El Parlament Europeu retira la immunitat a Puigdemont

No hi ha hagut sorpreses. El ple Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts retirar la immunitat parlamentària a l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. La decisió s’ha pres per 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions en el cas del líder de JXCat i per 404 a favor, 247 en contra i 42 abstencions en el cas de Comín i Ponsatí. L’Eurocambra atén així el suplicatori sol·licitat fa 14 mesos pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena i obre la porta a la reactivació de les euroordres, tot i que tots tres ja han anunciat la seva intenció de recórrer la decisió davant el Tribunal de Justícia de la UE i sol·licitar mesures cautelars.

Per aixecar la immunitat n’hi havia prou amb una majoria simple dels 705 eurodiputats que conformen l’Eurocambra. El resultat confirma aquesta majoria, però també constata una fuga de vots dels tres grans grups –Partit Popular Europeu, Socialdemòcrates i liberals de Renovar Europa– que, al costat dels Conservadors i Reformistes Europeus, sumen 480 escons. «Amb aquesta decisió, el Parlament Europeu diu ‘no’ a les falòrnies i mentides de l’independentisme català i és la prova que Europa equival a estat de dret. Els tres eurodiputats escapats miren de quedar impunes i l’Eurocambra els ha respost amb claredat», ha celebrat Ciutadans que ha denunciat les «pressions, mentides i intoxicacions dels eurodiputats escapats i el seu entorn».

El mateix missatge que ha llançat la presidenta dels socialdemòcrates europeus. «És una victòria de la democràcia i els demòcrates. Ha sigut una feina intensa aquests últims temps. Hi ha hagut una campanya molt forta per part de l’independentisme utilitzant arguments que no tenien res a veure amb la realitat. Ara el que fem és possibilitar que la justícia espanyola faci la seva feina, que és a qui correspon fer-ho», ha remarcat Iratxe García.

Un terç d’eurodiputats en contra

Entre els eurodiputats que s’hi han oposat o s’han abstingut, una mica més d’un terç de l’hemicicle, hi ha els Verds/Aliança Lliure Europea, l’Esquerra Europea –a les files del qual hi ha també Izquierda Unida, EH Bildu, ERC i Unides Podem– així com eurodiputats d’ultradreta del grup Identitat i Democràcia al qual pertanyen el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i la Lliga de Matteo Salvini i eurodiputats que han optat per no seguir la línia del grup com l’eurodiputada del PNB, Izaskun Bilbao. «El Parlament Europeu dona carta a la criminalització dels oponents polítics», ha lamentat la copresidenta de l’Esquerra, Manon Aubry, que considera la decisió «una inconsistència democràtica» que «marca un precedent per a la democràcia i l’estat de dret en els Estats membres».

El document aprovat pel ple recull que «no ha trobat proves de ‘fumus persecutionis’ que indiquin que la intenció subjacent del procediment judicial pugui ser danyar l’activitat política d’un membre i, per tant, del Parlament Europeu». A més, recorda que el cas pel qual es demana l’aixecament de la immunitat, el procés de l’1-O, no té relació amb la seva posició com a eurodiputats, sinó que es refereix a fets ocorreguts el 2017 i al procés penal iniciat el 2018.

Via lliure a l’euroordre

Notícies relacionades

Puigdemont perd la immunitat. ¿I ara què?

Junqueras, a Puigdemont, Comín i Ponsatí: «No esteu sols. Guanyarem la injustícia»

Tot i que cap dels tres polítics catalans perdran la seva condició d’eurodiputats, la decisió aclareix el camí per a la reactivació del procés d’extradició, que va quedar paralitzat a Bèlgica i a Escòcia quan els tres polítics catalans van ser designats eurodiputats. Puigdemont ha anunciat, no obstant, la seva intenció de recórrer l’aixecament de la immunitat davant el TJUE per les suposades irregularitats que diu que han existit en el procediment. També té intenció, junt amb els seus companys, de demanar mesures cautelars.

En tot cas, no és l’únic que vol acudir al TJUE. El jutge Llarena també pretén enviar una bateria de qüestions prejudicials a la cort amb seu a Luxemburg sobre les possibilitats de rebutjar una euroordre i el cas concret de Bèlgica, la justícia de la qual ja va denegar a principis d’any l’ordre europea de detenció i entrega emesa contra l’exconseller Puig per malversació de fons en relació amb el referèndum de l’1-O. En el cas dels tres eurodiputats, el Suprem els reclama per un delicte de sedició i per un altre de malversació en el cas de Puigdemont i Comín.