Torna el pertinaç procés

Tot indica que la «via àmplia» d’ERC cap a la república mesura exactament el mateix que els raïls pels quals ha estat transitant el tren del procés durant 10 anys. És el que inclou l’espai que ocupen els republicans i JxCat, que condueixen la locomotora i es barallen alhora per la seva velocitat i el seu rumb, mentre la CUP ajuda a llançar-hi carbó tot i que sigui també de mala gana. En un gir lampedusià, s’han hagut de celebrar unes eleccions en meitat d’una temible pandèmia perquè tot continuï gairebé igual a Catalunya.

Qualsevol esperança en un canvi sorgida del resultat electoral va quedar sepultada en la sessió constitutiva del Parlament. A jutjar per les aliances i la gesticulació, tornen les jugades mestres, els discursos inflamats i les amenaces judicials. Torna, en fi, el pertinaç procés, però reconcentrat i ara amb Vox aportant-hi la seva quota de trist espectacle.

Els blocs identitaris no van patir ni una rascada en l’elecció dels membres de la nova Mesa del Parlament. Els comuns no van aconseguir cap cadira a l’òrgan rector de la Cambra, la qual cosa apunta que el nou Govern serà de nou exclusivament independentista. «JxCat ha demanat passar el rodet», deia un dels diputats d’En Comú Podem, i els republicans no van donar un cop de mà a un partit amb el qual, en teoria, volen compartir Executiu. «Ens quedem en l’oposició», va confirmar després Jéssica Albiach.

Les novetats respecte a l’anterior etapa van ser mínimes, i majoritàriament només estètiques. La sessió es va celebrar al pati del Parlament, un espai prou ampli per complir les restriccions pandèmiques. Però també aquest escenari tenia reminiscències del passat, perquè va ser on els diputats sobiranistes van firmar, el 2017, la declaració d’independència, quan buscaven un lloc que els comprometés menys que l’hemicicle. A més, va canviar l’urna en què es van dipositar els vots: la històrica, de fusta, molt bonica, tampoc va passar la prova de la Covid i es va substituir per una altra moderna i asèptica.

Inici entre cops de colze

Fora d’això, la legislatura va començar entre cops de colze. I no és només una metàfora, perquè, per culpa de la pandèmia, els diputats van entrar saludant-se amb aquesta part del cos. I el primer «¿per a què em demana la paraula, senyor Carrizosa?» va arribar rapidíssim. En les primeres jugades del partit, el líder de Cs es va queixar del discurs poc institucional del diputat amb més anys a sobre, el republicà Ernest Maragall, que presidia la mesa d’edat. Per Carrizosa sí que han canviat les coses: el seu grup ha minvat i ja no el componen 36 diputats, sinó sis.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Una vegada elegida presidenta del Parlament, les paraules de Borràs tampoc es van apartar de l’ortodòxia. Va fer promeses de defensar la sobirania de la Cambra, perquè «és la llei la que ha d’adaptar-se a la voluntat popular i no al revés», i va criticar l’«autoritarisme borbònic». Va parlar molt de com ha de ser la legislatura, tenir en compte que la seva imputació per –presumptament– fraccionar contractes públics per afavorir un amic pot deixar-la fora de joc abans que acabi.

En resum, hi va haver tan pocs canvis que fins i tot van tornar a escena alguns protagonistes dels últims anys ja gairebé oblidats. En la recerca frustrada d’un cop d’efecte, al final de la intervenció de Borràs va entrar Quim Torra a saludar-la, però gairebé ningú se’n va adonar ni li va fer cas, i tots els diputats van marxar de la sala.