Després de més d’un any
El Congrés aprova definitivament la llei de l’eutanàsia, en vigor d’aquí tres mesos
Espanya es converteix en el sisè país del món que despenalitza aquesta prestació, i reforça «el seu compromís amb l’avenç en drets», segons els grups defensors
El PP i Vox s’oposen a una norma que suposarà un «efecte crida» i «implantarà la cultura de la mort»
28 anys després que Ramón Sampedro presentés davant un jutjat de Barcelona la seva demanda judicial per ser ajudat a morir, cosa que va impulsar el debat sobre l’eutanàsia a Espanya, el Congrés dels Diputats ha viscut aquest dijous, com han remarcat la majoria dels grups parlamentaris, un «dia històric». La Cambra baixa ha aprovat definitivament, amb els vots en contra del PP i Vox, la llei que despenalitza l’eutanàsia i que regula el seu procediment, que entrarà en vigor d’aquí tres mesos.
Espanya es converteix així en el sisè país del món que ha legalitzat aquesta pràctica, tot i que alguns estats més permeten el suïcidi assistit i d’altres estan en procés. La llei espanyola facilita les dues coses, tant que el pacient s’autoadministri el medicament que provoca la mort amb supervisió mèdica (suïcidi assistit) com l’eutanàsia: l’administració per part del metge de la substància al malalt terminal.
Per això, a l’hemicicle del Congrés han sigut diversos els grups que han posat en relleu que amb aquesta llei Espanya «reforça el compromís» amb l’«avenç en drets» (com Sara Giménez, de Ciutadans), amb una «resposta legal i segura a una situació anguniosa i terrible per a moltes persones», en paraules de Joseba Agirretxea, del PNB.
«Arriba tard»
Tot i que també han sigut diversos els parlamentaris que han recordat que la legislació arriba «tard» per a molts malalts, que durant anys han mort sense poder acollir-se a ajuda mèdica per acabar amb les seves vides. «Són ja 20 anys d’intents en aquest parlament», ha recordat Iñaki Ruiz de Pinedo, de Bildu. I és que, per exemple, la llei aprovada aquest dijous va ser admesa a tràmit en dues ocasions anteriorment, però no va tirar endavant pels avenços electorals.
I la tramitació actual s’ha demorat més d’un any, tot i que és poc temps tenint en compte el debat que suscita. De fet, els grups contraris a la norma han retret al Govern que en comptes d’aprovar la norma al Consell de Ministres, la presentés com a proposició de llei del PSOE, cosa que ha impedit als òrgans consultius pronunciar-se. A més, no s’ha permès la compareixença d’experts a les Corts, per agilitar el procés i en un context en què l’Organització Mèdica Col·legial ha avisat que la llei va en contra del seu codi deontològic, tot i que enquestes en alguns col·legis demostren que té el recolzament majoritari de la professió. També el CIS va assenyalar al gener que el 72% dels espanyols hi estan a favor.
Els requisits
Amb aquesta llei, les persones majors d’edat que tinguin «una malaltia greu i incurable» o un «patiment greu, crònic i impossibilitant» que afecti l’autonomia i que generi un «sofriment físic o psíquic constant i intolerable» podran sol·licitar la prestació de l’ajuda per morir.
Notícies relacionades
Cada cas serà supervisat per una comissió de garantia i avaluació creada en cada comunitat autònoma i l’afectat podrà rebre l’eutanàsia unes cinc setmanes després de sol·licitar-la, després de ser informat de les diferents alternatives i de les cures pal·liatives disponibles i després de confirmar la seva voluntat de morir almenys en quatre ocasions al llarg de tot el procés.
L’ajuda per morir podrà realitzar-se tant en centres sanitaris –públics, privats o concertats– com al domicili del malalt, i la llei contempla l’objecció de consciència per als professionals sanitaris que participin en el procés.
