Fernando Reinares: «Persisteix l’amenaça d’un terrorisme gihadista en transformació»

En la seva investigació afirma que l’11-M hauria pogut evitar-se perquè hi va haver decisions policials, judicials i dels serveis secrets que van impedir desbaratar l’entramat terrorista. ¿S’han reparat els errors?¿Seria possible avui un atemptat similar?

Després de l’11-M es va iniciar una reforma de les estructures de seguretat interior i una actualització de les funcions d’Intel·ligència. També ha canviat la legislació antiterrorista. Però hi ha problemes estructurals pendents. Prova d’això és que, l’agost del 2017, Barcelona va estar a punt de ser escenari d’una matança gihadista tan letal o més que l’11-M.

Entre els terroristes de Madrid i els de Catalunya hi ha una diferència clau. La primera xarxa estava formada per immigrants de primera generació, mentre que els membres de la cèl·lula de Ripoll havien nascut i crescut aquí. ¿Estem preparats per combatre un gihadisme endogen?

Abordar el gihadisme endogen reclama programes de prevenció de la radicalització que siguin multifacètics, proporcionats i focalitzats. A la pràctica no n’hi ha, fora de l’àmbit penitenciari, degut que no poden ser gestionats per cossos policials, que no hi ha dotació pública de recursos necessaris i que hi ha un secretisme incompatible amb la implicació de la societat civil. 

¿A què es refereix quan parla de «secretisme»?

Que fins i tot no s’ha fet públic el Pla Nacional de Prevenció i Lluita contra la Radicalització Violenta aprovat l’octubre passat en la reunió del Consell de Seguretat Nacional.

Aquest mes es compleixen dos anys des que la coalició internacional va donar per derrotat l’autoanomenat Estat Islàmic. ¿Què ha passat des d’aleshores? ¿Quins són els actuals santuaris del gihadisme? ¿En quina situació està Al-Qaida, responsable dels atacs a Madrid?

Al-Qaida, com a estructura global descentralitzada, està més ben situada que l’Estat Islàmic, que, no obstant, ha mobilitzat més recursos humans i materials els últims anys. La seva estratègia, que passava per consolidar i expandir el califat, ha fracassat i mira de recompondre’s a partir de l’Iraq. L’estratègia d’Al-Qaida és gradual i continua estenent la seva influència a l’Àfrica meridional i el sud d’Àsia.

¿La pandèmia pot tenir conseqüències en la seguretat? ¿És possible que el confinament accentuï el risc d’exposició a la propaganda gihadista ‘online’, ara que els combatents occidentals no viatgen a Síria o l’Iraq per ser adoctrinats?

Aquest risc existeix, però encara no conec cap evidència que ho hagi corroborat. Potser és més rellevant valorar si els constrenyiments a la mobilitat han incidit sobre les capacitats operatives de cèl·lules i xarxes gihadistes, per anticipar, en les societats europees, possibles escenaris després de la pandèmia.

¿Hi ha a Espanya cèl·lules dorments o els atemptats seran comesos per individus radicalitzats i sense infraestructura, com va ocórrer a França amb el professor assassinat per parlar als alumnes de la llibertat de premsa?

L’amenaça del terrorisme gihadista és molt diversa. Pot provenir d’individus que actuïn com a actors solitaris, de cèl·lules independents, o de cèl·lules i xarxes relacionades d’alguna manera amb organitzacions gihadistes amb bases a l’exterior.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Entre el 2004 i el 2006 vostè va ser assessor del ministre de l’Interior, el desaparegut José Antonio Alonso. ¿Quins perills han desaparegut des d’aleshores i a quins nous riscos ens enfrontem avui?

Ha desaparegut el terrorisme d’ETA, però persisteix l’amenaça d’un terrorisme gihadista en transformació. Sense oblidar que, a Espanya, com en altres països europeus, s’estan produint mobilitzacions d’extrema dreta i d’extrema esquerra a partir de les quals poden desenvolupar-se faccions decidides a utilitzar tàctiques de terrorisme.