El Suprem confirma les multes imposades a Torra pels llaços grocs en edificis públics

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos presentats per l’expresident de la Generalitat Quim Torra contra els tres acords de la Junta Electoral Central que li van imposar tres multes, dues de 3.000 euros i una de 2.500, per infringir el deure de neutralitat política dels poders públics que s’exigeix en període electoral, tal com estableix la llei orgànica de règim electoral general (LOREG). L’alt tribunal considera els acords conformes a dret i les sancions, proporcionals.

L’expresident català, que també va ser condemnat per desobediència per negar-se a retirar el símbol utilitzat contra l’empresonament dels líders independentistes condemnats pel procés, ja ha anunciat a Twitter que no té intenció d’abonar les quantitats que se li van imposar com a sanció.

Gràcies, però no. Prou. Jo no pago aquestes multes ni vull, gràcies, que les paguin per mi. https://t.co/jMw6BfZk1B

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 18 de marzo de 2021

El primer dels acords de la JEC recorregut és del 13 de juny del 2019, que va imposar a Torra una sanció de 3.000 euros per l’exhibició de llaços grocs i altres símbols de caràcter partidista a les façanes de diferents edificis i espais públics dependents del Govern que presidia, i afavoria així algunes de les formacions polítiques que es presentaven a les eleccions generals, amb el consegüent trencament del principi de neutralitat que tot poder públic ha de respectar durant el procés electoral. El Suprem declara que la neutralitat de les institucions és un principi bàsic del nostre ordenament jurídic i es troba declarada als articles 9.3. i 103.1 de la Constitució. En el cas concret, destaca que cap dubte ofereix que el «llaç groc» i «les banderes estelades» no representen tots els ciutadans de Catalunya.

En el segon acord, de 22 de juliol del 2019, la Junta el sanciona per l’emissió d’un missatge institucional en ocasió del dia de Sant Jordi del 2019, el contingut del qual, al coincidir amb el d’algunes formacions polítiques concurrents a les eleccions, va provocar el consegüent trencament del principi de neutralitat que tot poder públic ha de respectar durant el procés electoral, en aplicació de l’article 50.2 de la LOREG, cosa que li va suposar una segona sanció de multa de 3.000 euros. El comunicat deia, entre altres coses, que s’anava a viure un Sant Jordi per segona vegada amb «presos i exiliats polítics a causa de la repressió d’Espanya», i es reclamava el recolzament als «companys, demòcrates convençuts tancats a la presó o obligats a viure lluny de casa per haver defensat els drets i les llibertats més fonamentals».

Festes populars

El Suprem replica a Torra, que al·legava que havia sigut castigat per participar en una festa popular, que «és evident que el dia de Sant Jordi constitueix una importantíssima festa a Catalunya, per no esmentar que el president autonòmic pot legítimament participar-hi, fins i tot quan cau en període electoral». Però això no implica que, «en ocasió de la festivitat i fent ús del seu càrrec, el president pugui fer manifestacions incompatibles amb el seu deure de neutralitat».

 Afegeix la sentència, respecte a l’al·legació del fet que el comunicat del president de la Generalitat de Catalunya difós a través dels canals oficials de l’Administració autonòmica és exercici de la llibertat d’expressió, que «no hi és tal. El que ha dit una autoritat en aquesta condició no pot ser caracteritzat com a exercici de la llibertat d’expressió, entre altres raons perquè els drets fonamentals no estan concebuts com a instrument dels poders públics, sinó com a mitjà de protecció dels ciutadans. Recentment, el mateix Tribunal Constitucional ha insistit en aquesta idea de manera nítida, a l’afirmar –significativament en un cas en què s’al·legava la llibertat d’expressió– la improcedència de la invocació de drets fonamentals dels qui actuen en l’acompliment de funcions públiques».

«I una cosa similar s’ha de dir –indica el Suprem– del fet que la finalitat perseguida era una resolució pacífica i democràtica dels conflictes: fins i tot si efectivament el que busqués el comunicat del president autonòmic fos això, no estarien justificades manifestacions públiques d’una autoritat que sustenten de manera clara les posicions d’algunes forces polítiques concurrents a les eleccions, en detriment de les posicions d’altres».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El tercer acord de la JEC impugnat per Torra, també del 22 de juliol del 2019, li va imposar una multa de 2.500 euros per la remissió d’un correu electrònic dirigit als funcionaris de la Generalitat de Catalunya, que ell presidia llavors, també el dia de Sant Jordi, en el qual es feia referència al «nefast 155», o a l’absència d’«el president Puigdemont i els consellers del seu Govern que estan amb ell a l’exili o a la presó».

El Suprem explica que n’hi ha prou amb la lectura d’aquests paràgrafs del correu per deduir no la constatació d’un fet, sinó una valoració política d’uns fets, valoració aliena a la neutralitat política que és exigible a tot òrgan administratiu, en aquest cas a l’òrgan màxim de l’Administració catalana. Afegeix que això no seria per si mateix sancionable, tret de quan la intervenció s’efectua en el curs d’una campanya electoral, subjecta a un específic règim jurídic, infringint la prohibició de l’article 50.2 de la LOREG.