Cisma a les files taronges

L’operació de Cs a Múrcia fractura el partit i deixa Arrimadas a la corda fluixa

  • La líder cedeix a la creixent pressió interna i convoca l’executiva dilluns per analitzar la pèrdua de poder autonòmic

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’arriscada jugada d’Inés Arrimadas contenia errors de càlcul. La crisi que pretenia crear al PP ha impactat com un bumerang a Cs. La líder no comptava que la seva moció de censura pactada amb el PSOE per fer fora el PP de la Regió de Múrcia podia fer implosionar el panorama polític i provocar la ruptura del govern de la Comunitat de Madrid. Molt menys esperat era que tres dels sis signants taronges –Isabel Franco, ValleMiguélez i Francisco Álvarez– dinamitessin la moció fitxant pel govern regional. Una maniobra mesurada pel PP que inaugura un nou cisma intern al partit taronja i deixa Arrimadas a la corda fluixa. Els trànsfugues ja tenen obert un expedient previ a la seva expulsió i la cúpula de Cs els acusa de vendre’s al millor postor.

La dirigent taronja va cedir a la pressió de diversos barons territorials com el portaveu de Cs a les Corts Valencianes, Toni Cantó; la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís; i el vicepresident de la Junta d’Andalusia, Juan Marín; i va convocar una executiva nacional extraordinària per dilluns per tal d’analitzar l’embolic a causa de l’augment del malestar amb el seu lideratge i l’estupor per l’erràtica carambola.

Els membres de la direcció es reuniran just un mes després de l’última trobada, celebrada un dia després de les eleccions catalanes del 14-F, que es van carregar 30 diputats taronges i van deixar el partit en hores baixes a Catalunya amb només sis diputats. Ja en aquella trobada, que es va allargar durant cinc hores, diversos dirigents van exigir la dimissió de la mà dreta d’Arrimadas, el vicesecretari Carlos Cuadrado, responsable també de les negociacions per a la moció de censura a Múrcia que el PP està desactivant. Es preveu un altre conclave d’alt voltatge després de la pèrdua de dos governs autonòmics: Múrcia i Madrid.

Les queixes no se centren només en la falta d’estratègia –alguns membres del partit atribueixen el fiasco a la falta de dissidència interna–, sinó també a la manca de comunicació interna. I és que alguns dirigents asseguren que es van assabentar de la maniobra poc abans del seu anunci, tot i que el cercle més pròxim a Arrimadas defensa que l’aliança amb el PSOE per desbancar al PP a Múrcia era «un secret a crits» que portava mesos coent-se perquè l’aliança «era insostenible» per l’escàndol dels càrrecs polítics vacunats contra la Covid, les irregularitats detectades en contractes de l’ajuntament i la querella contra el tinent d’alcalde de Cs que ho va denunciar. Això sí, admeten que no contemplaven que seria un efecte dòmino que posaria en perill les altres aliances autonòmiques amb els populars. «Era absolutament improbable, no es va plantejar», assegura una font de Cs.

Notícies relacionades

L’anticipació de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va trencar l’acord a l’autonomia per convocar eleccions, va apujar la tensió interna a Cs perquè temen que les urnes els aparquin de la cadena de comandament a la capital si aconsegueixen entrar a l’Assemblea de Madrid. Des de la direcció, insisteixen que només volien enderrocar el govern murcià i mantenir intactes els governs a Madrid, Castella i Lleó i Andalusia. No esperaven un efecte dòmino i es plantaran contra la moció de censura presentada pel PSOE a Castella i Lleó.

Malgrat el cisma, Arrimadas aguanta. El seu cercle més estret nega que tingui cap intenció de dimitir, però comença a constatar que desfer-se de l’herència de Rivera no està sent gens fàcil i que Cs s’enfonsa. La líder va voler tornar a ser un partit frontissa després de forçar el gir al centre durant l’estat d’alarma i fins i tot allargant la mà al president del Govern, Pedro Sánchez, per pactar els Pressupostos, tot i que finalment el PSOE triés ERC. «Ser al centre no significa votar ara uns i després els altres, significa defensar polítiques centristes», inquireix una font molt descontenta amb el lideratge taronja, que exigeix cessaments per poder aixecar un partit al caire de l’abisme.