mort. En el seu escrit diu que «des de 1982 hi va haver institucionalitzat un sistema de finançament del PP amb percepcions en b que es feien a través de donatius», però no esmenta ni el creador ni l’antecessor de Mariano Rajoy al capdavant del partit, José María Aznar.

La seva última versió, la que va oferir en el cas Púnica, és que no eren «altruistes», perquè servien per obrir portes, però no es destinaven a contractes concrets. En el seu escrit diu que «la immensa majoria d’aquests donatius no tenien una naturalesa finalista [...], sense perjudici que hi pugui haver alguns casos concrets en què sí que es va presentar» una «contraprestació per percentatge a l’adjudicació d’obra o servei públic adjudicat». Assenyalar aquests contractes pot permetre actuar contra els empresaris i les autoritats que ho van permetre.

Bárcenas encara no ha identificat qui va dissenyar la caixa b, però sí que diu que Rajoy «n’era perfecte coneixedor» perquè el 2009 s’hi va reunir al seu despatx. «Li vaig mostrar els papers d’aquesta comptabilitat b, etzibant-me que com podia continuar conservant aquesta documentació comprometedora, que va acabar destruint a la màquina destructora de papers, sense saber que jo en guardava una còpia».

Segons la seva confessió, la documentació de la caixa b que guardava en ‘pendrives’ a l’estudi de la seva dona li va ser robada pel comissari Enrique García Castaño, imputat a l’operació Kitchen. Bárcenas afirma que la va amagar com a protecció per la «desconfiança» que li generava el comportament que estava tenint l’exsecretària general del partit María Dolores de Cospedal. Davant el jutge del cas Púnica va assenyalar que encara conserva tres caixes amb documentació que li guardava un amic.

Saber qui podia ordenar l’operació Kitchen és la clau tant de la causa que se segueix a l’Audiència Nacional com de la comissió d’investigació que comença aquest dijous al Congrés. El problema és que Bárcenas, al ser la principal víctima del dispositiu, no tingui més que suposicions, tot i que pot ajudar a aclarir-ho pel seu coneixement del PP.

Bárcenas en diu «retribucions o complements de sou o compensacions» per alts càrrecs del partit. Els van cobrar Rajoy, Cospedal, Federico Trillo, Pío García Escudero, Francisco Álvarez Cascos, Ángel Acebes, Javier Arenas, Rodrigo Rato i Jaime Ignacio del Burgo. Diu que es treia de la caixa forta que tenia al seu despatx i s’entregava «amb una periodicitat que depenia de la liquiditat de la caixa». Apunta a una gravació en què Lapuerta parla del sistema, però al judici de la caixa b el seu advocat va demanar que declaressin periodistes, cosa que dona a entendre que Bárcenas no en té cap còpia.

Identificar a qui li va demanar «firmar la pau» amb el PP, per la qual cosa va retirar l’acusació que exercia per la destrucció dels seus ordinadors, pot ser clau per saber qui va ordenar el finançament il·legal i fins i tot el dispositiu parapolicial de la Kitchen.