Eleccions i mocions de censura: les claus del terratrèmol polític a Madrid i Múrcia

Immers en un gir al centre i escaldat pel daltabaix electoral recent a Catalunya, Ciutadans ha provocat el primer moviment sísmic amb la presentació d’una moció de censura a Múrcia per descavalcar el PP del Govern regional després de 26 anys. El partit taronja ha pactat amb el PSOE una moció que portarà la líder de Cs de la comunitat, Ana Martínez Vidal, a la presidència autonòmica. Socialistes i taronges sumen 23 diputats a l’assemblea regional, just els necessaris per poder governar sense dependre d’altres socis. Martínez Vidal era la portaveu de l’Executiu actual, que presideix el popular Fernando López Miras i que depèn del suport de Vox. Els ultres havien elevat les seves exigències en les últimes setmanes amb l’anomenat pin parental.

La ruptura de Cs amb el PP a Múrcia ha fet témer els populars que la resta de coalicions autonòmiques similars poguessin caure per l’efecte dòmino. Malgrat que els taronges s’han apressat a aclarir que no exportarien la moció de censura murciana a altres territoris, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha optat per estripar les cartes i, de manera exprés, ha dissolt l’assemblea regional i ha convocat eleccions autonòmiques anticipades per al 4 de maig. Així, Ayuso aspira a obtenir una majoria més sòlida a costa de fagocitar Ciutadans, fet que podria provocar que, en cas de no assolir la majoria absoluta, només Vox pogués garantir-li la permanència a l’Executiu.

En un intent de neutralitzar els plans d’Ayuso, el PSOE i Més Madrid (el partit d’Íñigo Errejón) han registrat molt de pressa una moció de censura a l’assemblea autonòmica. La llei electoral impedeix convocar eleccions mentre està en marxa la tramitació d’una moció de censura. Segons fonts del Govern regional, Ayuso ha comunicat la dissolució al Parlament a les 11.45 hores. Les dues mocions s’han anunciat després. Ara bé, la llei electoral madrilenya, en el seu punt 8.2, assenyala que el decret de convocatòria de les eleccions entrarà en vigor una vegada sigui publicat al ‘Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid’, una cosa que encara no ha passat.

¿L’ona expansiva del tsunami s’estendrà a les altres dues autonomies governades per les dretes? Sembla que, de moment, no. Els dirigents del PP i Cs a Andalusia i Castella i Lleó han deixat clar que els seus pactes segueixen endavant. A la Junta andalusa, el popular Juanma Moreno i el taronja Juan Marín han exhibit bona sintonia durant aquesta legislatura, una cosa semblant al que passa a Castella i Lleó. Aquesta última comunitat, no obstant, és l’única on el PP i Ciutadans no depenen de Vox per governar.