Toni Cantó, un camaleó de la política que assegura que torna al teatre

El coordinador autonòmic de Ciutadans, Toni Cantó, ha sigut dels primers a saltar del barco de Ciutadans quan el seu enfonsament es donava ja per fet. Cantó ha demanat aquest matí la dimissió d’Inés Arrimadas i de tota l’executiva després del fiasco de la moció de censura a Múrcia i ha reclamat una llista conjunta amb el PP per a les eleccions del 4 de maig a la Comunitat de Madrid. Com que no s’ha acceptat la seva proposta, ha abandonat.

Al final de la reunió ha dit que deixa també el seu escó com a portaveu a les Corts Valencianes, on el partit té 18 diputats, i assegura que li ha dit al seu representant que li busqui treball com a actor, la seva activitat abans d’embarcar-se en la política. L’abandonament es produeix en un moment en què el PP ha obert les portes de bat a bat a tots aquells que abandonin el barco. Cantó ja va deixar UPyD amb el cartell de candidat a la presidència de la Generalitat ja preparat quan va proposar la fusió amb Ciutadans que no es va fer. En aquell moment, Cantó també va abandonar UPyD.

Cantó és el càrrec de més rellevància que abandona Ciutadans. És el coordinador al País Valencià i el síndic a les Corts on ha teixit discursos molt durs amb l’esquerra valenciana gairebé més que el PP tot i que també ha tingut altres moments en què s’ha acostat als socialistes com en la negociació dels últims pressupostos.

Cantó ha combinat en aquest temps la hiperactivitat a les xarxes amb missatges radicals i provocadors i un discurs moderat i de mà estesa amb una comunicació fluida amb Puig. Tampoc ha descuidat el debat nacional amb atacs al Govern de Sánchez i Iglesias.

«Al gulag, al gulag». Els escons de Podem i de Ciutadans estan separats per un passadís de tot just un metre a l’hemicicle de les Corts Valencianes. Més d’un podemita ha escoltat com Toni Cantó, líder de Cs, els enviava allà on els règims comunistes purgaven els seus crítics.

És un exemple del Cantó més dur, el del perfil radical i fins i tot provocador i fanfarró que cultiva a les xarxes socials, on és un dels polítics valencians amb més activitat i el que més seguidors té.

Un perfil que va mirar de combinar des de l’estiu passat amb un discurs moderat, centrista i de mà estesa per assolir acords pel centre amb els socialistes i que, segons explicaven fa unes setmanes en el partit, tenia intenció de mantenir en el pròxim semestre, reforçant el canal de comunicació que mantenia obert amb el president, Ximo Puig. La política és tan volàtil que en només unes setmanes tot ha saltat pels aires per a Cantó.

Era el Cantó de dues cares. El que es va solidaritzar amb una nena d’un institut de Màlaga a qui van dir nazi per portar una polsera de Vox i va criticar que la professora l’obligués a treure-se-la. Era també el que va assistir a primera fila a la foto de Colón amb Rivera, Abascal i Casado el 2019 i dels primers a obrir-se compte a Parler, la xarxa social a la qual es passava en massa la ultradreta nord-americana després del veto a Donald Trump a Twitter per animar l’assalt del Capitoli.

Cantó compta amb un potent equip per alimentar la seva presència a les xarxes, especialment Twitter, la més política. Coneix bé les regles i codis que es manegen i llança diàriament missatges contundents i durs, els únics que permeten tenir repercussió i amb els quals aconsegueix un impacte que el porta a aparèixer contínuament en el debat nacional, que no descuida.

Les seves intervencions solen estar molt centrades en temes nacionals, amb atacs al Govern de Sánchez i Iglesias, sobre els quals exerceix una espècie d’oposició virtual, i a ministres com José Luis Ábalos o Salvador Illa. També contra els seus dos grans «enemics»: el comunisme i el nacionalisme. S’hi sumen les aparicions en programes que més que de debat assossegat són de discussió oberta com el d’Ana Rosa Quintana, on l’actor reconvertit en polític intervé amb discursos que després li serveixen per alimentar les xarxes.

A l’espai de les xarxes també s’ha vist immers en sonores polèmiques com quan va dir que la major part de les denúncies per violència de gènere són falses o quan va proposar volar per les aires la televisió valenciana.

Camaleó i rescat a la platja

Tot això juntament amb la recerca constant de cops d’efecte mediàtics. Fa unes setmanes va ser «camaleó» a «Mask Singer» i l’estiu passat «va salvar» tres banyistes a Oropesa atrapades a les roques un dia de fort onatge.

Però des de la dimissió d’Albert Rivera el novembre del 2019 i l’arribada d’Inés Arrimadas a la direcció de Cs el març del 2020, el partit va entendre que només en el centre tenia alguna possibilitat de supervivència. I Cantó va ser dels primers a passar-se al centre. Però en les últimes setmanes ha tornat a virar a la dreta.

Va tendir la mà als populars, amb els quals manté pactes en institucions com la Diputació o l’Ajuntament d’Alacant, però arran de la pandèmia va obrir un procés d’acostament als socialistes que al seu torn també van percebre que els resultava profitós entendre’s amb Ciutadans i fomentar una imatge més centrada i van recollir el guant. Des d’aleshores existeix un canal habitual de comunicació entre Puig i Cantó.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A més, el perfil de mà estesa va permetre a Cantó durant tres mesos acaparar el protagonisme amb una negociació del pressupost autonòmic que el va portar finalment a abstenir-se en els comptes del Botànic per al 2021.

Una època en què havia rebaixat les seves antigues crítiques als socialistes, als qui anomenava el PSC valencià, però en què ha mantingut la duresa cap als altres dos membres del Botànic, Compromís i Unides Podem. Ara, segons assegura, deixa la política per tornar a la seva carrera d’actor.