Consell per la República: així funciona el comandament paral·lel de Waterloo

La posada de llarg del CxR es va fer al Palau de la Generalitat, l’octubre del 2018, amb el Govern i l’independentisme acompanyant un Puigdemont que va intervenir per videoconferència. L’expresident demostrava així que dirigia l’acció exterior de l’independentisme, amb el recolzament del que en un altre temps havia estat republicà Toni Comín, aleshores, vicepresident de l’ens. L’exconseller és el seu fidel escuder a Bèlgica i dirigeix el CxR amb la voluntat d’aglutinar tot el sobiranisme.

També formen part de la cúpula els exmembres del Govern Clara Ponsatí i Lluís Puig. I hi estan representats l’ANC, Demòcrates, Poble Lliure i ERC, entre altres partits i entitats.

La CUP va tancar des d’un inici la porta a formar part del CxR, justificant que no volien contribuir amb «iniciatives que parteixen d’una lògica simbòlica, que no tenen com a objectiu central la ruptura democràtica amb l’Estat i que no disposen de mecanismes de control democràtic i popular». Ni tan sols van acudir a l’esdeveniment d’inauguració, tot i que mesos després Poble Lliure –que forma part de la candidatura– es va unir a Puigdemont.

Tampoc va entusiasmar ERC. Van descartar la participació de les seves primeres espases i fins i tot van plantar Puigdemont el desembre del 2020 quan es va certificar la fundació de l’assemblea de representants –l’òrgan de govern del CxR– al considerar-lo «partidista i interessat» per la proximitat de les eleccions del 14-F, on Puigdemont va encapçalar la llista de Junts.

El PDECat també ha format part d’algunes trobades, així com Òmnium Cultural, que tampoc ha donat gaire joc a la iniciativa de Puigdemont.

Des del seu naixement, s’han anat fent reunions periòdiques, moltes, de forma telemàtica. Això sí, en aquests tres anys s’ha elaborat una doctrina teòrica sota el lema ‘Preparem-nos’, en què s’invoca de nou a la consecució de la secessió mitjançant actes de desobediència unilateral, resistència i boicots, a fi d’«activar la declaració d’independència» de l’octubre del 2017. Es resumeix tot en el concepte de «desbordament democràtic, massiu i sostingut en el temps», que Comín va explicar en una entrevista a EL PERIÓDICO.

Mentre no arriba aquest estadi, l’objectiu és augmentar el nombre d’associats perquè sigui una «ambaixada de l’independentisme». Es van marcar públicament el repte d’aconseguir un milió d’inscrits, però actualment en consten 92.581 segons dades de la seva pròpia pàgina web. Entre els projectes aconseguits, destaquen la creació de consells locals en territori català, l’acte celebrat a Perpinyà el 2020, la constitució de l’assemblea d’electes i la manifestació a Estrasburg del 2019.