Díaz accepta ser vicepresidenta tercera per mantenir Treball

Quan Pablo Iglesias deixi el Govern per assumir la candidatura de les eleccions a Madrid del pròxim 4 de maig, just abans que comenci la campanya, Yolanda Díaz es convertirà en la nova vicepresidenta. Però no serà, com encara és el líder d’Unides Podem, vicepresidenta segona, sinó que per mantenir la cartera de Treball sota el seu comandament ha acceptat ser vicepresidenta tercera i que sigui Nadia Calviño qui ascendeixi i ocupi la vicepresidència d’Iglesias.

Pedro Sánchez i Iglesias han mantingut aquest dimarts, després del Consell de Ministres, una breu reunió per analitzar l’escenari que s’obre amb la inesperada sortida del líder de Podem. «Tots dos consideren que hi ha acord en els canvis que han d’emprendre’s i només falta rematar alguns detalls», va explicar després el Govern a través d’un comunicat. 

Aquests «detalls» per «rematar» tenen a veure amb Díaz, també assenyalada per Iglesias com a pròxima candidata dels morats a les eleccions generals, que tret d’avanç se celebraran a finals del 2023. El principal dubte era si l’actual ministra de Treball compatibilitzaria aquest lloc amb el de vicepresidenta segona. Treball és una àrea econòmica, i aquí la màxima autoritat, només per darrere de Sánchez, és Nadia Calviño, la vicepresidenta tercera. Però al convertir-se Díaz en vicepresidenta segona, el seu rang hauria sigut superior al de Calviño.

Sánchez no estava disposat a acceptar aquesta anomalia. Segons fonts dels sectors del PSOE i Podem al Govern, el president ha donat a escollir Iglesias: si Díaz vol mantenir el seu lloc com a ministra de Treball, haurà d’acceptar convertir-se en vicepresidència tercera, per sota de Calviño, que passaria a ser la segona. És a dir, Díaz no ocuparia el càrrec d’Iglesias. Es tractava, van explicar els socialistes, de preservar l’actual «estructura» de l’Executiu, en el qual tots els ministres de l’àrea econòmica han d’estar per sota de Calviño. Però si els morats estan disposats que la dirigent gallega deixi de ser la titular de Treball, llavors sí que seria vicepresidenta segona, dins del complex equilibri de les dues forces que integren la coalició.

L’entorn de Díaz va intentar restar importància al rang, assenyalant en tot moment que continuava «treballant», i finalment hi va haver acord, acceptant la dirigent gallega ser vicepresidenta tercera i continuar a Treball, on s’ha llaurat el seu capital polític, a través dels nombrosos pactes que ha aconseguit amb els representants de la patronal i dels sindicats durant la pandèmia.

Alhora, la part socialista del Govern va començar a exterioritzar en privat el malestar que va provocar l’anunci d’Iglesias. No tant per la seva sorprenent marxa a Madrid, que en un primer moment va descol·locar el PSOE, sinó per la manera com l’encara vicepresident segon va transmetre els relleus a l’Executiu, donant-los per fets sense consultar-los abans amb Sánchez. «El president és qui decideix. I compleix. Però el que no pot ser és que li assenyalin el que ha de fer», explica un important membre de l’Executiu.

Competència «exclusiva»

Notícies relacionades

Pablo Iglesias abandonarà el Govern per disputar Madrid a Díaz Ayuso

L’algoritme de Yolanda Díaz

Després del Consell de Ministres, la portaveu de l’Executiu, María Jesús Montero, va evitar confirmar res, incidint que només li correspon a Sánchez. «No especularé. Li correspon decidir-ho en exclusiva al president», va insistir diverses vegades la també ministra d’Hisenda, davant les contínues preguntes en aquest sentit.  

A La Moncloa hi ha preocupació per com encaixaran els ciutadans, en plena pandèmia, els nombrosos i sobtats canvis en el tauler polític durant els últims dies: moció de censura a Múrcia frustrada a través del transfuguisme, avançament electoral a Madrid i sortida d’Iglesias del Govern. «Lluny del que apareix en els titulars dels últims dies, la realitat dels espanyols està travessada pel coronavirus, que continua provocant sofriment, malaltia i morts. Els canvis no faran que variem el rumb d’aquest Executiu, que consisteix a no deixar ningú enrere», va concloure Montero.