El repte de combatre el discurs ultra

Frenar l’extrema dreta: quan amb el cordó sanitari no n’hi ha prou

Els experts consultats per El PERIÓDICO creuen que cal «fer política i resoldre els problemes reals dels ciutadans» per evitar l’avenç de la ultradreta a Catalunya
‘Fact-check’ a Vox: la derrota d’ETA, les alertes de l’OMS i les pitjors xifres des de la Guerra Civil

Si fos una habitació, el Parlament de Catalunya tindria onze elefants. Després d’aconseguir 53 escons al Congrés dels Diputats el 2019 era previsible que Vox irrompés al tauler polític català com ho va fer el 14-F a cavall de les tensions provocades pel desafiament secessionista. El repte a què ara s’enfronten la resta de formacions polítiques és definir l’estratègia per frenar el seu avenç. Alguns comencen a moure fitxa. El PSC, ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem han pactat un protocol per aïllar el partit de Santiago Abascal a la cambra catalana, al qual no s’han afegit ni el PP ni Ciutadans.

¿Convé aixecar un cordó sanitari com a França o Alemanya? ¿Què haurien de fer les institucions? ¿Quin és el risc de no fer-hi res? Són algunes de les preguntes que EL PERIÓDICO ha formulat a diversos analistes, que coincideixen en la necessitat de «fer política» per solucionar els problemes reals dels ciutadans i protegir els valors democràtics davant els atacs de Vox.

El cordó sanitari

«És un partit que ha rebut vots presentant-se a unes eleccions. És un fet. Però les formacions democràtiques, des de la dreta conservadora fins a l’extrema esquerra, haurien de crear –i no només a Catalunya– cordons sanitaris com ha fet Angela Merkel», indica Steven Forti, professor d’Història Contemporània de la UAB i coautor de ‘Patriotas indignados’.

La idea que Vox no hauria de ser tractat «com un partit més» és compartida per l’historiador Fernando Mota Muñoz. Es tractaria d’evitar «normalitzar-lo» com s’ha fet a Andalusia, Múrcia i Madrid, on ha recolzat els governs populars.

Tot i que arraconar-lo també pot tenir conseqüències per a formacions que comparteixen «frontera electoral» amb l’extrema dreta, ja que, «des d’un punt de vista electoral, el PSC està en millor posició per aïllar a Vox que el PP, perquè és probable que el seu sector més radical prefereixi el discurs de Vox», afegeix la professora de la Universitat Carlos III i analista de la Fundació Alternatives Sandra León.

Si el partit ultra amenaça, sobretot, la formació de Pablo Casado, és perquè Vox no ha tingut un discurs «nacionalrevolucionari» en una conjuntura de greu crisi econòmica en què hi havia molt espai per al vot de protesta per l’erosió de les condicions de vida, assenyala José Luis Rodríguez Jiménez, professor d’Història Contemporània de la Universitat Rey Juan Carlos. «A França, el Front Nacional [actual Reagrupament Nacional] es va menjar molt vot comunista. Això a Espanya no ho hem vist mai», recorda.

El pes de la confrontació territorial

El pes de la confrontació territorial Una variable a tenir molt en compte serà el pes de la confrontació territorial a l’agenda política catalana durant una legislatura que la politòloga Sandra León augura «de transició» i no dominada exclusivament pel procés. En aquest cas, creu que Vox estaria més mal posicionat.

«Si ERC vol aliances amb l’esquerra i guanyar capacitat de negociació davant Junts, haurà de portar el debat cap a qüestions més ideològiques», sosté. Segons el seu parer, assistim a una recomposició a la dreta a nivell nacional i del sector unionista a Catalunya, i si Vox no aconsegueix una implantació territorial forta pot tenir més dificultats per retenir un vot que premia la seva bel·ligerància amb l’independentisme.

El sostre de la dreta espanyolista a Catalunya

No obstant, tot i que la seva capacitat de penetració sigui limitada, perquè la dreta espanyolista té el seu sostre a Catalunya, convé no despistar-se. Vox podria capitalitzar en el futur temes com la immigració i les minories. «Allà sí que pot créixer», alerta la professora de Ciència Política de la UOC Ana Sofía Cardenal.

A més, la irrupció de Vox pot tenir un impacte en la socialització dels joves, que creixeran amb la presència d’una força d’ultradreta al tauler polític. «On Vox pot fer mal és activant actituds xenòfobes i en contra de la diversitat. Es corre el risc que aquestes actituds guanyin espai i exacerbin la polarització», assenyala Cardenal. A això caldria afegir-hi una conseqüència potencial de la descomposició de Ciutadans: que els grans partits estiguin «més condicionats pels extrems».

«Des d’un punt de vista electoral, el PSC està en millor posició per aïllar Vox que el PP», assegura la politòloga Sandra León

¿És llavors el cordó sanitari la solució al problema? «Evidentment no, però és un pal·liatiu per protegir les institucions», respon Steven Forti, partidari que s’investiguin les fonts de finançament de l’extrema dreta perquè, com s’ha vist a França i Itàlia, hi ha xarxes internacionals interessades a injectar diners a partits que defensen una determinada agenda.

Despesa en propaganda

«L’extrema dreta gasta molt en propaganda i és important veure d’on procedeixen els diners, com els gestiona i si respecta les lleis», insisteix. Però si marginar Vox és un primer pas, la classe política hauria d’anar més enllà i veure què ha fet (i deixat de fer) perquè la formació d’Abascal tingui el suport de 217.000 votants a Catalunya.

«L’extrema dreta gasta molt en propaganda i és important veure d’on procedeixen els diners, com els gestiona i si respecta les lleis», remarca l’historiador Steven Forti.

Fer política

«Hem d’analitzar no només com aïllem Vox, com li tallem el pas a les institucions o evitem reproduir els seus arguments –alguns partits europeus han acabat aplicant la seva agenda des del Govern–, sinó com prevenir que el seu discurs acabi calant», adverteix la investigadora del CIDOB i experta en narratives de la immigració Blanca Garcés.

«Això –prossegueix– es preveu amb bones polítiques públiques que no creïn sensació d’oblit en la població. I amb explicacions. Per exemple, si hi ha percepció d’inseguretat, tot i que no es correspongui amb les dades, la por és real i no abordar-la és deixar el camp lliure a l’extrema dreta, que acabava manipulant aquesta por».

«No només cal veure com aïllem Vox, sinó com prevenim que el seu discurs acabi calant», indica la investigadora del CIDOB Blanca Garcés

Notícies relacionades

Està, doncs, a les mans dels partits tradicionals desactivar l’atractiu dels que ofereixen solucions fàcils a problemes complexos. En aquest sentit, influirà l’ús que es faci dels fons europeus per pal·liar els estralls de la crisi sanitària en l’economia, ja que, com apunta Cardenal, «els conflictes se suavitzen quan es generen expectatives d’una vida millor».

«El feixisme d’uniforme de milícies, sempre ha fet molta por. En canvi, l’extrema dreta que tenim ara porta vestit i corbata i té una altra retòrica i una altra estètica, però als demòcrates hauria de fer-nos la mateixa por i alertar-nos sobre el que no estem fent bé perquè tinguin 11 diputats a Catalunya», resumeix Mota Muñoz, autor de ‘¡Viva Cataluña española! Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana’.

«Als demòcrates hauria d’alertar-nos sobre el que no estem fent bé perquè Vox tingui 11 diputats a Catalunya», afirma l’historiador Fernando Mota Muñoz.