Crisi territorial
La negociació a Catalunya i les eleccions a Madrid retarden la reforma de la sedició i els indults
«Res d’això és a prop», assenyalen des del Govern, que es vol prendre les coses amb «calma».
L’Executiu espera el nou president català i el desenllaç dels comicis del 4-M per moure fitxa
Quan Miquel Iceta va acabar el seu primer discurs en la seva comissió del Congrés dels Diputats dijous passat, diversos grups parlamentaris, de Cs a Bildu, passant pel PP i ERC, li van retreure que no hagués parlat de Catalunya. Les seves antecessores en el càrrec, com Meritxell Batet i Carolina Darias, van dir al ministre de Política Territorial que sí havien parlat sobre el conflicte territorial quan van comparèixer en aquest organisme. Però Iceta no, més enllà de reafirmar el «compromís» del Govern amb el «diàleg».
En un context polític tan canviant com l’actual, amb mocions de censura a Múrcia que es donen per guanyades però que es frustren dies després, inesperats avenços electorals a Madrid i llarguíssimes negociacions d’investidura a Catalunya, l’Executiu no té pressa per abordar les qüestions més sensibles de la crisi territorial: la reforma de la sedició, que rebaixaria les penes als polítics independentistes condemnats pel referèndum de l’1-O, i els indults a aquests mateixos dirigents. Tampoc té data la pròxima convocatòria de la taula de diàleg amb la Generalitat, subscrita entre el PSOE i ERC a canvi que els republicans s’abstinguessin en la investidura de Pedro Sánchez, que de moment només s’ha reunit una sola vegada, just abans de l’esclat de la pandèmia. «Calma. La taula es convocarà quan sigui convenient i oportú per als dos governs», assenyalen a l’Executiu.
La Moncloa vol esperar que es resolgui la investidura a Catalunya. De moment, la negociació entre els republicans i JxCat es troba encallada. Tant que Salvador Illa va demanar dissabte passat que el deixessin presentar-se a ell, en un debat que pot ser fins i tot que se celebri, malgrat que el candidat del PSC té escasses o nul·les possibilitats de ser elegit. L’Executiu espera el nou Govern, en principi presidit per ERC, per analitzar els seus primers passos abans de moure fitxa en el conflicte territorial.
Però també hi ha un altre motiu que explica l’absència d’iniciatives a la Moncloa. Els socialistes, encarregats de la política territorial dins de la seva coalició amb Unides Podem, contemplaven aprovar a la primavera la reforma de la sedició per a la seva discussió al Congrés. Després, al juny com a aviat, abordar els indults, probablement parcials, una mesura molt controvertida per a la qual fa temps que el Govern prepara el terreny.
No obstant, la precipitada convocatòria electoral anunciada per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, força a canviar els plans. El PSOE assumeix que aquests passos perjudicarien les seves possibilitats en els comicis del 4 de maig en una autonomia tradicionalment conservadora com aquesta, dins d’una campanya en la qual es presenta, amb un discurs i un candidat de centre, Ángel Gabilondo, intentant atraure els antics votants de Cs que ara, com molts dels seus alts càrrecs, es troben a la fuga. Al Govern resumeixen la seva posició sobre la reforma de la sedició i els indults: «Diguem que res d’això és a prop. Molta calma».
Malestar republicà
Notícies relacionadesMentrestant, ERC, el rol del qual al Congrés ha sigut en aquesta legislatura fonamental perquè el Govern tiri endavant les seves iniciatives (des dels Pressupostos fins a la investidura de Pedro Sánchez), no para de transmetre el seu malestar durant els últims dies. Ara que el PSOE ha iniciat un nou acostament a Cs a través de la fallida moció de censura a Múrcia, els republicans temen perdre capacitat d’influència. Alhora, intenten desencallar la negociació per a la investidura de Pere Aragonès amb JxCat i la CUP, partits que sempre han injuriat l’actitud negociadora d’ERC, qualificant-la de pur «entreguisme» a Sánchez.
Dimarts, durant la sessió de control al Congrés, el seu portaveu parlamentari, Gabriel Rufián, va elevar el to amb el cap de l’Executiu, a qui reclama concreció. Dissabte va anar més enllà. «Si el Govern no soluciona pròximament la situació dels presos del procés, ERC actuarà en conseqüència», va advertir a RNE. Fonts de l’Executiu atribueixen les seves paraules a la necessitat dels republicans de mostrar contundència amb la Moncloa per arribar a un pacte amb JxCat i la CUP. Així que, de moment, «calma».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Informe de la Fundació BBVA La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022
- Les novetats de la reforma
- Política tributària El Govern aprova el paquet fiscal i renegociarà l’impost energètic
- El mercat laboral Díaz dona per esgotada amb la patronal la negociació de la reducció de jornada
- Els HRC Awards reconeixen el doctor Manel del Castillo