La tornada a la moderació fulmina Jaume Alonso-Cuevillas

Les decisions de la Mesa del Parlament són especialment sensibles per a molts dirigents de JxCat des que Roger Torrent es va negar, el gener del 2019, a intentar una investidura de Puigdemont que estava condemnada al fracàs, i per això és fàcil comprendre per què les declaracions d’Alonso-Cuevillas van suscitar un gran malestar intern.

Quan no era independentista

Si es fa abstracció dels últims anys, els de la seva entrada en política, les declaracions d’Alonso-Cuevillas no n’haurien de sorprendre tant. «Quan el vaig conèixer no era independentista, era un catalanista moderat», assegura un advocat que ha compartit molt temps amb l’avui diputat de JxCat. Els qui el van tractar de prop en la seva etapa al capdavant del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (1997-2005) remarquen la seva «brillantor» i la seva «intel·ligència». «Potser, així com a Jorge Fernández Díaz se li va aparèixer la Verge a Las Vegas, a ell se li va aparèixer Puigdemont», diuen amb sorna les mateixes fonts per explicar la seva evolució ideològica. I afegeixen: «A més, si l’inhabilitaven podia perdre la plaça de catedràtic de la Universitat de Barcelona».

El cert és que, després del seu acostament explícit a les tesis independentistes, la carrera política d’Alonso-Cuevillas es va disparar. A les eleccions generals de l’abril del 2019 va encapçalar la llista de JxCat per Girona. Va deixar el seu escó al Congrés el desembre del 2020 per presentar-se a la candidatura per Barcelona a les eleccions al Parlament. Durant la campanya de les catalanes, va deixar algunes frases en què, paradoxalment, acusava ERC de voler «portar-se bé» amb el Govern «perquè l’amo ens pegui menys o amb més suavitat».

Premis i reconeixements

Notícies relacionades

JxCat aparta Cuevillas de la Mesa pels seus dubtes sobre la desobediència

L'oposició critica que Martínez Bravo visqui entre Madrid i Barcelona i li demana que corregeixi "aquest fet inèdit"

La seva trajectòria ‘civil’ com a advocat i economista, abans d’entrar en política, està jalonada d’èxits. Va ser president del Consell de l’Advocacia Catalana durant dos anys, i entre el 1999 i el 2005 va ser vicepresident del Consell General de l’Advocacia Espanyola. En aquell període va ser també membre del Consell de Justícia de Catalunya, a més d’obtenir nombrosos premis i reconeixements.

Va ser després quan es va convertir en lletrat de Puigdemont i va ajudar també a la defensa d’alguns encausats pel Tribunal Suprem per organitzar el referèndum de l’1-O i la DUI. A partir d’ara, tot apunta que tindrà un paper menys protagonista a la Cambra catalana.